MARATÓ PURA I DURA...

...És com podriem considerar la Marató d'Empúries. Pura i dura per el seu encant, amb poca participació, i a on, més que en un altre lloc, ens podem considerar com descendents del nostre admirat soldat grec, Filípides, protagonista de la 1ª gran "gesta esportiva" després de la batallà de Marató, anant tot sol fins a Atenes, per proclamar la victoria grega sobre els perses, per morir a continuació. I al igual que ell, acabarem davant una ciutat grega ( i en part romana), tot i estar en ruines. Per cert, Empúries (del grec Emporium- mercat-), va ser fundada per colons grecs, de la zona de Focea, l'any 575 A.C., i més tard va servir de punt d'entrada per els romans, durant les segones guerres púniques contra Cartago i el seu rei Anibal, per començar a prendre posesió d'Hispania i de tot el que va suposar a continuació el Imperi Romà.

I a tot això, aquest cap de setmana la 6ª edició d'aquesta fantàstica Marató, a tan sols 40 kms de casa (quin gustàs poder dormir a caseta, la nit abans d'una Marató), i 6ª participació. En quant a l'objectiu, al igual que l'any passat, sortiré a fer de llebre de 3h15' (els que en vulgueu acompanyar, portaré un dorsal a l'esquena marcant el temps final), i esperem que aquest cop no "caigui" tothom al km. 30 i em deixin sol... Reconeg que això de fer de llebre (ja sigui de manera oficial o extraoficial), té el seu encant, hauré de començar a enviar curriculum a grans maratons, per veure si em comviden....

Foto de la Marató d'Empúries del 2004, cortesia del fotograf profesional, Dani Juncà

23 MARXA DE BESCANÓ

Amb uns quants dels companys del club, avans de l'inici de la marxa

Doncs avui ha tocat anar al poble on viu la meva filla, Bescanó, a escasos 6 kms de Girona, a fer una marxa d'aquestes casolanes, duretes, i que al final et tracten super bé. Després del petit fiasco que van tenir l'any passat, al coincidir amb altres proves, aquest any la participació els hi ha tornat a pujar, i ens hem reunit un bon grapat de corredors i caminadors, entre els que hi havia una bona representació del Atletisme Girona.

Hi havia 2 opcions, el circuit de 8,5kms i el de 15... que era la idea inicial. Total, sortim amb en Daniel, i ens comencem a trovar uns subidons i unes baixades, que ni el Dragon Khan. Perque us feu una idea, el 2n km. el passem en més de 14 minuts... i comencan a rumiar quin circuit fem, i així anem fent fins passat el 4, on trovem l'avituallament i una petita sorpresa. Després de preguntar-nos quin circuit farem, i tenir els nostres dubtes... ens diuen que a la llarga no hi ha cap més avituallament, i la decisió està clara. Un tall més de bosc, un tram d'enllaç curt d'asfalt, i un altra tall de puja i baixa per arribar a Bescanó, amb un temps de 48' per els 8,5 kms de recorregut. No està malament.

Això sí, al acabar un bon esmorçar, on hi havia taules plenes d'amanides, pà amb butifarra, cola, aigua, vi, café... un esmorçar complet. I al final apareix la meva filla, diguen que ens volia portar un xuxu de xocolata, però que no ho ha fet, i per no quedar amb ganes, cap a la pastisseria a buscar els xuxus de xocolata.

I aquesta propera setmana, toca MARATÓ, una nova edició de l'Escala - Empuries, que ja estem esperant tots amb ganes, en la que ens trovarem un bon grapat de companys del club, i en la que es tornarà a enganxar a la Marató, després d'uns quants anys, en Xevi Bassols (i segur que no serà l'ultima que tornarà a fer).

Per cert, per als amants dels entrenaments i les estadístiques, dir que aquesta ha sigut la 1ª setmana del any en que he fet més kms en bici que a peu (86,7 en bici per 46 a peu), i que els acumulats fins avui, desde el dia 1 de gener, son: 30.700m de natació, 711 kms en bici i 917 kms a peu. Però us prometo que després de la Marató de Perpinyà (18- maig), si tinc ganes em poso les pilaes de cares al "B" de Banyoles.

Marxa Popular Baix Fluvià-S. Pere Pescador

Amb uns quants companys del club, avans de la sortida de la marxa

M'ho havia comentat en Dani: t'agradarà aquesta marxa, i evidentment tenia raò. Marxa casolana amb poca gent, aproximadament al voltant de 100 persones, i uns 20 corredors a l'hora de la sortida, disposats a afrontar els una mica més de 13kms de recorregut. I així, donada la sortida, sortim en direcció cap a L'Armentera, on ens escapem un company de la Jonquera, en Daniel Herrera i el nen (o sigui, jo). Passat el poble, en Daniel es despenja una mica i m'en vaig amb el noi de la Jonquera, i com veig que m'acabarà treguen de punt, decideixo esperar en Daniel, i mirar d'"ofega'l" una mica.

