BEHOBIA - SAN SEBASTIAN 2021 VIRTUAL

 

Per segon any consecutiu, s’ha celebrat la edició virtual de la clàssica Behobia- San Sebastià, amb la gran diferència que aquest any si, s’ha pogut fer també de forma presencial. Apuntat des d’abans de l’estiu, me la esperava amb ganes, doncs tot i ser la edició virtual, era una motivació per fer un bon entreno de 20km, i a més crec que és l’única cursa virtual que he repetit del 2020 (em queda, que també la repetiré, la Honolulu Marathon al desembre... però ja sabeu que Hawaii és Hawaii).

La prova presencial es disputava el diumenge 14 de novembre, i podíem fer-la qualsevol dia al llarg de tota la setmana. Em decidia pel dijous per tema de calendari, amb la intenció de córrer a les 7h del matí, però el dia començava amb molta pluja, com si estiguéssim al mateix País Basc, i ho deixava pel migdia, ja sense pluja.. però amb una gran humitat que em faria passar, si més no tenir, una gran sensació de calor, agobiant en alguns moments per la gran sudoració que provocava la sensació de xafogor.

Els primers 10km a bon ritme, en 50’ justos però ja notant que amb els pas dels kilòmetres, i la sensació de calor, el ritme baixaria una mica els següents 10km, com així va ser, controlant per que la davallada fos mínima, per acabar en 1h43’ més que satisfet, doncs l’objectiu era intentar fer 1h45’

Amb la samarreta i la medalla ja a casa des de feia 2 dies, em podia fer la foto finish amb tot el pack. Per cert, molt més maca la nostra samarreta que no pas la que donaven a la Behobia presencial...

Tot i que cada cop queden menys proves oficials virtuals al calendari, s’ha de dir que sembla que la Behobia es seguirà mantenint en aquest format, com a mínim, el proper any.

Bona setmana a totes i tots!!!!

SGRAIL100..... Triatló Aventura!!!!

I quan menys ho esperes apareix una gran aventura per tancar la temporada triatlética... a finals de setembre apareixia en alguna web la noticia de que en Jan Frodeno organitzava alguna cosa a Girona el 31 d’octubre. Que podia ser? De moment poca cosa es podia saber, però si que estaria  relacionat amb el triatló i que podia ser totalment diferent al que s’havia fet fins ara.

I de cop es desvelava el secret, un triatló “point to point” que començaria a Cadaqués i finalitzaria a Girona, a només 500 metres de casa. Al menú 2.000 metres de natació en un indret fantàstic com és Cadaqués. A continuació, 88km en bicicleta (al final en sortirien 90), amb la particularitat de que seria per pistes i en bicicleta de Gravel, fins arribar a Celrà. Per finalitzat, un trail run de 10km des de Celrà fins a Girona... passant pel Castell de Sant Miquel, una pujada icònica pels gironins. En total 100km que donaven nom a la prova.. SGRAIL100- S de swim, GRA de gravel i AIL de Trail, a més del 100 dels kilòmetres de la prova.

Des del primer moment, vaig tenir clar que la prova en motivava, i després de parlar-ho amb la Lídia, feia la inscripció. Ara tocava solucionar el tema de la bici de gravel. La solució era llogar-la pel dia de la prova, i fer-ho també un parell de dies amb antelació per agafar sensacions. També hi havia la possibilitat de fer el recorregut amb la BTT, però era també una bona excusa per provar aquesta modalitat de bicicleta.

Però el destí feia que parlant amb un meu cosí de la prova, em deixés la seva bicicleta de gravel, no només pel dia del triatló, sinó que me la deixava ja durant 3 setmanes. I Des del primer dia m’enganxava aquesta modalitat. Poder entrenar lluny de la carretera, per pista i carril bici, i amb una bicicleta semblant a la de carretera. Sortides a primera hora del matí, fosc i amb frontal, gaudint com feia temps que no ho havia fet sobre una bicicleta.

El dissabte recollíem els dorsals, deixàvem la bicicleta que ens la transportarien fins a Cadaqués i la bossa de la transició bici-córrer que ens deixarien a Celrà. Un ambient distès a la recollida, i més pensant que el mateix Frodeno volia que la prova fos una aventura on la gent ho passes bé, més enllà de la competició pura i dura.

El diumenge a les 6:30 ens portaven en autobusos des de Girona fins a Cadaqués on es disputava la natació. Només arribar teníem a la nostra disposició cafè i donuts.... millor començament no podíem tenir. També tenia els ànims de la Laura Algueró, que estava allà durant el cap de setmana i venia abans de l'inici per animar-me pel que m'esperava.

La natació, en un mar tranquil, donava el tret de sortida al triatló aventura. Una transició tranquil·la, per equipar-me bé de cares al tram de bicicleta, amb la particularitat de que el circuit no estava marcat, s’havia de seguir amb GPS, un incentiu més a la aventura. El primer tram era el més dur, fins a Roses, amb constants pujades i baixades, destacant els primers 5km de continua pujada, sense descans...

A partir de Roses, travessia per l’Empordà, amb un recorregut força planer, fins l’últim tram en que ens trobàvem de nou algunes pujades. 2 avituallaments durant el camí sobre els km26 i 60, amb dolç i salat, molt complets, aigua, beguda energètica i servei mecànic gràcies a Canyon.

Un cop a Celrà, tocava començar a córrer cap amunt, cap al meu estimat Castell de Miquel, situalt al km4,2. Coneixia la pujada des de Girona, la faig molt sovint, però per aquest costat, potser també fruit de les hores acumulades, realment el camí s’enfilava de debò, amb més trams caminant que corrent. Un cop a dalt, i sabent el que em quedava fins a Girona, i que a meta hi trobaria a la Lídia i també al meu germà, podia córrer ja al meu ritme.

A la zona de la Font del Ferro, una nova pujada per anar a buscar el camí que ve dels Àngels i direcció cap a Sant Daniel, amb una última pujada a la zona del Cul del Món, per dirigir-nos a l’arribada, en un indret meravellós com és la Plaça dels Jurats, al costat de Sant Pere de Galligans, fi d’aquest camí que ens portava des de Cadaqués fins a Girona. Just abans de pujar les 20 escales que ens portaven a la plaça, hi trobava a la Gemma Urrea, una altra Girunnera, amb la familia, que m'havien vingut a veure.

Una cervesa només creuar la meta, i un altre dònut, i sobretot l’abraçada i el petó final de la Lidia era una molt bona recompensa. Allà hi era en Jan Frodeno, totalment distès en una jornada esportiva-festiva, que havia fet el triatló vestit amb una camisa hawaiiana juntament a una colla d’amics també amb la mateixa indumentària, cervesa en ma també, amb qui em feia una foto.

Passats els dies, la sensació d’haver viscut la primera edició d’un triatló aventura que repetiré sense cap mena de dubte, i que es pot convertir en un referent per a molts triatletes.

Només queda dir gràcies Jan per aquesta idea tan bona, i a la gent de Klassmark per posar la seva experiència com a organitzadors per fer-ho possible.

Bona setmana a totes i tots!!!

 

 

BOSTON VIRTUAL MARATHON 2021

 

Només 6 dies després de córrer la Marató Virtual de Londres, una de les 6 Majors, tocava repetir amb una altra major, en aquest cas la virtual de Boston, la marató més antiga del calendari, que arribava aquest any a la edició 125. Una marató que si que m’agradaria córrer en persona algun dia, més que la de New York. Però és complicat pel sistema de classificació per marques... però mai se sap!!!

La edició presencial d’aquest 2021 finalment es podia celebrar el dilluns 11 d’octubre, mentre que per la virtual, podíem escollir un dia des del divendres 8 al diumenge 10. Finalment corria el dissabte 9 a Banyoles, per poder córrer acompanyat durant una bona estona per la gent de la colla de corredors banyolins.

A les 6h del matí arrancava per fer les 2 primeres voltes al circuit de Les Estunes, Casa Nostra, Frigolet, Porqueres i Estany, de 10km aproximadament cada volta, i passant pel cotxe, aparcat davant el club per agafar l’avituallament a les 7h.

A les 8h, just al pas de la mitja marató,  s’afegirien un bon grup per acompanyar-me. Per un costat hi havia la Rosa, la Carme, la Fabiola, la Lourdes i la Irene que farien la següent volta al circuit, fins les 9h, i a més en Xevi, en Jordi i en Toni que farien tota la 2na mitja marató.

Al pas per començar la quarta volta, s’afegia un cop més en una de les meves maratons virtuals la Laura Algueró per acompanyar-nos en els últims km de la marató.

A l’arribar de nou al club, només ens quedava fer un tram més d’anada i tornada per acabar d’arrodonir la distància dels 42,2km i sumar així una nova marató al currículum, la que feia 131, amb una marca de 4h9’01”.... uns segons més ràpida que la de Londres feia 6 dies, i tenint en compte que el pas per la mitja aquest cop era una mica més lent, la segona part l’havia corregut més ràpida que la setmana anterior.

Ara toca descansar unes setmanes de marató, i tot i haver el dia 24 la meva preferida, la d’Espúries i presencial, per primer cop no la correré. I és que la setmana següent, concretament el diumenge 31 d’octubre, hi ha un bon repte triatlétic... la SGRAIL100 amb 2km de natació a Cadaqués, 88km en bicicleta Gravel de Cadaqués fins a Celrà i finalment 10km de trailrun des de Celrà fins a Girona, en ple casc antic i en plenes Fires de la ciutat, passant pel Castell de Sant Miquel... una prova molt atractiva i motivadora per la que aquests dies incrementaré l’entreno en bicicleta.

