Realment, ha sigut un dissabte de màxima exigéncia. Al matí, un repte important, preparat en 15 dies, però que em motivava molt, la Volta nedant a l'Estany, que celebrava la seva primera edició, amb un recorregut per les aigues de l'Estany de Banyoles, de 6.000 metres, una distància que mai havia fet, a la que m'enfrontava amb ganes i forces després dels entrenaments dels últims dies. I les expectatives es varen complir, esperava passat una gran matinal, tal com va ser, amb prop de 100 participants, es donava la sortida a les 10h., per fer un primer triangle de prop de 2.000 metres, en direcció al camp de futbol, i que ens portava de nou a les instal.lacions del Club Natació Banyoles, on hi havia el primer avituallament. En aquest punt pasava amb una mica més de 39', abans d'encara la segona part de la travessa, que ens portava en un altre triangle, en direcció a Olot, i que ens feia nedar arran de Estany, per paratges encantadors que mai havia vist amb aquesta perspectiva, i que segurament pocs priviligeats han pogut observsar des de les aigues.
Cap als 4.800 metres, aproximadament, tornavem a passar per l'avitaullament del club, on parava de nou a veure aigua, l'esforç que feiem era gran, i tot i que no ho pugui semblar, quan nedem també suem i perdem moltes energies, calia prendre una mica d'aigua. En aquesta segona part, ja amb el ritme agafar, per moments tenia la sensació de que els meus braços es movien com ho farien les pales d'un vaixell de vapor al Missisippi, amb força, amb fermesa, sincronitzats,sempre avançant, com si una poderosa corrent d'aigua m'impulses a cada metre. En aquests moment notava un estat de benestar fisic, com crec que feia temps que no el sentia. Al pas per els 4.800, amb un temps de 1h39, només ens quedava un rectangle, d'anada i tornada, que ens portava de nou a les instal.lacions del club, i sobre tot, a la linia d'arribada. Els últims 600 metres de tornada, saben que ja ho tenia a tocar, aprofitava per donar tot el que podia, recuperant un parell de posicions. Finalment, amb un temps de 2h4'48, tocava terra, i de nou, assolia un repte esportiu. Els tests en piscina en donaven una previsió de 2h6-2h10', que finalment superava a la realitat.
No al nivell de una marató, però vist en fred, la exigencia d'aquesta prova havia estar realment molt alta, però un cop més, queda demostrat que quan el cap vol, el cos segueix.
I tant sols 4 hores després, cap a Salitja, a fer el triatló de la festa major d'aquesta localitat, que arribava a la seva 24na edició. Un triatló casolà i molt divertit, amb unes distàncies de 100 metres de natació, 5,5 quilòmetres en bici, i prop de 2.000 metres corrent. Aquí vaig debutar en triatló a la primera edició, l'any 1989, des de llavors, he fet aquesta cursa 20 cops. També va debutar fa uns anys la meva filla, la Nadeia, ja totalment enganxada al triatló, i ahir ho va fer també la Cati, que dues hores abans va decidir que la feia, sense entrenament de natació i amb una sortida aquesta setmana en bici de 20'. També, com cada any, hi havia molts amics, amb ganes de passar-ho bé durant tota la tarda.
Aquest any, amb més participació que al 2011, es van fer 3 sortides, amb un total de 25 participants, i tot i el caracter popular i festiu, ja se sap, quan es don el tret de sortida tothom ho don tot. Tot i la exigencia que m'havia soposat la travessa nedant del matí, encara vaig aconseguir finalitzar amb un temps de 22'02", tant sols 3 segons més lent que l'any passat.
En definitiva, un dia de màxima exigéncia, amb una prova de llarga distància al matí, de les que m'agraden, d'anar al meu ritme, i una altre totalment explosiva, a la tarda, potser no tant apta a les meves característiques, però que també m'encanta fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario