lunes, 13 de abril de 2009

SETMANA SANTA 2009

Com la Setmana Santa ha sigut llarga, anirem per dies:
DIVENDRES 10:
A les 10 del matí vam quedar a casa d'en Tià, a Montjuic, per anar caminant fins a Sant Miquel (si, ho heu llegit bé, caminant), abans de fer l'arrossada que teniem programada a casa seva. Tot i el cel ennuvolat, ens vam envilar cap a dalt, i després de 50' vam fer el cim. Un cop a Sant Miquel, toca observar el paisatge per els 4 costats, cap a mar, als Pirineus, Girona, però com esta tot tapat, no hi ha gaire a observar.
Camí de Sant Miquel
Total, que per un altre camí diiferent del que hempujat, enfilem cap a la Vall de Sant Daniel, i ens dirigim a la Font del Ferro, a provar l'aigua (no hi ha res com tenir sed per veure aigua amb ferro), i tot seguit, tornar a pujar cap a Montjuic, a casa d'en Tià. Un cop aqui, fem un bon pica pica, i comencem a preparar l'arros, amb el cava ja al congelador.

Entaulats, ja amb els postres, i amb unes quantes ampolles de cava buides...
Unes bones amanides, un gran plat d'arros, vi, cava, i molts de bunyols, fets per en Tià i la Maite el dia anterior... total, que en un moment donat, i al més pur estil Messi ("contracte català"), agafem un tovalló de paper, i firmem per anar a Munich el proper Octubre. Si no és la Ratafia, és el cava, sempre s'acaba firmant algun paper.




El contracte per Munich
I el mateix divendres, mirant cap al cel després de començar a ploure a la tarda, cap a la processó, a veure la Nadeia, les nebodes i el nebot, que sortien de Vestes. Al final van poder sortir, i tot que en un moment donat es va posar a ploure amb intensitat, es va realitzar practicament tot el recorregut.

Si, la del cucurutxo que saluda, és la Nadeia
DISSABTE 11:
Després d'anar al cine amb la Nadeia, a veure Dragonball (era molt més divertida i entranyable la serie de dibuixos), cap a futbol amb l'Alex. Patint com sempre, però vam guanyar, que ja tocava, per 1 a 0 al Murcia.
DIUMENGE 12: FRANCE.2
I diumenge, a les 7 del matí, cap a França, a correr la 2ª cursa d'aquest mes al pais veí (i encara queda la Marató de Albi). Tot i sortir de Girona sense plujam amb en Jordi i en Llorenç, abans d'arribar a Figueres ja comença a caure aigua. Arribem a Fourques (a 90 kms de Girona), sota un diluvi. Allà trovem companys, tant del club com francesos, tots disposats a correr (estem bojos aquests corredors), i un com fetes les inscripcions, en Jordi, amb el dorsal a la mà, diu que ell no surt, i efectivament, allà queda, tot sol, dintre el cotxe.
En quant a la cursa, a part de la fred, 13 kms de constant puja i baixa, amb els primers 6 sempre cap amunt, per a continuació baixar, durant prop de 2 kms, per un camí al mig del bosc, que era tota una delicia (llàstima de l'aigua i el fang acumulat). els ultims 5 kms, altre cop per asfalt, amb un continuu pujar i baixar.
Això si, a les dos rieres que es pasaven, havien colocat palets per no haver de trepitjar l'aigua, tot i que tal com anavem, tampoc venia d'aqui.

Amb en Llorenç i en Jordi, poc abans de començar la cursa (excepte en Jordi, es clar)
DILLUNS 13:
I per finalitzar la Setmana Santa, la XXXI Marxa de Bellcaire, a la que feia uns anys que no hi anava. De nou 13 kms, aquest com en companyia d'en Manel Peralta, en Joan Casacuberta i en Joan Reixach, i a diferencia del dia anterior, totalment planers, excepte els ultims 500 metres dintre de Bellcaire. I per rematar la feina, tots a dinar a Viladamat, i és que la vida no és només correr... també conta el menjar i el beure. SALUT




3 comentarios:

tri-famili dijo...

NOI, ARA MUNICH EL QUE FA EL CAVA.
QUINA MERD... DE TEMPS, COM VEIG EN LA CRONICA ELS FRANCESOS TAMPOC S'HAN ESQUEPAT DE LA PLUJA.

Ironxevi dijo...

Ara, que estan sonats com nosaltres.Tothom esperant l'hora de sortir per anar a quedar com anacs

Lo Búfal dijo...

Ostres, si es que tu no paras mai nano. Ara bé, ja he vist que saps reposar molt bé les forces, especialment el tema de la hidratació. La rehidratació amb cava és la meva preferida i es que jo visc dins la trilogia del Penedès, jejeje.
Empúries ja es a la cantonada. Lo de sub3 ho tinc cada dia menys clar tot i que entreno seriosament però ara em trobo bastant cansat. Hauré de fer una bona recuperació durant la última setmana.
Ens veiem Xevi.