miércoles, 23 de julio de 2008

CENTENARI DORANDO PIETRI

Dorando Pietri, arribant a meta amb l'ajuda dels jutjes.


Abans de marxar a Cantabria, fins dilluns, i com aquest cap de setmana tocarà descansar, us comunico que demà, dia 24 de juliol, és una data molt important per als maratonians: el centenari de la Marató olímpica de Londres.


Un altra imatge de l'arribada.


I que té això de excepcional? per un costat recorda la figura de Dorando Pietri, el corredor italià que va arribar primer al estadi, i que després de suportar la duresa de la prova, a més de la hora en que es va disputar, la calor, posiblement una mala preparació, i segons les croniques, el consum d'estricnina (cosa que no va ser provada), va entrar dins l'estadi titubejant i força inconscient. Finalment va caure poc abans d'arribar a la linea de meta, i després de ser aixecat per 2 federatius, va ser acompanyat fins a meta, on va entrar en 1r lloc. A continuació va entrar l'americà Hayes, també amb notables problemes fisics. Finalment, Dorando Pietri va ser descualificat per l'ajuda rebuda, però va aconseguir entrar a la legenda de la marató.


La reina Alexandra, entregant la copa d'or al corredor italià.

Al dia següent, la reina Alexandra li va lliurar com a premi, a nivell personal, una copa d'or. Així, a Carpi, seu de la Marató de Italia (aquesta la tinc pendent, la sortida és a Maranello, davant la casa de la escuderia Ferrari), avui i demà se li ret un homenatge, aixì com el dia de la marató, a l'octubre, a on finalitzen la entrega de una colecció de medalles als participants, banyades en or, que han anat donant els ultims 4 anys. I aquest, la 5na medalla serà mab la figura d'en Dorando.

En Dorando Pietri, content amb el seu premi.


I l'altre fet excepcional de la marató Olímpica de Londres... doncs que es va instaurar la distància actual, les 26.2 milles o 42,195 kms, i això per que, si anteriorment era més curta, doncs molt sencill, com plovia, i la reina no es volia mullar al donar la sortida, aquesta es va desplaçar fins sota el balcó del palau de Windsor... ja podria haver fet sol aquell dia.
Bé, companys, vaig a veure per la tele la pujada al Alpe d'Huez, ja que segurament el proxim any si que aniré a fer el Tri. del Alpe d'Huez... això si, el de cursa distància (1.200m/30km/7km), i haig de començar a saborejar el recorregut.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Ironxevi!

Potser et sono de corredors.cat del fil de Toulouse, on em deies que anaves al final a una altra marató.
Cotillejant amb google pel tema d'en Pietri m'ha sortit el teu blog.
Veig que també hi has pensat!
Et passo un enllaç que potser t'interessi i que vaig penjar fa uns dies:

http://www.corredors.cat/index.php?topic=3811.0

Espero que t'agradi i ja ens saludarem un dia d'aquests!

robert mayoral dijo...

aviat podrás celebrar el teu centenari de maratons, que vagi bé per Cantabria!

Ironxevi dijo...

Hola, Danili, ja vaig veure el fil a corredors.cat, amb moltes fotos i molt interesant. Tant en Dorando, com el soldat Filipides, son legendes de la marató.

Robert, ja torno a ser aqui. Al poble he corregut 3 dies,30' cada un d'ells per mantenir, i s'estava de fabula, amb menys calor i sense humitat. Com la meva filla va agafar angines i no va poder venir, segurament tornarem 6 ó 7 dies a l'agost, i si ho puc combinar, aprofitaré el 24 de agost que fan el Triatló de San Vicente de Barquera

Anónimo dijo...

GRACIES XEVI...IGUALMENT SI NO ENS VEIEM EN LA MARATO DE AGOST..I RECORDA EL TEMPS MEU DE LA PORRA..
ADEU