lunes, 8 de junio de 2015

Marató de Carcassonne

 Esperant la sortida de la marató... vaja 4!!!!
Aquest diumenge s'ha disputat a la ciutat francesa de Carcassonne la primera edició de la seva marató (en la nova etapa), doncs fa uns anys ja s'havia disputat la prova. De fet l'havia corregut el 2006. Conjuntament es feia una mitja marató i una caminada de 10kms. Distàncies per tots, que feia que ens desplacessim en autocar els companys del club per pasar el cap de setmana. En el plà atlétic, el cap de setmana començava el divendres amb la celebració de la cursa de la Policia de Salt, amb un recorregut de poc més de 8kms per les deveses de Salt, principalment.
Dissabte al matí sortiem cap a Carcassonne, sabent d'avantmà que seria una cursa complicada, per la calor que hi faria, superant inclús els 30º. A l'arribada, el primer de tot era dinar, cosa que uns feiem a la Cite Medieval, i d'altres al centre de la ciutat, abans d'anar a l'estadi on el diumenge acabarien les curses a buscat els dorsals.
Primera sorpresa, a la bossa ja hi trobavem la medalla, un petit objecte que sense molt valor material, si el te com a mesura per valorar l'esforç que realitzem i que com a tal, ens agrada rebre al creuar la línia d'arribada. Tenir-la el dia abans li treu tot el valor que representa.
Per sopar tocava trobar un lloc on poder mirar la final de la Champions, i el trobavem al centre de Carcassonne, on passavem una bona estona amb més amics del club davant la pantalla gegant que hi havia al restaurant.
I arribava el diumenge, com ja he dit, seria un dia complicat.. que acabarien complicant més els organitzadors. La trobada es feia dintre de les muralles de la Cite, des d'on haviem de fer una sortida neutralitzada fins al punt real de sortida de la Marató, una mica més d'1kms... que la gent ja s'agafava a ritmes de marató. A continuació, uns minuts parats esperant el tret per començar la marató, amb el cos ja suat, i sense previ avís, pam!!! tots a córrer. 
Els primers kilòmetres anaven per la ciutat de Carcassonne, i la calor que ens acompanyaria tot el matí ja estava present. Minuts més tard sortirien els corredors de la mitja, que ens anirien atrapant, com a mínim era el previst, abans de trobar-nos més sorpreses. Els participants a la caminada sortien del mateix estadi. Al km12-13, aproximadament, començava el caos, al pasar per un poble ens trobavem corredors de la mitja, corrent en direcció contraria a nosaltres, totalment desconcertats (al finalitzar sabriem que molts s'havien equivocat de camí).
Seguim corrent, superava l'avituallament del km.15... i esperava el del 20, Però nova sorpresa, fins el 25 no en trobava cap, els corredors camí de la deshidratació sumant kms (sort d'una dona que pasava amb un cul d'ampolla amb beguda). A aquestes alçades, tots sabiem que era pura supervivència arribar a meta, i més amb la beguda calenta que ens donaven... Tan difícil era traslladar uns metres els avituallament fins una ombra?
A partir del 27 seguiel els Canals del Midi per un  camí de terra, amb alguna petita ombra que alleugeria una mica la calor, però no la humitat. L'últim avituallament era al km.35, sort que no ho sabiem, doncs teniem la esperança de trobar-ne un altre (en Llorenç anava recollint a aquestes alçades de marató les ampolles que trobava amb una mica de beure).
Finalment arribava a l'estadi, amb un temps de 4h24'42", però amb la sensació, com la resta de maratonians, de ser uns veritables herois. Em posava a plorar, d'emoció, de rabia, de saber que avui havia hagut de tirar de tot el que tenia, i per finalitzar, l'avituallament final... a la grada on tocava tot el sol (tan costava traslladar-ho al canto on hi havia ombra? ).
Impossible beure el que hi havia, i encara menys menjar qualsevol dels productes desfets per sol. De camí a l'hotel, l'inevitable, el bessó esquerre es pujava i havia d'estar una estona estirat al terra. 
De les 85 maratons fetes, puc jurar que ha estat la pitjor organitzada, però ens quedarem amb el cap de setmana viscut amb tots els amics i companys, aixó no te preu.
Fins la propera
 Els caminants
 Amb la bandera del Girona FC


 Vista de la Cite
Moltes maratons en aquesta foto...

1 comentario:

Xavi dijo...

Una marató per no fer-la, doncs.
Felicitats, però, per acabar-la, Xevi !!