lunes, 13 de septiembre de 2010

ALEXANDRA PANAYOTOU: A KILOMETRAR

L'Alexandra amb en Oz, un dels membres del seu equip

La de ahir va ser una gran experiencia, i molt emotiva, d'aquelles que marquen. Amb en Jacky vam anar a acompanyar un bon grapat de kilometres a l'Alexandra Panayotou, l'atleta d'origen grec, afincada a Catalunya, que feia el repte UltraPirene, desde Sant Sebastià fins a Girona.. 1000 kms en 12 dies!!! l'última etapa tenia la sortida a Cadaques i l'arribada a Girona, 92kms en total. Nosaltres vam començar el trajecte a l'Escala, seguint pobles com Bellcaire, Verges, Jafre, Colomers, Cervià de Ter, Sarria de Ter, per arribar finalment a Girona, davant el Pavelló de Fontajau. Que dir?... soposo que hi ha experiencies en que sobren les paraules i les imatges ho diuen tot, veure l'Alexandra, com kilometre a kilometre s'acostava al fí del repte, a tot el seu equip, o com diu ella, la familia, donant recolçament, desde la bicicleta, la forgoneta, el cotxe, a altres corredors que es van afegir, com la Estefi de Lleida, que ja havia realitzat algun tram d'altres etapes, el noi de la Bisbal que també la va acompanyar durant forces kilometres, la gent del club i altres  que esn va venir a esperar els ultims kilometres, en Xicu i la Carmé que ens van venir a fer una visita durant el trajecte tot plegat, una pasada. Veure com pas a pas avançava, fent parades per recuperar forces, per ser mimada i cuidada per tot l'equip, sensacional. I l'arribada final a Fontajau, sencillament, super EMOTIVA, amb gent de la fundació ASEM, a la que anava destinada la part solidaria del repte, amb la venda de samarretes, amb gironins i algunes autoritats esperant l'arribada de l'atleta. I com em deixo enredar facilment, alguna nova amistat feta durant el camí, la mateixa Alexandra, l'Oz... ja m'han "embolicat" per el desembre... però això ja és una altra historia ultrafondista.. Com deia el seu crit de guerra: " A KILOMETRAR"
L'arribada final...1.000kms en 12 dies!!! Felicitats, tota una campiona!!
Corrent per l'Empordà, que es veu molt diferent a quan vas en cotxe, és una pasada
Refrescant una mica el cap
Recuperant forces per seguir el camí
Alguns dels acompanyants durant una de les parades
Molts kilometres compartits al llarg de la jornada
Amb l'Alexandra i en Jacky, durant els primers kilometres que vam compartir
Foto final a Fontajau
La samarreta signada per l'Alexandra, un gran record!!!!

El cap de setmana també ha donat per més... divendres al vespre, amb alguns dels companys del club, vam anar a fer la Marxa Nocturna de Cornellà de Terri, 7kms que per alguns s'ens van convertir en un parell més... el que pasa quan corres de nit, i no veus alguna de les senyals... però tot i això, un gran ambient i una bona estona pasada.
Marxa nocturna de Cornellà de Terri
I dissabte, dia de la Diada, amb la gent del club vam organitzar la nostra marxa, la de la Diada, que enguany arribavà a la edició nº16. Com sempre, molt bon ambient, i al finalitzar, amanides, entrepà i meló per tots els assistents, i agrair la col.laboració de FESTINA, gracies a GONZALEZ RELLOTGERS... l'any que bé, més!!! En finalitzar, cap a dinar a Canet, amb la Tri-famili, en Llorenç, la Marti i en Jordi, on vaig aprofitar per donar a en Dani, la Gemma i la Martina el quadre del Ironcat
Realitzant inscrpicions per la marxa

La tri- famili!!!

4 comentarios:

tri-famili dijo...

Felicitar a l'Alexandra i a vosaltres pel dia de ahir i els seus 1000 km.
Sobre el cuadro M'ENCANTA
SALUT

Anónimo dijo...

ets un p..... krak.
estas preparat per les 6 hores, i despres ja et dire una de 1000 km.
ja faras el pas....
petosn i km´s
estefi

Anónimo dijo...

ep... Xevi, volia dir una de 100 kms.
el dit ha marcat de messssssss
estefi

Ironxevi dijo...

M'havies espantat!!! 1000km!!!! Sort que el dit havia jugat una mala pasada i només eren 100!!! Però que hi hagui una cerveseta ben fresca a partir del 70... és per recuperar millor!!!!
Petons i a "kilometrar"