Evolucionant amb la Marató de Barcelona...

Arribada de la meva primera marató de Barcelona, l'any 1989, al Parc de l'Espanya Industrial.

El proper diumenge dia 17 es celebra la 35a edició de la marató de Barcelona, una prova que ocupa un lloc especial en la meva particular carrera maratoniana, no obstant és la que he corregut més cops. Sinó hi ha cap impediment, hi participaré per 15a vegada en ella.

I a l'igual que la mateixa prova, al llarg d'aquests anys, des d'aquell 1989 en que hi vaig debutar, he anat evolucionant. De les primeres participacions, on l'objectiu era aconseguir baixar de les 3 hores, fet que es va resistir durant molts anys, fins al 1999 en que per primer cop baixava la famosa barrera, per colocar al davant de la meva marca les 2 hores. Llavors van venir uns anys en que simplement es tractava d'anar sumant maratons, fins que l'any 2010 amb un entrenament planificat, aconseguia baixar per segona vegada de les 3 hores. Després d'aquesta edició, el camí m'ha portat a la mateixa étapa anterior, on es tracte de córrer maratons per el plaer (si a córrer maratons se li pot anomenar plaer...) de fer-les, de coneixer nous indrets, i sobretot de fer nous  amics.

També la marató barcelonesa ha evolucionat al llarg de tots aquests anys, des de les edicions en que es buscava un recorregut que fos definitiu, amb diferents circuits dintre la ciutat, amb sortida durant molts anys des de la Mataró, amb arribades emblemàtiques com era l'estadi olimpic, fins a arribades tristes i grises a la porta d'algun pavelló de la fira. Fins que finalment s'ha trovat un circuit centric, planer i amb gran atracció turística.

La participació, punt negre de la marató durant molts i molts anys, en que any darrera any, no només no pujava, sinó que retrocedia, fet que evitava que la prova es convertís en un referent, fins que els dies d'avui, en que s'esta convertint en una de les maratons de referència a nivell europeu, amb participació per sobre dels 15.000 corredors.

I en tot aquest canvi, positiu, va influir segurament el fet de que l'any 2005 la prova quedes anulada. Amb perill de quedar definitivament extinguida, la marató, a l'igual que el Fenix, va resorgir de les seves cendres l'any 2006, per aconseguir, edició darrera edició, atreure a més i més corredors, tant de casa com de l'estranger... A tot això, només es pot dir una cosa: llarga vida a la Marató de Barcelona.

 1989... per fí, sub 3 hores.

 2010... sub 3 hores per segona i darrera vegada.

Acompanynt a la Laura el dia del seu debut, el 2011