1a Marató de les Vies Verdes...

Amb en Dani i en Llorenç fent el café abans de la sortida.

Ahir va ser un d'aquells dies especials.. si ja ho és el fet de córrer una marató, fer-ho a casa, envoltat de molta gent coneguda, amb un ambient sensacional d'amistat, en un circuit fantàstic com és la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guixols, i una molt bona organització per ser la primera edició, ahir encara ho va ser més.

Els instants previs, lluny de les aglomeracions i nerviosisme dels participants en les grans maratons, varen ser molt relaxats. Riures, canvis de roba a última hora per protegir-nos del intens fred de la sortida, deixar les bosses tranquil·lament 5 minuts abans del tret d'inici... també vaig tenir temps per recollir el trackrace des de el que em seguirien en directe durant tota la marató. Amb en Francesc Clopes decidiem sortir a un ritme per finalitzar en 3 hores i 30 minuts aproximadent, i amb ell i un nou amic (els que et regala la marató son per sempre), en Javier Muñoz, del Carnicas Serrano (club organitzador del Gran Fons de Paterna, on des de el club hi hem anat un parell de cops), acabariem compartint practicament tota la marató.

Després de les fotografies de rigor, abans de l'inici, és donava el tret de sortida, amb un tram de prop de 2 quilòmetres per asfalt, per entrar definitivament a la via verda, que ens portaria a poc a poc, però de forma constant fins a la meta. Deseguida conectavem tots tres, i sols nosaltres, o acompanyats en alguns instants per altres corredors, avançavem metre a metre, quilòmetre a quilòmetre cap a l'olimp maratonià. Sobre els meus companys de viatge, dir que en Francesc te el repte aquest any de córrer 12 maratons, i per en Javier era la seva marató 66.

En Llorenç, que finalitzaria el 9è amb 2h58', i en Dani, amb un temps final de 3h18', marxaven per davant, cadascun d'ells al seu ritme. El pas per LLagostera va ser especial, allà hi havia la familia d'en Dani, la Gemma i la Martina, esperant per fer fotografies i donar els seus ànims, fer que aprofitava per deixar els guants i el buff, doncs el dia cada cop era més perfecte per córrer una marató, amb sol i unes temperatures que no pujaven.

A 6 quilòmetres per el final es quedava una mica darrera en Francesc, i a falta de 2 li deia a en Javier que tires, la feina estava feta i ens trobariem al final. Tot i saber-ho, que dura es va fer la pujada del 40 al 41, un veritable port de muntanya a aquelles alçades de marató, però a continuació sabia que m'esperava el descens cap al mar, i allà, la Cati, en Llorenç i en Dani, la gent del club que venia a veure l'arribada (Elena, Carme, Xicu, Joan.. gràcies per els ànims), i el retrobament amb molts companys. Al final complia les expectatives inicials, amb un temps de 3h32'17", el millor des de abril del 2011, de pas iniciava el camí cap a Empúries, on si tot va bé, després de córrer el proper 17 de març a Barcelona, correre la marató 75.

Com no podia ser d'una altra forma, després ens esperava amb els companys un bon dinar per recuperar les forces gastades durant el matí.

Per finalitzar, dir que dels que ahir erem a la primera edició, varem mirar, i molts pocs erem també fa 10 anys als inicis d'una altra marató que s'ha acabat convertint en mítica per nosaltres, la d'Empúries. Segurament erem en Dani, en Llorenç, en Toni, en Satur, segurament en Jaume de Manlleu, i jo mateix. L'any que ve, amb salut, repetirem.

Us deixo unes quantes fotografies, diuen que valen més que 1.000 paraules.

Amb en Francesc, en Carles, en Dani, en Llorenç i en Pablo, 2n a la Marató

En aquesta hi tenim en Salvador Riera

Amb en Dani i un altre blogger molt "ben parit", i una gran persona, en Joan

Tret de sortida

El gran Speaker... Carles Alonso

En Joan Huertas a la mitja marató.

Un exultant Pablo Torres arribant 2n a la marató


En Llorenç...

...i en Dani

A meta amb la Sonia, organitzadora de la prova.. Felicitats

Finishers, també amb en Carlos, que va córrer la mitja, i en Javier del Carnicas Serrano

L'Anna Oliveras, debutant en la distància, arribant amb companys de l'Atletisme Girona

Entranyable imatge d'en Joan rebent la medalla a l'arribada

Els companys de viatge.. en Javier Muñoz...

....i en Francesc Clopes

Pas per Llagostera