lunes, 16 de marzo de 2015

Marató de Barcelona.. una mica més aprop..

 El ja clàssic petó final a la medalla de finalista...
Ahir diumenge, 15 de març, es va disputar la 37a edició de la Marató de Barcelona, sent la meva 16a participació a la prova. Aquest any hi havia més de 19.000 inscrits, tots ells i elles amb ganes de disfrutar de un matí fent esport pels carrers de la ciutat. Cadascú amb els seus propis objectius i ambicions.. guanyar, obtenir un bon lloc a la classificació, fer una millor marca personal o un bon temps final... segurament hi havia 19.000 il·lusions i objectius.
Dissabte al matí anava a buscar el dorsal i a fer una volta per la expo de la marató, recalant sobretot en els stands de les diferents maratons que hi son presents, somiant en mil destinacions turistic-esportives que fan il·lusionar a qualsevol. Allà trobava un vell amic, en Martín Fiz, campió europeu i mundial de marató fa uns anys.
Aquest cop el diumenge pujava fins a Barcelona ben acompanyat, amb l'Emili Carrasco, en David i en Roger, aquests dos últims debutants a la distància. Un cop arribats a Barcelona recolliriem un altre compant, en Xevi. Després de deixar ben aparcat el cotxe, i d'un trajecte en metro, sortiem a plaça Espanya, centre neuràlgic de la prova. Un café, canvi de roba i cap al calaix de sortida, després de desitjar-nos tots molta sort, esperant que tots aconseguíssim els nostres objectius. 
Al calaix de sortida començo a trobar amics i companys, tots amb ganes de iniciar la marató i el recorregut que ens ha de portar de nou fins a aquest punt, molt més cansats del que estem ara, però amb la satisfacció de poder creuar la línia d'arribada. Quan finalment es dóna el tret de sortida, la tensió queda alliberada, les setmanes d'entrenament surten a la llum als nostres cossos i a les nostres cames, i començem a córrer.
Com és habitual, porto la càmare de fotos a sobre, pel recorregut trobaré amics als que podré fotografiar, i d'aquesta forma tindràn i tindré un bon record des de dins la cursa, de fet és una pràctica que ja fa anys que vaig posar en pràctica. El meu objectiu en aquesta ocasió, igual que a les últimes maratons, és clar, acabar i sumar-ne una altra, la que he de fer 83, i acostar-me una mica més a les 100. En quant a la marca, mirar de estar per sota de les 4 hores. Pel camí vaig trobant molta gent coneguda, la gent del club que també corre, amics d'altres clubs o poblacions amb qui al llarg dels anys he compartit quilòmetres, en definitiva, la gent que fa que aquest esport, i aquesta distància en concret, siguin una font de unió entre persones.
Vaig sumant quilòmetres en un matí ideal per córrer una marató, surt el sol, però no escalfa molt, tampoc el vent que ve de mar és molest, es corre a gust pels carrers de Barcelona. El pas per la mitja, en 1h51', ja em va entreveure que el temps final rondarà entre les 3h50'/3h55', aproximament. Sempre tenint present que més endavant aniré afluixaré una mica el ritme per no patir més del compte al final del recorregut.
Van passant els minuts, les hores, la marató mostra un cop més tots els seus moments, els emocionants, amb gent invident corrent acompanyats dels seus guies, un atleta amb crosses que altres anys també ha corregut la marató, grups portant a nens amb malalties, pujats en les seves cadires de rodes, a les que apreten fent-se relleus, també els moments durs de la gent que no pot més, que ha de caminar, parar una estona, o els que malauradament han de plegar. Tots ells campions, doncs el que realment ens fa ser grans és el fet de ser al moment de la sortida, de tenir la valentia de ser-hi.
Els últims 2 quilòmetres, paral·lel amunt, sempre en ascensió, es fan pesats a les cames dels corredors, però el cor empeny cap a l'última curva que ens deixa a 200 metres de la victória, del cel maratonià... Un cop passat l'arc, rebem aquell petit medall tan preuat pels maratonians, la medalla que ens acredita que hem finalitzat, que hem superat tot el que s'ha intercalat des del moment en que decidim córrer i el moment de finalitzar, que ens fa saber que els maratonians som d'una pasta especial.
El temps final s'ajusta totalment al que esperava, 3h54'50", feliç d'haber finalitzat la meva marató 83, i sabent que l'objectiu d'arribar a les 100 maratons esta una mica més aprop, només haig d'esperar que la salut acompanyi per aconseguir-ho. Un cop més, gràcies a tots els que heu compartit algun moment del camí recorregut al llarg de totes aquestes maratons i aquests anys... 
La propera, si tot va bé, serà Empúries el proper 3 de maig, allà ens trobarem de nou molts amics i companys per córrer en aquesta entranyable marató, o en una de les proves que també es disputen, els 10kms i la mitja..
Bona setmana a tots i totes, aqué us deixo unes fotos..

 Amb en Roger, en David, en Xevi i l'Emili
 En Jordi Del Valle
 En Miguel Moreno
 En Francesc Clopes
 Amb en Vicenç en plena cursa
 En Joan Risquez
 En Charles
 Els germans Sanchez, en Raul i en David
 L'Emili
 Pas per la Sagrada Familia
 L'Agustí
 Amb la Maria
En Sicsu Seras, al km.40

2 comentarios:

Unknown dijo...

Va Xevi ja queda poc per les 100.
Moltes felicitats a tu i a tots els companys que vas trobar durant la cursa.
Salut

Vicenç dijo...

Felicitats, bona cursa i bona crònica, fins Empúries.