MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3 : JA TENIM CIRCUIT

Bones, al fi ja tenim medit el circuit per el gran repte del proper dia 16 de desembre. El que va començar com una idea una mica descabelada, s'acabarà complint en una realitat el d'aqui 3 setmanes. La idea va sorgir a mitjans dels 2006, lo que tenia clar és que com a atletes i esportittes, i tinguen la gran sort de disfrutar de salut, haviem de fer alguna cosa per colaborar amb la gent que per algun motiu té manca de salut, i a partir d'aqui era facil relacionar el nom de la Marató de TV3 amb la distància de la Marató. La idea la tenia força clara, correr la distància i engrescar la gent a fer un donatiu realitzant la activitat que més ens agrada : correr. El primer comentari li vaig fer a en Llorenç, logicament necesitava algu que corres amb mi tota la estona, i necesitava un altra "iluminat", la reacció inmediata, OK, li va semblar fantàstic. Ho vaig comentar amb la Marti del servei d'esports de Fontajau, i també li va semblar bona idea. Però finalment, l'any 2006 no va poder ser, i un cop pasades les dates de la Marató de TV3, ens va quedar un regust amarg, per no haver colaborat. Aquest 2007, ja desde l'inici vam tenir clar que es realitzaria. El primer circuit s'havia planejar a la zona de la Rambla i Carrer Ciutadans, per fer-la lo més centrica posible, però va ser desestimat per el servei de viabilitat del ajuntament, per ser en campanya de Nadal, i per problñemes al C/ Ciutadans.

Finalment, es va decidir fer-ho al Parc Central, que tot i no ser tan centric, ens ofereix un circuit més llarg, i sense cap pendent. Avui, amb en Llorenç i roda en mà, l'hem medit. Cada volta farà 1.003 metres, lo que suposa que haurem de fer 42 voltes (42 x 1.003m = 42.126 m.) + 69 metres.

Total, que realitzarem en primer lloc els 69 metres, i un cop pasem per la linea de sortida, ens quedaràn 42 voltes, que no esta malament. El circuit seràn 2 llargues rectes, amb un gir a cada punta del circuit, que no serà brusc.

US HI ESPEREM A TOTS.

AMB LA COL.LABORACIÓ D'ESPORTS PARRA

RIPOLL

Un any més, i van 17 desde que lavaig fer per primer com al 1988, vaig anar a correr a Ripoll. Lo que al inici havia sigut una cursa de 20km. i que al any 1995 es va reconvertir en la Mitja de Ripoll, una clàsica entre les clàsiques. Vam pujar en el cotxe en Dani, en Javi, en Llorenç, en Blanca i jo, i al arrivar a 1/4 de 10, el termometre marcava -7º !!!, el dia printava bé. Després d'arreplegar dorsals, i saludar la gent, un cafetó calent per anar entrant al ambient. Aquest any la sortida sense problemes amb el tren (va haver-hi coordinació entre el cap d'estació i la cursa), primers 3 kilometres freds degut a l'ombra, i un cop arribats a la carretera de Sant Joan, on ja tocava el solet, ens anavem escalfant poc a poc. A l'entrada de Sant Joan, al pont trovo en Joan Reixach, que lesionat d'un peu no ha pogut correr i ens ha vingut a animar.

Un cop sortim de Sant Joan, ja de tornada, vaig saludant a tots els companys de club i als correcats amb les seves samarretes taronges. Superada la pujada del km.12, decideixo que és hota de canviar el ritme, accelero una mica, deixo el grupet que porto i vaig a la caça i captura de gent. Els ultims 2 kms. ja a Ripoll, com cada any,es fan llargs, perque no veus el final i ja ets a dintre de Ripoll. Arribada davant el monestir amb l'Estalada, i escoltant el meu nom per megafonia, amb un temps final de 1h26'04", amb el que em donc per satisfet.

L'unica pega de la mitja, és que crec que cada any hi ha menys gent a l'arribada, o seria a causa del fred que feia?

