Tot i qne en principi no tenia previst anar a la Behobia aquest 2026, en un moment donat va sorgir la possibilitat d'anar-hi, i anar a córrer aquesta cursa no es pot despreciar. Així conjuntament amb la Laura, la Irene, en Xevi i l'Oriol el divendres sortiem cap a Donosti.
Arribada i recollida de dorsal per tenir-ho solucionat, docns el dissabte hi ha molta gent. Cap a deixar les coses a la pensió, i a continuació una volta i prendre uns txacolis i pintxos. Dissabte al matí amb la Laura i l'Oriol, que es va afegir i li va encantar la experiència, activació de 5k i bany a la platja de la Concha.
Dinar, una mica de migdiada i descans i a tornar a fer una mica el turista abans de sopar uns pintxos de truita.
El diumenge es presentava amb bones perspectives meteoròlogiques, amb una temperatura relativament alta per l'època de l'any, que s'enfilarien fins el 22 graus. Això feia que l'organització poses en alerta al participants amb indicacions d'hidratar-nos bé i regular els ritmes.
De bon matí amb el tren anavem cap a Irun, punt de partida de la cursa amb la Irene, en Xevi i l'Oriol. La Laura com tenia la seva sortida més tard agafaria un tren posterior.
I com diuen, la Behobia no es corre, es viu. I així és des de bon matí, el trajecte al tren, tots apretats i amb aquella sensació a l'ambient de les grans cites. Caminada fins el punt de sortida un cop baixats del tren , tot i haver el servei de bus. D'aquesta manera activavem cames i no teniem que esperar gaire estona a la sortida.
Aquells moments ja son especials, probablement diferents a moltes de les altres curses, amb una atmosfera entre els participants de felicitat i ganes de gaudir. En quant al circuit, tots sabem que no és senzill, amb les seves pujades, que en aquesta prova és el que menys importa.
Corres gaudint dels participants que ho fan al teu costat, i de la gent que en els punts més inversemblants son a peu de carretera animant. El pas per les diferents localitats son també una festa, tant pels seus ciutadans sortint a animar com per nosaltres quan correm pesl seus carrers.
Els últims 3km, després de l'alt de Miracruz, amb baixada i planer ja dintre de Donosti, son apoteosics, impossible parar amb tots el caliu de la gent cridant. L'últim quilòmentre, camí de meta, vos que no s'acabin mai, més que anar depressa tens ganer de ralentir el ritme per gaudir-ne.
Al final tots contents, l'Oriol debutava amb una gran marca, a continuació la Irene que arribava un parell de minuts per davant meu, i a continuació arribarien en Xevi i la Laura. En definitiva un gran cap de setmana amb bones companyies i sobretot amb ganes de repetir.
Bona setmana a totes i tots!!!
-X3.jpg)
