15 MITJA MONTERNES

Avans de la Mitja, amb els porrons de vi a la mà, per anar escalfant motors......

Una altra al sac... i corrent amb amics. Després d'arribar aviat i aparcar a prop de la zona de sortida/arribada, hem anat a buscar els dorsals, sense cap embus, i afer el cafetó, per anar entrant en calor. Ens hem desplaçat en 2 cotxes, amb en Dani, en Lluis, en Llorenç, en Quim i en Francesc. Després del cafe, al cotxe a buscar la bossa i cap al pavelló, just al costat de la sortida, per canviar-nos i deixar la bossa al guardarropia. Hem anat trovant a diferents companys d'altres indrets de Catalunya, i anar petant la xerrada, ara amb un i ara amb l'altra.

I com diumenge toca la Marató de Paris, hem decidit de comú acord sortir junts a disfrutar-la, fins al 16é Kms junt amb en Dani, en Llorenç i en Quim, i partir d'aqui s'ens ha unit en Lluis, que venia pocs metres per darrera. I un cop pasada la pujada del 17, i el petit repetxó del pont entre el 19 i el 20, hem encarat la recta d'arribada tots 5, encarant la linea d'arribada agafats tots de les mans, com bon companys. Realment és una delicia correr així, sense gaire pressió i "disfrutant" i animant a la gent que anavem arreplegant. Total, al final 1h31'47", tot i que el temps era lo de menys.

I un cop arribats, a buscar la caixa d'obsequis, si, la caixa, perque tots els productes estaven aquest any dintre d'una caixa de cartró de la Henkel, precintada, per ser de més bon portar, inclosa la samarreta tecnica que es trobava dintre. Després una bona dutxa, i a menjar, com cada any, el plat de pasta que ens donen.... i a veure ví, i es que no en pernonem ni una.

I a les 2, juntament amb uns companys del Atletisme Girona, dels que anem a Paris, ens hem anat als Santuari dels Angels, amb l'excusa de la Marató (i és que per fer un apat, cualsevol excusa serveix) a dinar.

Grup del Atletisme Girona, després del dinar als Angels. Si estem apojats uns amb els altres, és per poder aguantar-nos..... després del dinar.
"La diferència entre 2 atletes pot ser, no tant en el seu potencial físic, sinó en el que ells creuen ésser físicament possible" J. Kenneth Dorethy

PER MOLTS ANYS

Avui fa 16 anys que va neixer la Nadeia i vaig ser pare, o sigui que sencillament:

MOLTES FELICITATS NADEIA

Aqui la teniu a Roma, avans de la cursa de 4kms que feien just després de la Marató, i la setmana que bé, després dels canvis d'última hora, vindrà a Paris i podrà fer els 5kms de la cursa de l'esmorçar, vaja, que ultimament, només carreres internacionals.

CURSA CANOVELLES

Amb un grup de companys (Francesc, Quim, Xevi, Juanito, Llorenç, Narcis, Lluis i Jordi) avans de la sortida davant del podi

Com cada dilluns de Pascua, avui ha arribat la Cursa de Canovelles, de 15kms, i aquest any amb alguna petita modificació en el seu traçat. Els primers kms han transcorregut amb pujades i baixades per Canovelles, fins que aproximadament al 4rt. Km agafavem el circuit de sempre, amb talls de pista i talls de d'asfalt, per tornar cap a Canovelles i fer els ultims 2 kms entre el poligon i la zona d'arribada, i sense la llarga recta que altres anys s'havia fet seguint el riu.

Avans de començar, el ritual d'anar a buscar els dorsals, i primer de tot ens hem trovat, com no!! amb l'Eva, que ja estava al peu del canyó, i en Sergi que ja deambulava per allà, així com algun company del club. Després de la foto de rigor per-sortida, a escalfar una estona i xerrar una mica, i així, xerrant amb en X. Bassols, en Julius, en Lluis Pages i algun altra, m'he trovat que al moment de la sortida tenia 1.000 atletes al davant, i amb una sortida estreta, però que hi farem, no s'hi val abadar. Durant el recorregut he pogut saludar alguns Correcats, i a paser de les sensacions d'avançar a tranques i barranques, al final m'ha sortit el mateix temps de fa 2 anys, o sea, que bé.

Al final, 2 bosses d'obsequis, amb productes de netega (a l'espera de diumenge a Montornés,on toca tornar a carregar més productes de netega), una samarreta tecnica sense manigues, un porta espardenyes i alguna cosa de teca, i com no, el bocata de buti i la cola. Com sempre, molt ben cuidats. ja amb el bocata a la mà, he torvat l'amic Robert Mayoral, que anava a agafar la bici per tornar cap a Barna, i és que el noi no para (suposo que avui no t'ha enganxat la pluja)

Amb en R. Mayoral, poc després de finalitzar la cursa de Canovelles

P.D. Triatletes, per els rumors (sembla que força confirmats) quem'han dit, comenceu a reservar la data del 5 d'octubre del 2.009.....

LA MUNTANYA MÀGICA

Bé, suposo que més o menys, tots tenim un lloc especial a on entrenar, sigui a peu o en bici, un recorregut a on ens agrada tornar una i altra vegada, ja sigui per el paisatge, la duresa, la comoditat d'arribar desde casa. Doncs bé, per mi aquest lloc tinc clarissim quin és, la Pujada als Angels en bici, i d'aqui el titol del escrit: la muntanya màgica. I ahir, després d'uns quants mesos sense pujar, concretament desde finals d'agost, vaig tornar a fer-ho, lo que també és senyal de que torno a agafar la bici, que ja tocava. I és que després de la Marató de BCN, ja he començar de forma una mica més regular a sortir en bici, tant en carretera con en BTT, i en aquest cas ha vingut acompanyat de canvi de bici, ja que la vella Scott ja tenia la pobre 13 anyets, per lo que li tocava la jubilació. I com la de carretera és una Conor WRC de carbó, la BTT també és de la mateixa marca, això si, d'alumini i prou, que per anar a fer tiradetes al carril bici en tinc de sobres.

La pujada d'ahir als Angels va servir a part, per practicar l'anglés. A l'alçada de Can Mascort es va ajuntar un alemany, que havia parat a fer alguna foto, i que resulta que també era triatleta, i havia corregut l'Ironman de Frankfurt i el de Klagenfurt. Ara està pasant uns dies a Peratalada. 2 anecdotes sobre les meves pujades als Angels, la primera, allà per l'any 89, elprimer cop que vaig intentar pujar, i vaig recular passat Can Mascort, perque estava fins els nasos... al dia següent vaig tornar i vaig arribar a dalt. I la segona, l'unic cop que m'han hagut de venir a buscar en cotxe, a principis del 94, preparant Lanzarote, vaig reventar pujant als Angels la roda de Mavic de 3 pals, amb tubular, i no va haver manera de canviar ni arreglar la roda.

Dir finalment que aquesta pujada ha sigut sempre el lloc del meu test definitiu avans de un IM, 3/4 setmanes avans, fent 3 pujadetes seguides.

A punt per fer kms. al carril bici, per preparar la temporada de Triatlons

Canviant de tema, aquesta setmana toca descans de curses, després de no parar desde mitjans de novembre, demà a correr uns 90', i diumenge a medir el circuit de la Cursa de Esports Parra amb la roda, per ja encarar a partir de dilluns la recta final de la preparació (és un dir) de la Marató de Paris.

I en quant a l'enquesta de quina era la vostra distància preferida, la guanyadora ha sigut la Mitja Marató, una distància sense el grau d'exigencia de la Marató, i molt més satisfactoria que un 10kms., que pot quedar curt. Tot i així, la meva distància preferida, com ja sabeu, és la Marató, trovo més relaxant intentar correr 42,2kms a 4'30"/4'40" que 21,1kms a 4', però com sabeu....aquesta és només la meva opinió.

"Estic segur que n'hi ha molts que podrien competir amb tant èxit com jo. Però potser la diferència està en que no m'hi tinc de pensar gaire per anar a entrenar-me 30km."

FRANK SHORTER

RONDE DE REYNES

Aquest cap de setmana ha tocat canvi de territori, i ens hem anat cap a França, concretament a la localitat de Reynes, a tocar de Ceret, a aproximadament 85kms de Girona. Sortida de Girona, amb en Jordi i en Llorenç, a les 7 del matí, per arribar a destí a les 8h30', una hora avans de la sortida. Allà hem trovat vells coneguts d'altres curses a França, així com algun gironí (en Xevi Botifull i la incombustible Quima Casas). Els dorsalt els donavem a la Chapele de St. Paul, i a la entrada uin resum dels anteriors 17 guanyadors, on figura en Jordi al any 98, i un cartell d'informació de la cursa... amb una foto d'en Jordi.