Aqui estic, moments avans de la sortida, amb en Dani, en Llorenç i l'Albert

FILOSOFIA

No tenia previst escriu-re fins després de Ripoll, però com avui m'he eixecat "tocat i enfonsat", després del disgust que em van donar ahir al vespre via sms, i tenia ganes de desfogar-me, tenia la necesitat de escriu-re. La meva filosofia de la vida sempre ha sigut de tendencia "positiviste", sempre veig el got mig ple, i mai mig buit, a pesar de les putades que fa la vida al llarg dels anys i dels mals moments que puguis pasar, però arriba un moment en que et canses de moltes coses (si d'elles), i la teva tendencia pasa a ser "realista", és a dir, la vida sempre et clava més punyalades de les que ens mereixem.
A parit d'ara només em centro en la meva filla, la feina (encara que no em mati, je, je..) i en disfrutar del maravellos mon del correr (i els viatges que comporten, logicament) i en la carrera d'historia que he començat aquest curs. Perdoneui el rotllo, però no tot han de ser articles sobre el correr, també de vegades s'ha d'escriure sobre el factor humà. Gracies

BEHOBIA: LA FESTA DEL RUNNING

Part del grup del Atletisme Girona, a Behobia, 1 hora avans de la sortida

Quan uneixes una distància assequible (20km), amb 14.000 corredors amb ganes de disfrutar, una afició entesa i entregada com la del Pais Vasc i una cursa, es que està a la Behovia, i sobren totes les paraules. En poques curses del mon crec que pugui viure l'ambient que es viu aqui, i es posible que treguen alguna marató com NY, Londres o Berlin, es pugui igualar l'ambient als carrers que hi ha a la Behobia. Anem per pams, dissabte a les 8 del matí, després d'algunes cerveses la nit de divendres al "casco viejo", sortim a rodar amb en Jacky, l'Andrea i el marit de l'Eva durant 30', i ja esta ple de runners entrenant, seguidament, i com tenia previst, cap a la concha a banyar-me, temeratura exterior de 5º i la del aigua no gaire més...els companys posen els peus, i jo, valent o irracional? em tiro de cos enter. Us puc assegurar que al sortir en feia mal tot, però era un dels objectius del viatge. Després amb tot el grup (Xicu,Manel,Narcis, Jordi, Joan, Johan, Toni, Angel i acompanyants vam fer una ruta turistica per anar a dinar a Getaria, en un asador, i on el Txacoli corria com l'aigua.

El diumenge vam agafar el bus cap a Behobia, i realment allo és una festa, és d'aquelles coses que has de fer com a minim un cop a la vida. en aquest moments et sents orgullos de ser un Runner, sense importar el nivell que tinguis, ets part d'una cosa gran, molt gran. Sorto amb en Jacky i en Llorenç, amb ganes d'anar junts i disfrutar l'ambient, piquem de mans per animar encara més al public durant tot el recorregut. A les primeres estribacions del port, en Jacky es va despenjant una mica, i tot que l'esperem, adalt del port s'ha despenjat i no el veiem, i seguim avançan. Es increible però a tots els racons troves gent animant, gent amb boses plenes de Taronges tallades que ofereixen als corredors, realment increible, els kilometres pasen volant, com si fosin més curts, i perds la noció del temps, tan sols disfrutes de ser durant un dia "l'amo del cotarro". Mentrés un cantant ha d'anar a un escenari, i la gent pagar per veure'l, aqui l'escenari és la carretera, els protagonistes els runners, i a sobre la gent ve a animar-te i aplaudir-te, com si tots fossim idols.

La traca final arriba al km.17, superada l'última dificultat, en Llorenç treu l'estalada i jo l'Estalada i la Ikurrinya que porto unides amb imperdibles, i aqui ens convertim amb els reis de la cursa, realment una pasada sentir al public del pais Vasc cridant visca Catalunya, i animant més que si estiguessim a casa. Al dia trovem la Camre, la Emilia, la Maite i la Elena amb les carreques, i parem a fer una foto. L'ultim kilometre, amb dos metres de passadis i gent a tots 2 cantons, animant, et posa com se sol dir, la pell de gallina.

Tot i que en una cursa així és el menys important, el temps final va ser 1h23'40", en la posició 1.352 de més de 12.000 que van acabar la cursa. I lo que ja tinc clar, és que l'any que bé hi torno.

ESPERANT BEHOBIA

Amb la Nadeia, davant el pont dels Suspirs...

I mentrés espero la Behobia - San Sebastià de diumenge, a la cual vaig gracies a un noi de Cuenca, si, heu llegit bé, de Cuenca, amic de l'Andrea i en Jacky, que no hi pot anar, us deixo anar 3 fotos del magnific viatge que va suposar la Marató de Venecia, una experiencia irrepetible (sempre la podem repetir, per mi cap problema) en un lloc maravellós, una marató fantàstica, i amb uns companys de viatge que realment ens ho vam pasar fantàstic.

A la imatge superio, una espectacular calavera, al costat del Gran Canal, feta amb llaunes.

A sota, a 50 metres de l'arribada, anant a saludar a la familia i als acompanyants.