lunes, 22 de julio de 2013

Sunset Race Marathon: la covardia era no intentar-ho..

 Material preparat per una nova aventura....
Dissabte es va celebrar a Castelldefels la primera marató nocturna sobre sorra d'aquesta localitat... i per el que sembla, de tot el planeta. Conjuntament es va celebrar una cursa de 10kms també sobre sorra. Quan em vaig apuntar, sabia que seria complicat, el temps per finalitzar era de només 4hores, i a més s'establien uns temps de tall als km.18 i 34. Però com vaig escriure al punt de llibre de "Empúries: recordant Filípides"... "la covardia és no intentar-ho".
Sense cap entrenament sobre sorra, em vaig presentar a la sortida. Després de anunciar per megafonía el recorregut dels 10km, ens cridaven als prop de 15 maratonians que sortiriem, per fer un briefing per explicar el circuit. Els primers 10kms coincidien amb la cursa curta. 1km sobre el passeig, abans de girar cap a la platja, agafar la sorra tova i seca, i córrer fins al 6è km. Aquest tram ja ens deixaria les cames més que dures... En aquest punt, gir en direrció cap al Delta del Llobregat.. i a córrer per la vora del mar, sobre la sorra i l'aigua, una barreja explosiva. Es tractava d'arribar al Delta, salvant un parell de espigons, girar, i tornar a Castelldefels, per seguir uns kms dirección Sitges, vora el mar, abans de girar per tornar al punt d'arribada.
Els primers 6kms ja es van fer eterns, i just abans d'entrar a la zona humida, vaig decidir truere la sorra de les sabatilles... a les 2 passes ja estaven plenes d'aigua i sorra, una barreja que a poc a poc anava formant una massa compacte dins la sabatilla, i que anava afegint un pes extra que s'incrementava a cada pas. Al km 10, per el temps, ja sabia que no passaria els temps de pas, però calia seguir corrent per comprovar on arribava, tot això mentre anavem esquivant als banyistes, que ens miraven córrer però no s'apartaven, i sobretot, els fils de les incontables canyes de pescar que hi havia al llarg de la platja.
Passat el km14 ja se que la meva aventura no arribarà gaire més enllà, encenc la llum del meu frontal, i en marco arribar fins l'espigó abans de girar. Allà hi ha un noi amb la cámara per filmar el pas dels corredors, i aprofito per girar. En aquest momento en trec les sabatilles, quin alivi per als peus, truco a la Cati per dir-li que ja torno cap a meta, i faig un comentari al Facebook, abans de començar a trotar per l'aigua de tornada. Veig pasar als dos primers, dos grans de l'atletisme, en Rodrigo Rorra, i l'incombustible Benito Ojeda, i m'atrapa un altre dels grans, en David Guiamet, que ha corregut amb ells molts kilòmetres abans d'abandonar i girar... Amb ell vaig compartir aquests 4 kms corrent, en mig de la foscor i amb la llum del frontal. Una estona om vam compartir converses i moments, sense cap pressió.
A un kilómetre del punt on havia començar la nostra aventura, veiem el passeig marítim i ens dirigim cap allà per córrer més tranquils.. la sorpresa és que els peus no ens entren a les sabatilles, la sorra compactada amb l'aigua ocupa bona part del seu interior, i les hem de pasar per la dutxa de la platja abans de poder córrer... A l'arribada m'espera la Cati, que ha corregut i finalitzar els 10kms.
La sensació final és bona, al final he corregut durant una mica més de 19kms (2h30') i he disfrutat d'aquesta nova experiencia, sabent que era complicat finalitzar-la i sabent que un altre cop, si es presenta l'oportunitat, haig d'entrenar bé sobre aquesta superficie tan complicada...
Propera estació, la Marató del Medoc (7 de setembre)
 
 Pocs minuts per la sortida...
 Últimes reflexions...
 la xerrada per als maratonians...
 Amb en David Guiamet, després de compartir la tornada
De retorn cap a Girona, una paradeta a Barcelona, on vaig veure el muntatge de la natació en aigues obertes del Mundial de Natació...

3 comentarios:

Unknown dijo...

l'ANY QUE VE, SEGUR QUE L'ACABES !!
SALUT

Joan dijo...

Només la gent valenta és capaç de marcar-se reptes complicats.
Felicitats per l'intent i salut crack!!!.

Xavier Carracedo dijo...

això de córrer una competició en sorra no és gens recomanable sense una preparació i un material especific... jo vaig participar en la cursa de 10 km, l'any passat, i vaig dir: mai més ! però a tu t'agraden els reptes difícils.
Només una apreciació: es fa una altra marató sobre sorra aprop de Lisboa, un amic meu hi va participar fa un parell d'anys:
http://ultramaratona-atlantica.blogspot.com.es/