Preparant el dinar, amb les gambes a la paella...

Als 5 kms arribem a la carretera que vé de les ruines d'Empuries, i veig el km. 30 de la marató d'aqui a 2 setmanes, i el pensament unic és que com faci la calor que feia aquest matí... ja enspodem preparar. Al cap d'una estona girem cap a la dreta, i després d'un recorregut per un camí de terra, arribem a la platja. Impresionant el paisatge, amb les dunes a la dreta, el mar al fons i la sorra sota els nostres peus, sembla la Marató dels Sables, i al llarg de d'uns 3 kms veiem els caminadors davant nostre, en una llarga filera. Això si, en aquest tram, i sense vent, la calor es fa insoportable. Finalment sortim de la sorra, amb les cames carregades per l'esforç (amb una sorra tova, després de les ultimes plujes), per encarar cap al Fluvià, i després de prop de 1km per un camí pedregos, arribar de nou a Sant Pere Pescador.

I en aquest punt, ens espera el primer apat del dia: Botifarra, Costelles, pà i all i oli, regat amb ví de l'Empordà. Van arribant els companys, i avans d'anar a dinar, ens anem a fer la clareta al bar del poble, on per cert hi ha gent VIp, en Bultó, el de les motos, ben acompanyat. Clar que veien tota "l'elit" que s'acostava al bar, ha quedat empetitit. I a continuació, cap al Mas del Joncar, la casa rural d'en Miquel i l'Anna, a preparar el dinar, amb peix i gambes, per tot lo alt, aquest cop regat amb Cava Rosat i cava normal, Anna de Codorniu. I per finalitzar el dinar, junt amb el café, algun licor que ha sortit de la despensa (o sigui, Ratafia, Whisky....).

Petita panoràmica de la taula, esperant els postres...

Amb ganes de pair-ho tot, hem agafat xino-xano, voltant el Fluvià i els Aiguamolls, fins a mar, en una caminata d'anada i vinguda d'aproximadament 1h i 30'. I per finalitzar la festa, amb en Xicu, en Manel i en Tià, hem fet camí (aquest cop en cotxe) a La Bisbal, a menjar un Bisbalenc per recuperar l'esforç de la caminada. Un dia Complet.

Panoràmica general de la taula, al començament de l'apat.

IRON MAN: LA PELI

El proper dia 30 d'abril arriba a les pantalles la versió per el cine del popular superheroi amb armadura de ferro: Iron Man, seguint les tendencies dels ultims anys de pelicules sobre els herois del comic. Tot i que l'actor que el protagonitza, quan no porta la armadura posada, és ben visible (Robert Downwy Jr.), ara us donaré a coneixer l'actor que interpreta a l'heroi, amb l'armadura posada. Tingueu en conta que és una primicia mundial i sereu els primers en saber-ho.....

Entre missió i missió ja us firmaré algun autograf.....................

11 CURSA 10KM ESPORTS PARRA

Després de la Paris, arribava una de les clàsiques de Girona, els 10kms d'Esports Parra, amb una participació que aquest any s'ha disparat, de ser entre 700 i 800, s'ha superat el limit de 1.000 corredors, i s'ha arribat a prop dels 1.200, a més de la cursa infantil. I més que una crónica de la cursa, farem un petit repas de coses que s'han donat aquest matí.

I començare per fer un agraiment en nom del ATLETISME GIRONA, al ex-president i actual vice president, en XICU ESPIGULÉ, per la seva feina fosca, però sempre efectiva, a les curses gironines, buscant, trucant i coordinan les destinacions dels voluntaris, una feina gens facil, i que li fa perdre més temps i paciencia del que molts son capaços de veure i reconeixer, i aquesta FELICITACIÓ la faig extensible al seu 2n d'abord a l'hora de distribuir el material als voluntaris, l'home "en l'ombra", en MANEL PERALTA. GRACIES A TOTS 2.

Aqui teniu en Manel i en Xicu, en plena feina avans de començar la cursa.

I ara una altra bona noticia, la mascota que en el seu moment ens va fer la recordada PEPI, ha reaparegut, aquesta setmana l'ha trobada la Remei, en un armari de casa la Pepi, una bona noticia. Aqui la teniu, doncs molts dels socis més recents no l'havia vist mai, a partir d'ara segur que la veureu més sovint.

