L'arribada, sempre emotiva en un triatló d'aquestes característiques.
Ahir diumenge, després de 7 anys, tocava tornar a participar en un triatló de llarga distància, millor dit, de mitja distància, doncs es tractava de distàncies mig ironman, és a dir, un half. Des de el 2007, a Suiisa, només havia pres part en triatlons sprint, i la veritat és que en tenia ganes. I en aquest cas, Diversport ens ho ha possat fàçil, per situació, al disputar-se a Empuriabrava, i també per economia, lluns dels preus desorbitats de un triatló de marca Ironman.
Els entrenaments de natació havien estat bons, els de ciclisme, els més fluixos, amb una màxima sortida de 60kms, que feia que aquest tram l'havia de fer sense forçar més del compte el ritme. En quant a la cursa a peu, tot era sobreviure. El genoll per sort no ha tornat a molestar, i el secret és no anar a rimes forts.
Les previsions meteorológiques, a priori, marcaven pluja per tot el matí, i de fet, abans de la natació una lleugera pluja apareixia de tant en tant. Aixó manava tenir precaució, i deixar les ulleres de sol al cotxe, agafant unes de transparents per protegit la vista... El pas dels minuns ens va fer veure que seria un error, doncs els homes del temps s'equivocaven de ple.
Unes primeres braçades, per tastar el mar, en feien veure que em trobava super bé, lleuger i agil nanant. Aquest fet es confirmava al moment de donar la sortida. La previsió era fer entre 40'/45', i el temps al sortir era poc menys de 38', que afegits a la primera transició, feia que comences a donar pedals en 41'. A tot aixó, cap resta de nubols, amb un sol que ja apretava de valent.
Aquí la estrategia era anar fent, sense forçar, i esperava un temps de entre 3h30'/3h45', que per l'entrenament fet ja em deixava satisfet. Un circuit amb 4 voltes, practicament planer, feia que els ritmes fossin una mica més alts, sobretot les 2 primeres voltes (1h22' davant les previstes 1h45'). Casi sempre amb el plat petit, per no carregar les cames de cares a la cursa a peu. La tramontana anava pujant a mida que passaven les hores, i la 4a volta l'agafava amb més tgranquil·litat, menjant i hidratant-me durant tot el circuit. Després de 3h15' (3h57' en total), deixava la bici per començar la cursa a peu, uns últims 21,1kms, amb un petit tram al passeig marítim, abans de córrer per un camí sense cap ombra al costat del riu Muga.
La forta calor anava passant fàctura als triatletes, en el meu cas, havia de caminar una estona després del km.4, per evitar que el quadriceps es contracturés. Aquesta maniobra la vaig repetir 4 cops durant la cursa a peu, el que em permetia arribar finalment a meta amb un temps de 6h.10'45", que em deixaven plenament satisfet. Donar les gràcies a l'Enric, l'speaker, pels ànims a cada volta, recitant tot el meuj curriculum, i la gent de Diversport per reconeixement final a una trajectória...
Com sempre, lo millor la trobada amb molts bons amics, les fotos fetes, i els ànims durant tota la cursa de la Cati i d'en Nicolas, que va aprofitar que ens va venir a veure per animar i fer fotos. I sobretot, amb ganes de tornar a repetir de nou aquestes distàncies...
Aquí us deixo unes quantes fotos, amb diferents moments del Half..
1 comentario:
Felicitats Xevi, un altre al sac.
Per cert Nicolas per tu. per la gent que el coneix és Niko, molt conegut al seu temps a la nit de l'Escala,
Publicar un comentario