Després d'escalfar una mica, sortida a les 9h30' per afrontar els 18 kms de cursa, amb uns primers 5 kms Vallonees, com diuen els francesos, seguit d'una pujada per terra de 3kms (desde 160metres fins a 310 metres d'alçada), per tot seguit baixar per asfalt fins aproximadament el 10, al pas per Reynes, on ens esperava una banda de música. Tot seguit ens esperava el segon "port2 de la jornada, fins ala 300metres de nou, per agafar tot seguit la vella via del tren (carril bici) fins el 17, on després de pujar durant 100 metres, ens dirigiem cap a l'arribada. Al llarg del camí, dir que hi havia 5 ó 6 avitaullaments (total, casi com aqui, je,je..) i a dintre el tunel de uns 200metres, que trobavem al carril bici, un paio amb la disco movil a tot trap, amb llums i tot, i és que aquests francesos, s'ha de reconeixer, saben ambientar les curses.

Al arribar, una bossa amb una ampolla de vi (ens hauran vist la cara o la sang...) i una samarreta, i un esmorçar de collo.... perdó, de fàbula. T'agafaves el pà, i tenies paté, butifarra negra, llangonissa, pernil, i tu mateix t'ho preparaves. A més talls de coca, fruita i altres, ademes de veure. I perque hem marxat, perque com és habitual, després de la entrega de premis, feien una mica de dinar, amb butifarres i altres ( entre altres, solen posar Pastis -de licor, no de menjar, vi, whisky...). El guanyador de la prova ha fet 1h0'5", mentre que en Jordi ha acabar en 1h5' (lloc 8), en Llorenç en 1h11'54" (lloc 25) i en Xevi en 1h18'19" (lloc 60 de 300 corredors).

A nivell, particular dir que després de la marató de BCN, m'ha costat agafar el ritme i seguir a altres corredors, però al final satisfet de la cursa i de tot l'ambient que l'ha envoltat.

Amb en Jordi i en Llorenç, poc avans de la sortida de la Ronde de Reynes.

MARATÓ BCN (2)

Avans de la sortida, amb en Jordi, en Pere i en Hmad

Arribada de la Marató

Com amant dels números, i seguin els metodes de l'Arcadi, aqui en van uns quants sobre la marató de Barcelona:

1 Primera marató del any 2008

3 Marató temporada 07/08 (de 1-10-07 al 30/09/08)

11 vegades que he corregut la marató de BCN

12 maratons corregudes en un mes de març

14 Millor marca de totes les maratons fetes fins al moment

30 edició de la marató de Barcelona

34 dies per correr la propera marató

46 maratons corregudes

66,77 punts en la relació entre edat/temps

76 dies desde l'última marató

134 minuts i 42 segons, el temps del guanyador

152 número de dorsal

194 minuts i 54 segons, el meu temps a la marató

414 lloc a la categoria V35

894 lloc a la general

7609 arribats a meta

KM.35, camí de l'arribada

I a continuació, us penjo els llocs i temps del atletes del Atletisme Girona:

Jordi Puig 2h49'18" (84)

Pere Alberti 3h11'47" (709)

Xevi Avellana 3h14'54" (894)

Pablo Torres 3h16'17" (975)

Hmad Allaa 3h27'33" (1677)

Salvador Riera 3h29'24" (1904)

Candido Molina 3h 34'54" (2391)

Joan Pons 4h10'40" (5310)

I en la classificació feta entre els correcats, al Correr Amb Amics i Amigues (CAAIA), en que s'obtenia una puntuació en funció de la edat i la marca, l'equip VENIM DEL NORD, hem quedat em la psició nº10 de 38 equips, amb 257,54 punts distribuits entre els 4 components com segueix:
Priorarrunner: 2h59'50" 69,54 punts

Gàltix: 3h09'13" 66,09 punts

Ironxevi226 3h14'54" 66,77 punts

Danigir: 3h46''32" 55,14 punts

En Salvador Riera, després de l'arribada, orgullos amb la medalla


"No demano riqueses, ni esperançes, ni amor, ni un amic que em comprengui; tot el que damano és el cel a sobre meu i el cami als meus peus" PLATÓ

MARATÓ BARCELONA: I VAN 46...

Els 2 dorsals de la Marató, el pitrall amb el número, i l'opcional amb el nom

Bones tardes, ja en tinc una altra al sac i ben lligat, com diu el refraner. Anem per parts, ahir en Pere Alberti es va desplaçar a Barna a buscar els dorsals, el seu, el d'en Hmad i el meu, i a la tarda vaig anar a buscar-li a casa seva. Aquest cop ens han donat 2 dorsals, un per davant amb el número (millor dit seria pitrall), i un segon que era opcional, per l'esquena, amb el nom. La bosa, al igual que l'altra que organitza ASO, la de Paris, i com la de moltes "grans", força pobra. Samarreta, això si, aquesta vegada tecnica, amb lo que aguantar més rentades que les que donaven avans de cotó, i una bosa de Gym (les tipiques que ens dones sempre), amb un powerada i un paquets de "tortitas de Trigo" d'una marca patrocinadora. Com us deia, a Paris fa 4 anys (i suposo que aquest també) una samarreta de cotó, el dorsal, carretera i manta, i a Londres, només donaven el dorsal, i si acabaves la samarreta i la corresponet medalla (tingueu en conte que a Berlin, si vos samarreta, l'has de pagar.

La marató ha transcorregut bé, un pel massà rapida la 1ª mitja, en 1h31'17", i després ja he agafat el ritme xino-xano i fins al final. Per cert, al passar dintre les instalacions dels paisanos del Barça, i en vista del super partit d'ahir, he pensat que hauria sigut un bon castig correr la marató, i que aprenguin dels milers de corredors populars, que ens esforcem cursa darrera cursa, i el que no acaves, doncs que no cobri aquest mes.

A mida que anava pasant l'estona, aumentava la calor, i en alguns trams bufava un bon vent, a part de que de planera, res de res, doncs es troven uns quants punts durant el circuit, amb varis kilometres de pujadeta. I l'ambient, en algunes zones, molt bé, i en altres, més allunyades del centre, poques animes, no dic ja animant, si no tan sols mirant. He coincidit uns kms. amb un corredor de Mallorca que em guanya, m'ha preguntat si en portava gaires i quan he respos que era la 46.... m'ha comentat que ell en portava 49, fantastic.

Al km. 31 m'ha passat en Pablo, que teoricament era al davant, resulta que havia parat al labavo, i al 40 l'he tornat a atrapar, totalment fos. Gracies a la Laura, la dona d'en Hmad, que ens ha animat i fet fotos (quan en tingui alguna ja us la penjo) al km-10, a la zona de la torre Agbar i al km. 35, sortint del parc de la Ciutadella. També gracies a l'Eva "la teva cara em sona" per els anims.

El trio calavera. Amb en Pere i en Hmad, avans de deixar les bosses al guardarropia

Finalment, alguns dels resultats que se: en Jordi 2h49', en Pere Alberti 3h11', en Pablo, al voltant de 3h17', en Gerard 3h23', i el nen, o sigui el que escriu, més o menys lo tipic de sempre, 3h14'54" ( temps de xip, i 3h15'02", al relotge d'arribada), en el lloc 904. He vist, però encara no se el temps, en Salvador Riera, en Candido, també hi havia en Joan Pons, i algun company del Triatló Girona Costa Brava. Felicitats a tots i sobretot als debutants.

Dir que els avituallament eran correctes, amb aigua, powerade, fruita, i que el pesim era el final, després d'acabar, amb una taula amb pomes, talls de taronga i platan, i fruita seca, i jo buscant la xispa de la vida, i no n'hi havia.

Ja per finalitzar, dir que una satisfacció poder haver corregut una altra marató, lo que sempre és una gran satisfacció, que com he dit era la que fa 46 ( i la 11 a Barna), i ara a esperar la propera, d'aqui 5 setmanetes, a Paris. I és que el mon és un lloc delicios per correr.... ( a ser posible maratons)

P.D. DANI, esperem amb ansietat la crónica de los madriles, però no la de la cursa, sino la de les tasques....