I aquesta setmana un convidat especial al blog, el RASPA, un company de Barcelona que ha vingut a pasar el cap de setmana a Girona amb en Sergi, i a correr una de les nostres curses. Espero que t'hagui agradat tant la ciutat com la cursa, i que repeteixis la experiencia. EVA, aquesta setmana no tens tu la foto dels "teus"....

Amb en Raspa i en Sergi, avans de la cursa.

I en quant a la cursa, tinguen en conte les pesades que portava les cames, més que content, amb un temps final de 39'42", he quedat més que satisfet. Ademes, aquesta, sumant totes les curses i disciplines, era la que feia un altra número rodó, la 650, ara a pensar en la 700.... A la sortida, molts companys, tant del Atletisme com del Triatló, que han pogut gaudir d'un bon dia per correr.

FINALMENT, AGRAIR A TOTS ELS COMPANYS DEL CLUB QUE HAN VINGUT A FER DE VOLUNTARIS, DONCS SENSE ELLS LA CURSA (AQUESTA I ALTRES), NO SERIA POSIBLE.

Amb en Jacky, l'Emili, l'Eva i en Carri amb la mainada, l'Andrea i la mainada, en Xicu, i en Josep Saguer al podi després de la entrega de premis. Per cert, hem quedat 2ns tant en homes com en dones, a més d'uns quants podis individuals.

Uns quants companys del club, esperant el moment de començar amb tot l'ajetreo de gent, amunt i avall.

MARATÓ DE PARIS-FOTOS

Avui sortim als diaris, i com les imatges valen més que 1.000 paraules....... DIARI DE GIRONA

PUNT DIARI

BATEAU MOUCHE

ARRIBADA CURSA PETIT DEJEUNER

SALUDANT A L'AFICIÓ

KM.30

LA CARME, L'EMILIA I EN MANEL, ANIMANT LA FESTA

Per cert, ens van donar una enganxina, espectacular, amb el 42.2, i amb una web superinteresant, http://www.marathonclub.net, us doneu d'alta (no costa res) i podeu posar els vostres millors 5 temps, i entreu en una llista mundial, encapçalada per en Hebre. Crec que us envian l'enganxina i tot

"Tenint un programa definit d'entrenament, hom veu que cada sessió de 15km. en la pluja és una peça determinada del trencaclosques i no una correguda més." BRENDAN FOSTER

32 MARATÓ DE PARIS

Course du Petit Dejeuner: Elena, Llorenç, Nadeia, Nacho i Xevi

Bé, al final, després del tortuos viatge de tornada, cam aconseguir arribar (tot i que els de Ryanair encara van arribar més tard...). Anirem per parts, primer el viatge. Per anar, tot perfecte, arribada a Paris a l'hora, i a continuació a recollir els dorsals a l'expo, i per cert, quina Expo, tinc al davant un fotiment de triptics de maratons per tot el mon, que fa mal als ulls només de veurel's, molta animació i molts stands, i passant de llarg el de les botigues i marques (que n'hi havia forces), cap a veure maratons i a fer degustacions: galetes, vi, pà, iogurt, xocolata calenta, barres energetiques, gorres, bolis.... i cap al hotel a deixar les bosses, metro amunt i metro avall. Al vespre un passeig per el Sena amb el Bateau Mouche, i a dormir sense sopar a 2/4 de 1 (sort que vam trovar xocolatines a la maquina del metro). Dissabte al matí, 5 del club vam anar a la Course du Petit Dejeuner, de 5kms, per el centre de Paris, una festa per correr una mica i disfrutar, excepte l'italià i un francés que portaven la bandera del seu pais, que després de xocar entre ells van acabar a cops de pas de la bandera, i al italìa el van haver de treure de la cursa, i es que anava massa estresat.

Sota la tour Eiffel

Després de la dutxa al hotel, cap a Montmartre i la zona del Sagrat Cor, i dinar a una pizzeria a prop dels magatzems Lafayette, tota una colla de 40. I ben dinat, a donar un vol per el Louvre, per veure la Piràmide i la piràmide invertida, per dirigirnos a continuació a la Torre Eiffel, i gaudir de la persecució de un poli en bici darreda d'uns quants venedors ambulants, i avans d'anar a sopar, visita al Arc del Trionf i una mica per els Camps Elisis.

