Després de moltes maratons virtuals al llarg del planeta... ara en tocava una de relativament a prop, tenint en compte que totes ho son al córrer sempre en circuits a casa, sigui a Girona o a Banyoles... Peró el que importa és tenir imaginació i creure que corres pel món.. el que deia, aquesta, la que feia 124, era més a prop, concretament a Murcia. Una marató que tampoc he fet mai, però que per la seva situació, no descarto en el futur, quan tot torni a la normalitat, anar a córrer.
Com tantes altres, la de aquest any s'ha hagut de cancel·lar, i ha passat a format virtual i per una bona causa, la Fundació Cris contra el Càncer, un cop més, córrer i solidaritat van de la ma.
Amb una finestra de 2 setmanes per córrer i fer-la el dia que millor s'adaptés a cada corredor, vaig decidir fer-la el dissabte dia 13 de febrer.
En un dia que començava amb força boira a Girona, arrencava cap a les 7:45 des del parc de Domeny on deixava el cotxe amb l'avituallament. Així podria anar passant quan el necessites, parant només els segons precisos per obrir i tancat el cotxe i agafar una nova ampolla d'aigua, un gel o un tall de plàtan segons les necessitats.
Començava a córrer sol fins que apareixia una de les Girunneres, la Laura Algueró, que si bé en principi venia per córrer al voltant d'una hora, al final m'acompanyava prop de 16km. Companyies que sempre van bé al llarg d'aquestes maratons virtuals que fas en solitari, però també conjuntament amb molts corredors d'arreu del planeta.
Els últims km, ja sense anar lluny del cotxe, els feia per la zona de Domeny, que ja començava a estar ple de ciutadans que aprofitaven el matí per caminar, córrer, anar en bicicleta, tenint present que amb l'actual confinament comarcal tampoc podem anar molt lluny de la ciutat de Girona.
El temps final, tot i que com sempre, és el de menys, era de 4h11'54", mantenint-me força constant amb els temps de les anteriors maratons virtuals.
2 dies després m'arribava a casa la medalla i la samarreta, records que en el futur ens recordaran tots aquests moments viscuts i aquestes proves que esperem que un dia ja no s'hagin de celebrar virtualment.
Ara a pensar en la propera, una xifra rodona, la 125, coincidint amb la Marató Virtual Lala de Mèxic, de la qual ja tinc a casa el dorsal, la medalla i la samarreta.
I també ja amb alguna altre programada pels propers mesos.. però això ho deixo per més endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario