SETMANA SANTA 2009

Com la Setmana Santa ha sigut llarga, anirem per dies:
DIVENDRES 10:

A les 10 del matí vam quedar a casa d'en Tià, a Montjuic, per anar caminant fins a Sant Miquel (si, ho heu llegit bé, caminant), abans de fer l'arrossada que teniem programada a casa seva. Tot i el cel ennuvolat, ens vam envilar cap a dalt, i després de 50' vam fer el cim. Un cop a Sant Miquel, toca observar el paisatge per els 4 costats, cap a mar, als Pirineus, Girona, però com esta tot tapat, no hi ha gaire a observar.

Camí de Sant Miquel

Total, que per un altre camí diiferent del que hempujat, enfilem cap a la Vall de Sant Daniel, i ens dirigim a la Font del Ferro, a provar l'aigua (no hi ha res com tenir sed per veure aigua amb ferro), i tot seguit, tornar a pujar cap a Montjuic, a casa d'en Tià. Un cop aqui, fem un bon pica pica, i comencem a preparar l'arros, amb el cava ja al congelador.

Entaulats, ja amb els postres, i amb unes quantes ampolles de cava buides...

Unes bones amanides, un gran plat d'arros, vi, cava, i molts de bunyols, fets per en Tià i la Maite el dia anterior... total, que en un moment donat, i al més pur estil Messi ("contracte català"), agafem un tovalló de paper, i firmem per anar a Munich el proper Octubre. Si no és la Ratafia, és el cava, sempre s'acaba firmant algun paper.

El contracte per Munich

I el mateix divendres, mirant cap al cel després de començar a ploure a la tarda, cap a la processó, a veure la Nadeia, les nebodes i el nebot, que sortien de Vestes. Al final van poder sortir, i tot que en un moment donat es va posar a ploure amb intensitat, es va realitzar practicament tot el recorregut.

Si, la del cucurutxo que saluda, és la Nadeia
DISSABTE 11:

Després d'anar al cine amb la Nadeia, a veure Dragonball (era molt més divertida i entranyable la serie de dibuixos), cap a futbol amb l'Alex. Patint com sempre, però vam guanyar, que ja tocava, per 1 a 0 al Murcia.

DIUMENGE 12: FRANCE.2

I diumenge, a les 7 del matí, cap a França, a correr la 2ª cursa d'aquest mes al pais veí (i encara queda la Marató de Albi). Tot i sortir de Girona sense plujam amb en Jordi i en Llorenç, abans d'arribar a Figueres ja comença a caure aigua. Arribem a Fourques (a 90 kms de Girona), sota un diluvi. Allà trovem companys, tant del club com francesos, tots disposats a correr (estem bojos aquests corredors), i un com fetes les inscripcions, en Jordi, amb el dorsal a la mà, diu que ell no surt, i efectivament, allà queda, tot sol, dintre el cotxe.

En quant a la cursa, a part de la fred, 13 kms de constant puja i baixa, amb els primers 6 sempre cap amunt, per a continuació baixar, durant prop de 2 kms, per un camí al mig del bosc, que era tota una delicia (llàstima de l'aigua i el fang acumulat). els ultims 5 kms, altre cop per asfalt, amb un continuu pujar i baixar.

Això si, a les dos rieres que es pasaven, havien colocat palets per no haver de trepitjar l'aigua, tot i que tal com anavem, tampoc venia d'aqui.

Amb en Llorenç i en Jordi, poc abans de començar la cursa (excepte en Jordi, es clar)

DILLUNS 13:

I per finalitzar la Setmana Santa, la XXXI Marxa de Bellcaire, a la que feia uns anys que no hi anava. De nou 13 kms, aquest com en companyia d'en Manel Peralta, en Joan Casacuberta i en Joan Reixach, i a diferencia del dia anterior, totalment planers, excepte els ultims 500 metres dintre de Bellcaire. I per rematar la feina, tots a dinar a Viladamat, i és que la vida no és només correr... també conta el menjar i el beure. SALUT