miércoles, 6 de mayo de 2015

Marató d'Empúries 2015

 Part dels companys del Club Atletisme Girona que van participar a Empúries..
Amb uns dies de retard, però aquí ve la crónica de la 13a Marató d'Empúries que es va celebrar diumenge. El dissabte, com cada any, vaig anar a buscar els dorsals del club, però la diferència és que aquest cop vaig anar al matí, el que va soposar no poder menjar les famoses anxoves que es donen a la tarda, però la feina va quedar feta aviat. Després de fer un café amb en Dani i la tri-famili a L'Escala, el mateix Dani em va acompanyar al pavelló per ajudar-me. El sol brillava i escalfava de valent, fent soposar que el diumenge seria un dia de molta calor per córrer la marató. Un cop recollits, tornada cap a Girona, on ja vaig aprofitar per repartir alguns dels dorsals.
I diumenge de bon matí, cap a L'Escala, millor dit cap a les ruïnes greco-romanes d'Empúries, centre neuralgic de la prova. La sorpresa era que el cel estava tapat, i tot i que soposavem que durant el matí sortiria el sol, finalment no va ser així. Tampoc va apareixer la temuda tramuntana, tot i que la xafogor si que va ser alta.
Després de recórrer darrera els legionaris romans el recinte de les ruïnes, fins al punt de sortida, es donava el tret de sortida per als corredors de la marató i de la mitja. Els que feien els 10kms sortirien 15' més tard. 
D'entrada ja em posava a córrer al costat d'en Toni Barea, amb la intenció de fer junts el màxim de kilòmetres, a ser possible tots. Poc després s'ajuntava amb nosaltres l'amic Nicolas Djermaghian, i així empreniem un camí conjunt al llarg del matí. Un primer tram d'anada i tornada per la carretera que va cap a Sant Pere Pescador, ens portava a pasar per la zona d'arribada al km 10. Després ja ens dirigiem cap al centre de L'Escala, en un circuit urbà i molt ambientat, abans d'agafar de nou la carretera de Sant Pere. Tots 3 seguiem junts amb un ritme que ens permitia anar a buscar un temps una mica per sota de les 4 hores.
El pas pel km. 30 per la zona de les ruïnes d'Empúries, ens portaca de nou a repetir el circuit per dintre del nucli urbà. A la zona de la platja, en una terrassa, hi havia amics del Club Natació Banyoles fent la cervessa, i els hi encarregava una pel retorn, 5 kms més tard. I si, efectivament, a l'arribar de nou a aquest punt, en Jordi el "Músic" em cridava i en donava una canyeta ben fresca, a la que feia uns glops... perfecte per encarar els últims quilómetres. A aquestes alcedes en Toni ja s'havia quedat i seguiem en Nico i jo, ell amb ganes de baixar de les 4 hores, i amb una mica de marge per fer-ho. Tot i les molesties que ja notava ell a la cama dereta, anava aguantant el ritme. Només al pas del punt quilómetric 40 les rampes l'obligaven a parar per estirar, i en aquell moment li comentava que era millor caminar a un rimte ràpid i seguir avançant, fins que la cama es recuperés una mica... d'aquest forma arribaven als metres finals sabent que l'objectiu ja el teniem a les nostres mans... i amb un temps de 3h58'33 creuavem la línia final de la que soposava la meva marató 84. En Toni, que s'havia quedat una mica tallat, arribava 11' més tard. Una més al sac, amb bona companyia i ajudant a un amic a aconseguir el seu objectiu. Ara, si tot va bé, la propera serà a Carcassonne el proper 7 de juny...
Bona setmana a tots i tots.. Salut i kms
Gran foto de l'Uri Batista als primers instants de la marató

No hay comentarios: