lunes, 27 de septiembre de 2010

OLOT- GIRONA- S'AGARÓ: REPTE ASSOLIT!!!

Vaig a intentar resumir en no gaires paraules tot lo que ha donat de si aquest intens cap de setmana, el del repte Olot- S'Agaró, i sobretot, en moltes imatges, qué valen més que les paraules...
El vell repte de fa temps, per fi va prendre forma, i d'aquesta forma, el dissabte a les 8h del matí començavem el camí cap a aquesta Itaca... i puc assegurar que hem gaudit i molt del viatge. A Olot vam sortir en Llorenç, en Lluis Copete i jo que feiem tota la etapa corrent, en Dani que desde la Btt ens va donar soport els 2 dies, i la Laura i en Jordi que ens van pujar amb la furgoneta i ens van acompany els primers 6km de camí. També mencionar a en Lluis Pages, que va pujar  a part del grup en cotxe. Així vam emprendre el camí, envoltats de boira i humitat, per la zona de la garrotxa, per la via verde, rodejats de natura i amb unes vistes espectaculars. A cada pas de poble, aprofitavem per fer-hi la foto conmemorativa amb el cartell respectiu. A l'alçada de les Planes, primera sorpresa, trovem la Fina Sucarrats i en Salvador Mundet, que havien sortit a trotar desde el seu poble, Sant Feliu de Pallerols, per veure si ens trovavem.. gracies!!! seguim el trajecte, aprofitant les fonts per veure, i quan arribem al pont del pasteral, trovem en Xevi Bassols, que desde Anglés ha vingut corrent a veure si ens trobava, i compartim camí durant uns kilometres, fins la seva vila on ens deixa. Poc a poc ens acostem a Girona, i a l'alçada de Bonmatí, amb 45kms a sobre, parem a fer una cerveseta ben fresca, que bé ens la teniem guanyada. Entre aquest punt i Bescanó, hem de superar alguna de les valles que hi trovem per les obres, saltant per sobre, i així arribem a Bescanó, el poble on viu la meva filla, que ens espera, amb els avis que l'han portada, per correr amb nosaltres els ultims 7 kilometres fins a Girona. També ens esperen amb les bicicletes la Maria, la Marta, en Quim, en Juan i el petit Aran. Després de 57,8kms, i 5h27' corrent, a un promig de 5'42"/km.. arribem a Fontajau, on trovem a una amiga del blog, la Jacqueline, amb una de les seves filles, que ens ha vingut a veure a l'arribada. La primera etapa ja estava finalitzada, faltava saber com reaccionarien les cames al dia següent.
El diumenge m'eixeco, amb la primera sensació de cames cansades, fins que poc a poc van entrant en orbita. Ens trovem de nou al inici del carril bici, amb en Llorenç, en Dani amb la btt, i en Joan Casacuberta i en Manel Peralta, que ens acompanyaran fins a Llagostera, situat a 21kms de Girona. Comencem, i la sorpresa és que un cop calentes, les cames van tirant bé!!! a Quart trovem l'Albert Rutllan que ens ve a buscar desde Cassà, per correr amb nosaltres, amb la Jordina, que bé amb la bici. D'aquesta forma anem fent camí, parlant, parant a fer les fotos de rigor, fins a Llagostera. Aqui trovem la Elena i en Narcis que han vingut a buscar a en Joan i en Manel. La Jordina i l'Albert, tornen cap a Cassà, i nosaltres aprofitem per fer una cerveseta ben fresca amb la resta. En aquest punt... resten 18kms per acabar el repte, alguns d'ells cap avall, i la resta planers, això ja esta a tocar, s'ensuma el mar, com aquell que diu... Ens adonem que el ritme és el mateix del dia anterior, 5'42" per kilometre, és ben bé que el cos humà és la maquinaria més perfecte que existeix...
Anem cobrint els ultims kilometres tots 3, en Llorenç, en Dani i jo, saben que ens espera un bany, i el reste de la tri-famili, la Gemma i la Martina... i una bona paella. I així arribem pas a pas cap a S'Agaró, divisem de lluny el mar, les emocions en comencen a sortir, molts pensaments, pensar en molta gent que ha recolçat aquest repte, que ha animat, que hi han pensat, moltes coses que fan que se m'escapi alguna llàgrima... i arribem, si, arribem a la platja, on ens esperen la Gemma i la Martina, i la felicitat de finalitzar aquest repte personal. Tot i que l'aigua esta freda, complim amb la paraula, i ens tirem al mar, mai un bany ha sigut tant bó. El recorregut ha sigut de 38,4kms, el temps 3h37' (96kms totals en 9h4').. però ja és el de menys, no importa, hem cobert el camí, l'hem gaudit i ho hem aconseguit!!!!!!
Gracies, gracies a tots els que heu cregut en aquest projecte, donant ànims, corrent o pedalant una estona amb nosaltres, fent comentaria al facebook, en directe.. heu sigut molts, però sobretot, GRACIES, amb majuscules, a la "famili": en Dani, la Gemma, la Martina i en Llorenç, per compartir tot aquest somni, i per que sempre hi sou, en els bons moments, en els dolents, quan tinc alguna idea esportiva per tirar endavant, sempre!!! gracies!!1
I per finalitzar, un bon dinar, amb "pescadito" fregit, paella, uns bons postres... i una sorpresa d'aquelles que no s'obliden, la coca que ens havien preparat per commemorar el repte la Martina i la Gemma (Dani, cuideles bé, tens 2 tresors a casa) el mateix diumenge al matí... estava de "muerte".
Bé, segurament que en el futur vindrà algun altre "repte" d'aquests, en ment ja en tinc.., ha sigut una gran experiencia, i si hagues de decidir si ha sigut fisic, mental, espiritual.... em quedaria amb una mica de tot, amb tot el camí recorregut i amb les amistats.



L'inici.. Olot, a les 8h del matí
Sant Feliu de Pallerols

42 kilometres per arribar a Girona

En Dani, sempre al nostre costat amb la BTT

Amer

Sortint d'Anglés, amb en Xevi Bassols que ens havia acompanyat

42,2kms recorreguts, ja falta menys!!!

Una cervesa per reposar forces a Bonmatí, amb 45 kms a les cames

L'arribada a Girona

Sortida de la 2ª etapa, a Girona

Cassà de la Selva

Una cerveseta a Llagostera amb els amics, abans d'encarar els ultims 18kms

REPTE ASSOLIT, HEM ARRIBAT!!!!!

El bany final!!!!!!!

Mai una coca ha fet tanta ilusió!!!! Gracies Martina

5 comentarios:

tri-famili dijo...

UN PLAER, ESTAR ELS DOS DIES FEN DE MOTXILLE I ANIMAR-VOS.
L'EXPERIENCIA DE BAIXAR DE LA GARROTXA A L'EMPORDA I VEURA ELS PAISATGES D'AQUETS DOS DIES NO TE PREU.
I JA SAPS EL PROXIM REPTE, ESTARE AL TEU COSTAT ( 1 EURO PER KM)
SOBRE LA GEMMA I MARTINA,TINC UNA FORTUNA.
SALUT I RECUPERARTE

Jacky dijo...

Felicitats per tot el que has assolit que no ha estat poc!
Sempre endavant!

Jacky

emili dijo...

Xevi, ets un crac! la meva admiració per tu és constant, sempres estàs a punt per fer esport, quan no corres, fas triatlons, no pares mai i ,si us plau,ni paris mai.

Felicitats!!

Ironxevi dijo...

Gracies Emili... procuraré no parar, creume, córrer em salva la vida i me la don, per molts motius....

JR dijo...

Enhorabona a tots per un repte que, de una i do, i després de recuperar-vos, a per un altre....
Teniu tota la meva admiració.
Salut i Km