Cap de setmana intens: Sant Gregori i Marató de Barcelona

 Amb les Girunneres a la Marxa Solidària de Sant Gregori.

El cap de setmana passat ha estat intens en tots els sentits. Estava marcat al calendari amb la celebració de la Marató de Barcelona, en la que era la meva 17a participació en aquesta prova, i representava la Marató número 90.

Però a última hora apareixia una nova prova que es celebrava el dissabte. Una marxa solidària per recollir aliments a Sant Gregori, organitzada pels alumnes de 4 de ESO dels Maristes. Entre els alumnes el fill d'una de les noies del grup de les Girunneres, la Lennys. Algunes de les noies hi anaven, i al ser una marxa solidària m'afegia també al grup. 7,3kms que servien per començar la setmana i "escalfar" les cames per diumenge. Per no escalfar-me gaire, la marxa la feia corrent amb les Girunneres. Una bona matinal per una bona causa, abans d'enfilar després de dinar cap a Barcelona. Recollida de dorsals i visita a la Expo Sports d'una marató que ha pujat molt en quantitat de participants i també en la seva organització.

Més de 20.000 inscrits, ficticis, tot s'ha de dir, doncs les últimes setmanes, per tal de superar aquesta xifra i ser la primera marató a l'estat en aconseguir-ho, s'han regalar dorsals per tots costats.

El dia de la marató es presentava amb bones condicions per córrer, sol i calor sense ser excesiva, i moltíssima gent animant durant el recorregut. La meva idea era mirar de estar entre les 3h50' i les 4hores, intentant agafar el meu ritme, i fer que fos el més constant possible. Fotos de rigor amb els amics i companys que anava trobant abans de la sortida...i a córrer. 

Realment, un cop revisat el rellotge al final, els parcials de cada tram de 10kms han estat molt i molt consants, amb 53 minuts amb segons els 3 primers parcials. Només del 30 al 40 el parcial s'ha elevat fins als 58', tant a causa del cansament acumulat com també una mica per la feina del cap, calculant el ritme tranquil al que podia anar per aconseguir l'objectiu. 

Així han anat passant els kms, fins la pujada final a tot el Paral·lel, una mica més de 2kms abans d'entrar a l'Avinguda Maria Cristina per creuar la línia de meta. Mirant endavant es pot divisar el veritable desnivell d'aquest carrer, al veure una llarga filera de caps que corren cap amunt. 

Últims 200 metres cap a la gloria, la de creuar la línia de meta i saber que un cop més, has aconseguit superar la mítica distància, i la satisfacció d'haver fet bé la feina. Un temps final de 3h54' (aquest cop, tot i la importància que té aquesta marató, la tecnologia del xip ha fallat i tot i sortir en la segona sortida, no me l'ha detectat i m'han afegit el desfase de 4minuts de la primera sortida), i sobretot, la satisfacció d'una marató més, la que fa 90. 

Molts moments entranyables al llarg de la marató, amb molts grups portant nens amb malalties, empesos per valents maratonians que s'anaven rellevant, però aquesta serà la Marató d'en Zenon, el company de Corredors.cat al que fa 2 anys van detecter la ELA, i que estava passat el km 18 donant-nos el seu soport, amb el seu somriure, el que esperem que aquesta malaltia no li tregui mai. Una forta abraçaca i un petó, com van fer molts dels seus amics, i que ens emplenava d'energia per seguir endavant. 

Ara toca pensar ja en la propera, la gironina, la que em te el cor robat, Empúries, el proper 1 de maig, 3 setmanes abans del projecte Tri4Rett coincidint amb l'Ironman 70.3 de Calella, del que us informaré la propera setmana.

Bona setmana a totes i tots..,. Salut i kms