Avans de la sortida i autoretrar davant la tour Eiffel (Km.30)

I diumenge, a les 8h45', la sortida de la Marató. Després de la foto de rigor, ens dirigim als nostres calaixos per esperar, i realment és increible mirar darreda i davant i contemplar 35.000 corredors aplegats, esperant la sortida. El dia va ser perfecte per correr, amb una màxima d'entre 6 i 8º,i amb una organització impecable, i uns voluntaris, a les zones d'avituallament increibles, que no paraven d'animar. En quant a la cursa en si, com vaig dir la intenció era anar amb en Juan Casacuberta, per ajuda'l a acabar la seva 1ª marató, amb la intenció de fer 3h30'. Tot i que va aguantar bé fins al Km. 30, llavors va començar a patir dolor a la cama, però tot i haver de caminar durant els ultims 12 kms, practicament tota l'estona, vam conseguir l'objectiu d'acabar, amb un magnific temps de 4h8'17". Després de lo que va arribar a patir, crec que es mereix que si el veieu, li doneu la més gran felicitació. Felicitar desde aqui a tots els companys que van correr, als que van debutar (en Juan, en Nacho, en Toni, en Carri), als que vam fer marca (felicitats a en Llorenç per les 2h55') i a tots els que van poder acabar i als que no (Mina, amb 23km després de patir fa un mes una neumonia, a la Marta i en Manel, que amb fisures d'estres i trencament de menisc no van poder correr) i als animadors de la zona de la concordia, amb la seva gresca (Xicu, Carme, Manel, Emilia, Esteve, Cianin, Elena, Nadeia i Pau).

FELICITATS, JOHAN, L'ARRIBADA ÉS TEV

I en quant a la tornada... haviem de sortir a les 19h, després a les 20h...., vam embarcar a les 20h20' per sortir a les 20h30'... i després de 1h i 30' al avió, vam sortir cagant llets, perque l'avió es va començar a moure amb la gent passejant per el passadis. Havia començát a caure una mica de neu, les ales les van haver de descongelar, d'aquell aeroport no sortia ni entrava ningú... però els de Ryanair que eren a Beauvais estaven igual. De fet, quan vam arribar a les 12 de la nit a Girona, l'aeroport de Orly estava tancat.

En definitiva, un cap de setmana genial i una més al sac, en van 47.

MARATÓ DE PARIS

Marató de Paris 2004, aproximadament cap al km. 30, amb la Tour Eiffel al fons

Bones, en el moment que escric, 3/4 de 9 del matí, quedan exactament 96 hores per començar (diumenge a 3/4 de 9) la Marató de Paris. 4 anys després tornem, però aquest any amb un grup més gran, entre corredors i acompanyants, al voltant de 45-50 persones, dels que, si no he fallat les contes,22, estan inscrits per correr. Una de les maratons importants del mon, amb 35.000 corredors (i amb les inscripcionts tancades desde novembre), i visitant una ciutat prou interesant per valdre la pena tornar-hi.

El plà de viatge és sortida amb l'avió de transavia (tot i que alguns companys van amb Ryanair) divendres a les 14h20', per arribar a Paris-Orly cap a les 4 de la tarda, d'on agafarem primer el Rer fins a Paris, i a continuació el metro, per dirigir-nos a la Porte de Versailles a buscar el dorsal i visitar la fira -impresionant la fira, comences a veure infos de maratons de tot el mon i en tornes boig, ademes dels grans stands de botigues de running que hi troves-. Després al hotel, a Porte de Clychi, i al vespre tenim prevista la sortida en vaixell per el Sena (amb el bateau mouche).

Per dissabte al matí, a 2/4 de 9, la Curse du Petit Dejeuner, 5kms per anar obrint boca, amb 5.000 participants,i a on participaran alguns dels acompanyants que venen al grup. Més tard, a passejar per Paris, visitant la Tour Eiffel, una estona el museo del Louvre, el Sagrat Cor i la Zona de Montmartre -amb una cerveseta inclosa a la Place du Tertre, al mig dels pintors-, un bon dinar i més visita turística (també s'ha de veure Notre Dame i altres). El sopar potser serà a la Pasta Party, al recinte de l'expo (fa 4 anys hi vam anar i valia la pena).

La Tour Eiffel de nit, foto presa al 2004, la nit avand de la Marató

I diumenge, ales 8h45', la sortida de la Marató, impresionant, desde els Camps Elisis, amb l'Arc del Trionf a la nostra esquena. Tot i ser una marató multitudinaria, el punt feble és l'animació durant la cursa, al pasar-se per 2 boscos (ja posarem nosaltres la animació), un al principi i altre al final, amb un tram interesant, tot a vora del Sena, observant les illes amb Notre Dame, la Tour Eiffel, i pasant per els famosos tunels, inclos el que es va matar Ladi Di. També en els ultims Kms., pasadaper davant Roland Garros, seu del torneig de tenis, i finalment arribada a l'avinguda Foch, una de les que van a parar al Arc del Triomf. I en quant al objectiu per la cursa, acompanyar en Johan, que debuta a la distància, a veure si pot fer sub 3h30'.

P.D.: Dani, aqui tens la foto retro de la setmana pasada, en gran, com vas solicitar

LANZAROTE 1994