MARATÓ DE TINTIN-CHEVERNY (FRANCE.1)

Foto de la sortida de la Marató, apareguda al diari local, amb el Chateau de Cheverny al fons.

Bé amics, ja estic de tornada de aquest maravellós viatge al cor de França, a la localitat de Cheverny, per correr la 8ª edició de la Marató d'en Tintin. I és que el castell que veieu a la foto de sobre, treta del diari local, és el que va inspirara Hergé per dibuixar el famos Castell de Moulinsart, vivenda del Capità Haddock a las histories d'en Tintin. Per cert, al grup del fons de la foto, per allà estic jo, doncs en vaig encantar a fer fotos, i vaig sortir darreda de tot.

Us faré un petit resum, doncs el cap de setmana donaria per molt. Després de 800 kms vam arribar a Cheverny, dissabte, cap a les 5h de la tarda. Primera parada: la recollida de pitralls, fora els murs del castell. Allà vaig trovar el camió amb els yogurts de soja, que donaven per degustar, i després de parlar una estona, resulta que és el mateix que hi havia a Barcelona, i a final de mes serà a Madrid. Recullo informació de maratons per França (ja tinc marcada, per un altre any, la de Cognac, je, je...) i anem, amb la Nadeia i els meus pares a Bracieux, a 10 kilometres, a deixar les coses al hotel. Aquest havia estat una antiga granja, totalment reformada, amb habitacions amples, i totes a nivell de terra, sense haver de pujar pisos.

El profesor Tornasol, el Capità Haddoch, els Dupond i en Tintin, només faltava en Milú.
Acte seguit, agafem de nou el cotxe cap a Cheverny, per fer un vol mentrés esperem la Pasta-Party, a les 20h30', i aprofite, per fer una mica de turisme fins a aquesta hora. He estat a moltes festes pre-marató (o pre-IM), però la veritat, com aquesta, cap. En una de les dependencies del Castell, la Orangeria, ens acomoden a les 300 persones del 2n torn (si, a les 18h30' havia entrat a sopar el 1r torn). Sencillament, una pasada, Musica en viu tota la estona, Tintin i companyia pasant per les taules a saludar a la gent, i a fer fotos, el sopar complet (entrant, pasta a dojo, formatge, postres, café, i podies repetir de tot) i el vi abundant per tots costats (i entrava bé). La unica pega, quan van venir els Dupont, i vam dir d'on erem, es van posar a cantar una celebre canço d'en Manolo Escobar que no mencionaré (sort que després van dir que el Barça era el millor equip del mon...)


Els avis, com dos nens petits, amb el Capità Haddock

L'ambient de la Pasta- Party

Amb en Tintin i el profesor Tornasol, durant el sopar.

I al final va arribar el 7é dia de la setmana, el que toca correr maratons. Després de esmorçar al hotel, a les 7 del matí, fem els 10 kilometres que ens separen de Cheverny, on els organitzadors controlan, de manera fantàstica, els aparcaments disposats per als corredors. L'ambient d'abans de la cursa, de festa total. Quan tenim per aprendre per aqui, sense aglomeracions, la gent en un ambient totalment distes, corredors disfraçats per correr la Marató. 5' abans de les 9, obren la porta lateral del castell, per que els corredors anem cap al punt de sortida, davant la façana principal, i com m'encanto a que en facin una foto, i el camí de sortida és estret, acabo sortint dels ultims (com es pot comprovar al video filmar per el meu pare).

La comitiva de cap de cursa: us sona el 2 cavalls negre?
En quant al circuit, primer feiem un bucle de 5kms, voltant el castell i el poble de Cheverny, per pasar al costat de l'arribada, i enfilar per una carretera estreta (2 cotxes no hi pasen), i entrar de seguida, durant uns kilometres, al mig de un bosc, amb camí de terra, i sempre amb fals plà. Sense grans desnivells, però sempre pujant o baixant una mica, lo que es notarà sobre tot a la segona pasada. Un cop acabar el camí de terra, seguim per mig del bosc, per una carretera estreta, per tornar cap a Cheverny voltats de camps.

Fotograf fotografiat (km. 24)

Al kilometre 24, i després de pasar de nou per dins el terreny del castell, tornem a pasar per la zona d'arribada, i de nou tinc allà la familia animant. Aprofito per parar a fer un parell de fotos, i a fer una foto a la fotografa, abans d'en filar de nou cap al bosc. Aquest ultim bucle, es practicament igual al anterior, excepte en els 3 ultims kilometres. Alguna vegada heu tingut la sensació de correr i no avançar (o inclus retrocedir), perque durant 2 ó 3 kms, per els camins de terra (i pedres petites), i davant algun fals plà cap a munt, la vaig tenir. Total, que vaig fent, i ja amb ganes d'arribar al avituallament del 38,5 (coincidia amb el del 19, que logicament ho havia agafat), i per que? No sempre tindreu a en Tintin i companyia que us estiguin servint vi o cervesa en l'avituallament de una marató. Total, que paro, em pren una mica de cervesa i una torradera amb paté (mentrés que pasa el grup de les 3h30', tots encegats i sense degustar el fabulós banquet, ells s'ho perden). Em despedeixo de la troupe (en Dupont en va reconeixer del dia anterior) i cap a enfilar el ultim tram.

Gaires avituallaments com aquest, i no acabo la marató.

A 500 metres de l'arribada, m'espera la Nadeia, i estelada en mà, per no perdre la costum, enfilem cap a la linea final, on espera la millor recompensa per un maratonià, la medalla de finisher, a la que seguint la tradició, faig un petó un cop penjada del coll.

Després de una merescuda dutxa al pavelló, i de menjar-me una bona Crepe, visita al Castell de Cheverny (amb descompte per als corredors i familiars), on ens passejem per la exposició d'en Tintin, en una de les naus de dintre dels murs, visitem els jardins i observem als gossos de caçera de que disposa el castell, i entrem dintre del mateix castell, per visitar les seves sales (excepte el pis de dalt de tot, doncs segueix habitat). Un cop acabada la visita, anem a veure el Chateau de Chambord, a 20 kilometres, i que realment impresiona per el seu tamany, encara que per fora esta molt deixat (clar, que amb les dimensions que té aquest, no adequan tot l'exterior ni en 100 anys).

En resum, un cap de setmana fantastic, i una cursa totalment recomanable, per el gran ambient que es viu, per el gust de correr maratons no gaires multitudinaries (1.367 inscrits), per el gran entusiasme que posen els organitzadors, per la camaderia entre els corredors, per la bellesa del circuit (tot i no ser facil, ni molt menys).

En quant a la legenda del titol, France.1, té una explicació. Si tot va bé, aquest mes de abril, de les 5 curses programades en principi, 3 seran al pais veí (falten la Ronde de Fourques, el dia 12, i la Marató de Albi, el 26). M'oblidava, el temps final, 3h31'12"

La samarreta de la Marató, l'ampolla de vi i la medalla, amb el mateix disseny de la samarreta