lunes, 14 de agosto de 2017

Triatló de Salitja.... i cap al Pedraforca

Arribada del Triatló de Salitja

Un any més ha tocat tornar a Salitja, i van 24 participacions en 29 edicions. Aquest cop, tot i estar lluny del món del triatló i no fer bicicleta des de setembre de l’any passat, tenia ganes d’anar-hi, després de tot és una distància molt i molt curta, amb 200 metres de natació, 6kms de ciclisme i 2km de cursa a peu, i amb l’entreno de córrer i natació era més que factible. Al no disposar de bicicleta, hi anava amb la de la meva filla, de mida petita i que lògicament es notava al pedalar, però que no va ser un inconvenient per fer el sector i disfrutar de tota la prova.
Pocs participants en aquesta edició, al coincidir amb alguna travessia en mar obert, i és que any darrera any el calendari esta més i més atapeït de proves. Al final 3r lloc de la categoria masculina, amb la primera fèmina just per davant meu. Un ambient totalment popular, i al mateix moment competitiu, doncs cada un de nosaltres ha intentar donar el millor que teníem.
I el mateix dissabte a la tarda, camí capa Gósol amb 3 girunneres per pujar el diumenge al Pedraforca, una muntanya en la que encara no havia estat. Estada a l’Alberg el Molí de Gósol, un lloc encantador al mig de la muntanya, on per sobre de tot varem riure (i menjar) molt.
A primera hora del matí, bé, tampoc a primera, que ja eren les 9, i després d’un abundant esmorzar, començàvem l’ascens des de aquesta petita població. Per sobre de tot a muntanya sempre ha de prevaldre el companyerisme i el respecte cap a la natura, i per això, quan ens faltaven uns 150 metres de desnivell per arribar al cim, i una de les noies decidia desfer el camí i no seguir endavant, en un moment en que quedava bloquejada (en aquells moments estàvem grimpant per una paret de roques, gairebé vertical), el pas més sensat era baixar amb ella. Les altres dos component del grup seguirien el seu ascens per arribar a dalt, però no era el moment de deixar a ningú sol al mig de la muntanya.
També l’acabava de decidir a girar, el fet de que en aquell moment jo acabava d’agafar-me amb la mà dreta a una gran roca que deu portar allà milers d’anys.. i em quedava amb un tros d’ella trencat a la mà, i agafat només amb la esquerre i un peu recolzat. Un instant d’aquells que et fa pensar amb la nostra fragilitat, en el respecte cap a la natura, i que un mal pas pot tenir conseqüències.
Mentres la Roser i la Feli pujaven i baixaven per un altre camí, amb la Carme desfèiem el camí amb parada a menjar una mica del que portàvem a la motxilla, i amb una cerveseta només arribar al poble per esperar a la resta.
Gran experiència, i sobretot gran cap de setmana de rialles i bon ambient... El Pedraforca segueix i seguirà allà, però ara ja el conec.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms



 Albert el Molí de Gósol
 El Pedraforca, imponent...
 Crema de carbassó de l'hort del molí.... boníssima...

Camí del Pedraforca, sempre amb una bona rialla..

No hay comentarios: