miércoles, 31 de agosto de 2016

17 Marató des Oussaillès

 En ple esforç camí de Saint Girons
Diumenge es va celebrar la 17a edició de la Marató Des Oussaillès, a la zona francesa de la Ariege, ben bé a tocar els Pirineus. És una petita marató, en quan a participació, però gran en la seva organització. I és que la sortida és a la població de Alus les Bains, un poble d'aigues termals, i finalitza a 42 kms, a la localitat de Saint Girons, centre neuràlgic de la prova. Aquí es fa el repartiment de dorsals, l'arribada i la sortida de l'autobus al punt d'inici.
Una marató amb 61 valents que la vam fer sencera, a la que s'ha d'afegir els equips de relleus (4 corredors per equip) i aquest any la celebració de la mitja marató amb sortida des d'un punt intermig del circuit.
Després de 2 dies de molta calor, inusual per la zona, i un petit rodatge de 20' el dissabte per situar-me al poble i lluir el buff de la  Cursa de la Dona Girona, el diumenge s'eixecava ennuboltat, però per contrarrestar, l'humitat era molt alta, en un circuit que sempre segueix la ribera del riu i envoltat de camps, muntanyes. 
El circuit podia semblar fàçil, des dels 700 metres de la sortida s'arribaven als 400 al punt final, però la realitat és que excepte en un tram de km 6 al 9, i algun punt concret, no tens la sensació de baixar, potser el motiu és que de forma inconscient vas frenant, sense deixar-te anar. Si que es nota aquest desnivell el dia després, amb una musculatura potser més carregada de l'habitual. 
Trams també curts amb petits nivells ascendents, i sobretot un mur, en sentit literal, del km 38 al 39,5, on ascendiem fins a Saint Lizier. 
S'ha de reconeixer que al ser pocs, als maratonians, amb dorsal vermell, sempre ens animaven amb més ganes, inclús els corredors dels relleus no deixaven d'animar-nos quan ens pasaven.. o quan els pasavem. Molts avituallament, sense haver d'esperar a cada 5kms, i la possibilitat de seguir als corredors amb bicicleta, tant alguns maratonians i maratonianes que en portaven, com sobretot els corredors per relleus, alguns dels quals per temes de logística i desplaçament s'anaven pasant la bicicleta al fer el canvi.
També pels acompanyants va ser una bona marató, carretera poc transitades en general, permitien seguir i animar als corredors al llarg del recorregut, d'aquesta forma la Cati en va poder venir a veurem a partir de la mitja marató, i anar avançant i parant per fer les fotos de rigor.
L'entrada a l'estadi, mirant el cronómetre, em va servir per veure que em donava temps de treurem la sabatilles i entrar amb elles a les mans, abans de que el rellotge fes el canvi a les 4hores. Una cosa que ja havia fet a Sevilla, al seu Estadi Olímpic, on vaig tenir la desagradable sorpresa, en aquella ocasió, de trobar-m'el ple de forats.
La feina estava feta, amb un temps de 3h59'48" per la que soposava la marató número 92, a només 8 de les 100. 
Al final una cervesseta freda, el millor premi i el millor remei per recuperar. Una marató recomanable per conéixer una mica aquesta zona, i disfrutar del seu entorn i de les vistes dels Pirineus..
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms








No hay comentarios: