PI
Amb aquesta pinta, he corregut la Marató d'Empuries. Estan folls aquests romansQue dir.... sencillament un cap de setmana genial. Divendres, amb la familia, que vam aprofitar per anar a visitar el Museu de Miniatures i microminiatures de Besalú (hi podeu trovar, entre altres, un tren de planxa dintre el forat de una agulla de cosir), que us recomano que hi aneu el dia que aneu a aquesta ciutat, on caminant per els seus carrerons, et transportes a la antiga Edat Mitjana.
I per dissabte i diumenge, plat doble de correr, i sobretot de pasar-ho bé amb els amics i companys, que és de lo millor que et pot donar la vida i l'esport. Dissabte, va tocar la 2ª Cursa del Castell de Figueres (la crónica abaix de tot), i diumenge, la Marató més entranyable, la de casa (a part de la de Girona per la Marató de TV3), la d'Empuries.
7 MARATÓ D'EMPURIES-L'ESCALA
Un any més, i en van 7 sobre 7, vam anar a correr amb els companys la Marató d'Empuries. Primer de tot, una petita reflexió personal: a la Marató, com la vida mateixa, en totes les facetes, hi ha dos coses primordials, primer, respectar-la, per moltes que en portis, sembre seran 42 kms i escaig, i segon, crec, estimar-la i difrutar-la, com tot el que puguis fer a la vida.
El dissabte, amb en Dani & famili, i en Llorenç, vam anar a buscar els pitralls del club i les bosses d'obsequis. Com sempre, el tracte, sobretot de l'Anton, del Pavelló d'Esports de l'Escala, fantastic. I la anxova-parti, de "muerte", com sempre.
Després de saludar amics i companys, cap a Girona, a sopar, veure el Barça i a dormir (ben contents, per cert).
Al podi, amb la gent del club, i els que no ho son, però en el cor com si ho fossinI diumenge, a les 7h., cap a L'Escala. Anem a fe rel café, com cada any, abans d'anar a fer cua a la entrada de les ruines (un any la diputació de BCN es podria enrollar i obrir abans.)
Ultims preparatius, en coloco la disfresa de romà, foto amb els companys al podi... i rosari de fotos. Ni una estrella de Hollywood. Ha sigut començar una dona que es volia fer una foto, i al moment ja hi havia cua. Algú del club tindria que haver passat la gorra per anar cobrant.
Amb en Pere i l'Anna de Blanes (els amics de Blanes), en Llorenç i l'Emili
De nou amb la gent del club, poc abans de la sortidaI sobre la marató? crec que de les 7 edicions ha sigut la més ventosa, que no la més calorosa (recordeu la primera, al junt del 2.003 amb més de 30º). He sortit amb en Daniel, controlant, amb la idea d'arribar al voltant de les 3h 45', i amb tota la corasa intacte a ser posible. Aixì hem anat pasant els kms., aprofitant per saludar i animar a la gent, tant els de davant com als més endarrerits.
Amb en Miquel Pucurull (pare de la maratoniana Elisenda Pucurull), tot un exemple. A veure si a la seva edat, seguim tant actius com ell (I gracies a ell i altres persones, se segueix fent la Marató de Barcelona)Cap al 29, en Dani ha marxat uns metres, i he aprofitat per quedar-me al darreda, a la meva bola, disdrutant, com sempre, de cada moment, de cada petit detall que t'ofereix la cursa i la vida. Cap al 31, l'he tornat a atrapar, ja amb sintomes, per part d'en Dani, d'anar una mica tocat, i he anat seguint a la meva bola, amb un aire en contra que ens acompanyaria fins al punt de tornada, entre el 35 i el 36.
I un cop de tornada, sense el vent en contre, però amb molta més calor, anar sumant kilometres, un a un, fins al final. A falta de 1 km ens hem ajuntat els 2 romans de la foto i jo, i hem compartit l'ultim tram per fer una entrada apoteósica a les Ruines d'Empuries. I de nou, l'afició, del club, que havien corregut el terç, animant a 2oo metres de l'arribada: "CHAPEAU". El temps final, que com sempre és el de menys, 3h46'55"
200 metres per l'arribadaI per finalitzar la Marató, com cada any, el dinar a Can Pareda, i com sempre, amb la companyia dels amics (qui té amics... té tresors...).
Un bon dinar per recuperar forces2ª CURSA CASTELL DE FIGUERES
Dijous a la tarda, en un dit i fet, és va decidir anar a correr a Figueres el dissabte, la 2ª cursa del Castell de Sant Ferran, amb en Dani (& famili) i en Llorenç. Sencillament, guapisima. Imagineu, 9,5 kms, sortint i arribant a les pistes d'atletisme, fent una volta per camins de terra a tot el perimetre exterior del castell, per a continaució fer-ne una altra per tot el foso, el pati d'armes, interior del castell. Això si, com diumenge hi havia la marató, a rodar tranquilament. Entre els voluntaris de la cursa, vaig trovar en PINTER, i com que portava la camara, vaig aprofitar fer-li una foto
Un cop acabada la cursa, a fer una volta per Figueres amb en Dani, la Martina, la Gemma i en llorenç, i a continuació a dinar a Albons, a Ca la Nati, abans de anar a l'Escala a fer el café i recollir els dorsals. 2 anecdotes, el propietari del restaurant, al que vam comentar que el diumenge feiem la marató, estava en un control d'aigua, just davant de Ca la Nati ( i m'ha reconegut quan l'he saludat). I la 2ª, en aquell punt hi havia marcada la Mitja Marató, amb lo que vam aprofitar per fer una foto