domingo, 7 de noviembre de 2010

ADEU FIRES... I CAP A PORT AVENTURA!!!!!

Primer de tot, dir que ja s'ha estrenat als cinemes la pelicula AGNOSIA, una part de la cual va ser filmada a finals de l'any passat a Girona, i en la que la meva filla, va fer d'extra. Doncs bé... la noia ha anat avui a veure-la amb les amigues, i resulta que surt!!! i quan les amigues han vist les imarges, s'ha muntat un fort girigall al cinema. Aquesta setmana ja se quina peli tocarà anar a veure. FELICITATS, ARTISTA!!!

 La Nadeia, caracteritzada durant el rodatge de Agnosia.

FI DE FIRES... Després de 10 dies, s'han acabat les fires de Girona, les fires de Sant Narcis. Dies d'activitats per els carrers, barraques, atraccions, sopart amb els amics, i en que el temps ens ha respectat practicament fins al moment final, i tot i que una mica abans dels focs artificials s'ha posat a ploure, aquests han pogut ser disparats per donar el comiat a les festes. Us deixo unes fotos d'aquest ultim tram de festes...

 Amb la Tri Famili, al Sitrell, al Carrer Ballesteries de Girona
 Qui hi ha darreda la pilota....
 Temps per pujar a les atraccions.....
 ..... i per anar a Barraques amb els amics de tota la vida.
 Una imatge de la trovada de gegants i cap grossos.
 Els focs artificials... fi de festa !!!!
Port Aventura
I per aquesta propera setmana, la sortida anual del club, aquest any, aprofitant la 1ª edició de la Marató i els 10kms de Costa Daurada- Port Aventura, ens desplaçarem dissabe al matí en autobus cap a Salou, per disfrutar d'un cap de setmana de atraccions, espectacles i també de atletisme.
L'objectiu, primer de tot, pasar-ho bé amb tots els amics el dissabte, pujant a les atraccions de Port Aventura, i diumenge, córrer la marató nº62, amb la intenció d'acabar, amb un temps al voltant de les 3h30', i aprofitant per fer un bon entrenament de cares a les 6hores de Calella del proper 5 de desembre. Donat el lloc en que es disputa aquesta marató, us prometo que d'alguna forma em faré veure durant la disputa de la marató, tot sigui per el espectacle.
I per finalitzar, vull compartir un escrit que en varen pasar aquesta setmana, és molt entranyable, i segur que agradarà, emocionarà i farà pensar... per cert, m'el varen pasar els meus pares. GRACIES

QUAN SIGUI VELL, FILL MEU…
El dia que sigui vell i ja no sigui el mateix, tingues paciencia i comprèn-me, fill meu.

.Quan vessi la sopa sobre la meva camisa i oblidi com cordar els cordons de les sabates, recorda les hores que em vaig passar esnenyant-te a fer les mateixes coses.

.Si quan parles amb mi repeteixo i repeteixo les mateixes paraules que ja sabs de sombre com acaben, no m'interrompis i escolta'm: quan eres petit jo vaig contar milers de vegades el mateix conte perquè t'adormissis.

.Quan estiguem reunits i sense voler faci les meves necesitats, no t'avergonyeixis i comprèn-me, que no en tinc la culpa, doncs ja no les puc controlar. Pensa que quan eres petit et vaig ajudar moltes vegades i amb paciencia vaig estar al teu costat esperant que acabessis el que estaves fent.

.Quan em vegis inutil, ignorant davant totes aquestes tecnologies que jo no puc entendre, et demano que em donir tot el temps necessari per no ferir-me amb el teu somriure burleta. Recorda que aquestes coses com el menjar, el vestir-te i la teva educació per enfrontar-te a la vida tan bé com ho fas són el producte del meu esforç o perseverança per tu.

.Quan en la conversa oblidi del que estas parlant, dona'm tot el temps necessari perquè m'enrecordi i si no ho puc fer, no et burlis de mi.

.Quan en fallin les cames cansades de caminar, dona'm la teva mà tendra per apoiar-me com jo ho vaig fer quan vares començar a caminar amb les teves cametes dèbils.

.i no t'entristeixis per veure'm així amb les meves xacres, manies, doncs són coses de la vida que cal aceptar amb pau. Però recorda que en aquesta etapa és més necesari que mai l'amor, la tendressa i la paciencia. Dona'm el teu cor i apoia'm com ho vaig fer amb tu quan comencares a viure. Acompanya'm en aquest ultim tram de la vida. No em deixis mai perque jo t'he acompanyat sempre especialment en aquell primer tram de la vida en que vaig donar tot el meu temps, esfortc i dedicació, fill meu..

No hay comentarios: