domingo, 4 de mayo de 2014

XII MARATÓ D'EMPÚRIES

 No hi son tots a la foto, però entra la marató, la mitja i els 10kms erem 50 companys del club...
Hi ha amors a primera vista, que a la primera veus que serà una cosa per sempre, i que amb el temps cada cop t'adones que son més imprescindibles... el primer cop que vaig córrer a Empúries, a la primera edició, l'any 2003, tant jo, com tots els que corriem aquell dia, varem patir com poques vegades... 42,2kms, a principis de juny, en un any en que les temperatures es varen enfilar molt i molt, amb dies en que arribava fins els 40º. Però al mateix temps, una gran majoria ens vam enamorar d'aquella marató, segurament per ser d'aquelles en que realment experimentes la soledat del corredor de fons. Pocs participants, i en aquells moments, llargues rectes solitaries on estaves tu davant els quilómetres. Han passat els anys i les edicions, fins a arribar a la actual, la 12a. Molts han participat en moltes altres ocasions, i uns pocs ho hem fet en totes. Hi ha hagut anys de tot, d'anar bé, d'anar just, d'emocions fortes, de molta calar, molta tramuntana, també de pluja. En 3 edicions ha perillat una mica, per diferents motius, la meva participació. L'any 2005, una operació d'hernia discal a mitjans de març, tot i això, encara vaig córrer a Londres abans d'arribar a Empúries. El 2013, amb el problema del meu pare, ingressat, va ser molt dur a nivell mental, però també vaig superar la prova gràcies al recolçament de tots. I aquest any, amb la lesió meniscal produida el passat setembre, també perillava la meva participació. Aquests últims mesos, sense dolor tot i la lesió, m'han permès anar entrenant, a ritmes tranquils i sense fer llargues distàncies. 
Però un cop més tocava esta a la sortida d'aquesta emblemàtica marató, rodejat un cop més dels amics i la gent estimada. La tàctica era clara, sortir tranquil·lament, i esperar com responia el genoll. Amb un grupet, entre els que es trobaven en Jordi Turon, debutant a la distància, i en Sergi (més avall a la foto), hem anat fent fins el 26, punt on cadascú ha seguit el seu propi camí, guiat per el seu ritme i les seves sensacions, però el més important, finalitzant tots...
El dia ha estat marcat, meteorologicament, per la calor i la tramuntana, aquesta ha fet que segurament la sensació de calor no hagi estat superior. Quilómetre a quilómetre, metre a metre, m'he acostat fins la línia d'arribada, on com sempre esperaven amics i familiars, que m'han ajudat a fer els últims metres de esforç amb els seus ànims, com cada any, gràcies a tots. I sense que el genoll s'hagi resentit (com a mínim no noto cap dolor), he aconseguit finalitzar la meva marató 78, amb un temps de 4h11'51", molt feliç, per haver-ho fet, i per qué fa uns mesos no sabria ni si podria presentar-me a la sortida.
I com en cada edició, després de córrer un bon dinar per recuperar totes les energies.... Bona setmana  a tots i totes.
 En Jordi Turon, debutant a la distància maratoniana...
 Un altre company de fatigues, en Sergi. L'enhorabona
 Amb en Joan i en Dani, el dissabte, a la recollida de dorsals.. amb la famosa Anxova Party inclosa..
 Amb en Joan Sitges, en Joan Risquez i en Francesc Seras.
 L'Albert Barnosell..
 Sempre amb un somriure a la cara, l'Albert Rutllan, inscrit a la mitja, ha continuat fins a finalitzar la marató...
 En Joan Risquez.
 La cerveseta a 200 metres de l'arribada.
Amb en Joan i en Xavier Bonastre.

3 comentarios:

daniel juncà barea dijo...

moltes felicitats per la 78 marato!!!
Salut

Joan dijo...

Moltes felicitats Xevi per una nova marató.
78 maratons son moltissimes i la d'ahir té un mèrit gran, molt gran.

Anónimo dijo...

Molt bona crònica!! I en sumo a les felicitacions. Enhorabona

"Tenista"