lunes, 12 de noviembre de 2007

BEHOBIA: LA FESTA DEL RUNNING

Part del grup del Atletisme Girona, a Behobia, 1 hora avans de la sortida
Quan uneixes una distància assequible (20km), amb 14.000 corredors amb ganes de disfrutar, una afició entesa i entregada com la del Pais Vasc i una cursa, es que està a la Behovia, i sobren totes les paraules. En poques curses del mon crec que pugui viure l'ambient que es viu aqui, i es posible que treguen alguna marató com NY, Londres o Berlin, es pugui igualar l'ambient als carrers que hi ha a la Behobia. Anem per pams, dissabte a les 8 del matí, després d'algunes cerveses la nit de divendres al "casco viejo", sortim a rodar amb en Jacky, l'Andrea i el marit de l'Eva durant 30', i ja esta ple de runners entrenant, seguidament, i com tenia previst, cap a la concha a banyar-me, temeratura exterior de 5º i la del aigua no gaire més...els companys posen els peus, i jo, valent o irracional? em tiro de cos enter. Us puc assegurar que al sortir en feia mal tot, però era un dels objectius del viatge. Després amb tot el grup (Xicu,Manel,Narcis, Jordi, Joan, Johan, Toni, Angel i acompanyants vam fer una ruta turistica per anar a dinar a Getaria, en un asador, i on el Txacoli corria com l'aigua.

El diumenge vam agafar el bus cap a Behobia, i realment allo és una festa, és d'aquelles coses que has de fer com a minim un cop a la vida. en aquest moments et sents orgullos de ser un Runner, sense importar el nivell que tinguis, ets part d'una cosa gran, molt gran. Sorto amb en Jacky i en Llorenç, amb ganes d'anar junts i disfrutar l'ambient, piquem de mans per animar encara més al public durant tot el recorregut. A les primeres estribacions del port, en Jacky es va despenjant una mica, i tot que l'esperem, adalt del port s'ha despenjat i no el veiem, i seguim avançan. Es increible però a tots els racons troves gent animant, gent amb boses plenes de Taronges tallades que ofereixen als corredors, realment increible, els kilometres pasen volant, com si fosin més curts, i perds la noció del temps, tan sols disfrutes de ser durant un dia "l'amo del cotarro". Mentrés un cantant ha d'anar a un escenari, i la gent pagar per veure'l, aqui l'escenari és la carretera, els protagonistes els runners, i a sobre la gent ve a animar-te i aplaudir-te, com si tots fossim idols.

La traca final arriba al km.17, superada l'última dificultat, en Llorenç treu l'estalada i jo l'Estalada i la Ikurrinya que porto unides amb imperdibles, i aqui ens convertim amb els reis de la cursa, realment una pasada sentir al public del pais Vasc cridant visca Catalunya, i animant més que si estiguessim a casa. Al dia trovem la Camre, la Emilia, la Maite i la Elena amb les carreques, i parem a fer una foto. L'ultim kilometre, amb dos metres de passadis i gent a tots 2 cantons, animant, et posa com se sol dir, la pell de gallina.

Tot i que en una cursa així és el menys important, el temps final va ser 1h23'40", en la posició 1.352 de més de 12.000 que van acabar la cursa. I lo que ja tinc clar, és que l'any que bé hi torno.

6 comentarios:

Mariona dijo...

Realment devia ser molt emocionant a partir del Km 17!!! :-) ||*||

tri-famili dijo...

Noi! com explicas la cronica a un se li posa la pell de gallina i mes si corra el asado i el txacoli... Sobre el decim de loteria si pot ser a vull 1 , i de la reunio ja te comentare!

Anónimo dijo...

No creus que aquesta cursa amb tant de sol perd una mica d'encant?

Els dos anys anteriors he vist més gent en les pujades, tot i que aquest any l'entrada a Sant Sebastià estava abarrotat.
Suposo que els Bascos els agrada més veure les cares de sufriment amb pluja i vent....

segona pregunta:
Quans espectedors pot tenir aquesta Cursa???

Accepto les dos versions tipus.....
- segons la policia
- segons els manifestants

robert mayoral dijo...

bon crono!! i quines sensacions eh!!!
per cert et va guanyar el tio aquest que anava en boles o què???
a veure si l'any vinent m'hi apunto!

Anónimo dijo...

Robert, t'apuntes anar amb pilotes??????
S'havia que eres un tio amb dos collons!!!!!

Ironxevi dijo...

El tiu en pilotes va arribar més tard, tingues en conta que amb el "vaiven" quedava frenat, a veure si t'animes per l'any que bé, Robert, perque val la pena (però vestit).
Sergi, la veritat és que una Behobia sense aigua, sembla que no siguis al nord,però que fi farem. En quant als espectadors, els vaig anar contant, je, je... hi havien 57825 segons els meus calculs, ja em diràs els teus.