En quant a properes maratons, en principi esperem poder fer aquest any al desembre la Marató per la Marató de TV3, que serviria segurament per córrer l’última virtual, la de Honolulu que ja vaig fer el 2020 (seria l’única que repetiria) i que em motiva tornar a fer....

Bona setmana a totes i tots!!!

LONDON VIRTUAL MARATHON 2021

Londres 2005- Londres 2021....la primera va ser presencial, un viatge i una marató per no oblidar, i qui ens havia de dir que uns quants anys més tard repetiria aquesta marató.. en format virtual gràcies ( per dir-ho d'alguna forma) a la pandèmia. És el que ens ha portat tots aquests mesos la situació en la qual vivim.

Però com sempre dic, adaptar-se o morir!!! S'ha de dir que aquest cop també es celebrava de nou la edició presencial, amb uns 40.000 participants i conjuntament a tot el món la edició virtual, amb un número de participants similars. Les inscripcions es van obrir al febrer/març, i veient com estava tot en aquell moment m'hi vaig apuntar.

A diferència d'altres maratons virtuals, aquesta l'havíem de córrer coincidint amb la real, el dia 3 d'octubre, si o si.. i aprofitant que en condicions normals s'hagués disputat la Cursa de la Dona, i que hi havia el recorregut virtual d'aquest any, corria a Girona on trobaria gent fent aquest circuit.

A les 6:30 començava a córrer amb l'Emili Carrasco, amb qui faria els primers 10,5km, en una volta per Pont Major i Sarrià. Una hora més tard s'afegia un clàssic de les meves maratons virtuals, en Jordi Castañer, que acabaria corrent 20km.

A les 8:30, a més d'en Jordi, s'hi afegien la Irene Massanellas i en Xevi Estartús, que també han estat en la majoria de les maratons fetes durant aquests mesos. Ells 2 aguantarien fins el final, fent la segona mitja marató completa. Un gran entreno per tots 2. Ara ja corriem per la zona de la Devesa i Domeny, sobre el recorregut de la Cursa de la Dona virtual, on ja hi havia moltes (i molts) participants corrent o caminant. 

En  un dels pasos per l'inici de la volta trobavem el grup de l'Atletisme Girona amb en Xicu, disposats a fer la volta caminant, i en Pere Albertí se'ns afegia durant una volta de 5km corrent.

Els últims km se'ns afegia la Lídia, que aquest cop al córrer en diumenge podia venir a acompanyar-me. Al final un temps de 4h9'32" per la marató número 130. Dir també que a més del meu GPS, aquest cop tenia la aplicació de la mateixa marató que em comptava els km i el temps, fent que només finalitzar ja pogués tenir la medalla de forma virtual, així com el diploma i fer una foto que quedava en el marc oficial de la aplicació de la marató.

I sense gaire temps per descansar, 6 dies després, toca córrer una altra marató, una altra de les denominades Majors, en aquest cas la Boston Virtual Marathon, el dissabte dia 9. La prova finalment també es celebrarà de forma presencial el dilluns dia 11. Aquesta si que és d'aquelles que un dia m'agradaria fer de forma presencial, per alguna cosa és la més antiga del món...

Tot això, pensant en un objectiu que ha sortit de cop per final de mes, el diumenge 31 d'octubre... però això ja és una altra historia.

Bona setmana a totes i tots!!!

 

HAT TRICK: BOSTON HALF VIRTUAL, TRIATLÓ TOSSA DE MAR I TRAVESSIA DE L'ESTANY

 

Cap de setmana intens amb 3 proves al calendari... la primera de totes la Mitja Marató Virtual de Boston, que aquest any no es disputava de forma presencial degut a la pandèmia. La intenció, tenint en compte el que esperava durant el cap de setmana, era buscar baixar de les 2 hores sense forçar molt la maquinària. En un dia que començava amb pluja, arrencava a córrer buscant un ritme fàcil sense forçar. Amb estones de pluja fina, finalitzava el primer objectiu del cap de setmana amb un temps de 1h54', que servia també com a un bon entreno per les 2 properes maratons virtuals.

Dissabte a les 15h tocava el Triatló Sprint de Tossa de Mar. Amb ganes de triatló després d'haver fet l'últim a Sant Feliu de Guíxols, em tirava a l'aigua per fer els 670m de natació que marcava finalment el Garmin, sense neoprè al valorar que no valia la pena per una natació curta. Avisats d'alguna medusa que rondava per allà, això si, de les que no piquen, lo pitjor no eren elles (en vaig veure 3 ó 4) sinó la gran quantitat de brutícia que hi havia al mar... això si que feia "fastic" de veritat. A punt de sortir de l'aigua, veia el submarinista amb el focus encès sota el mar i saludava per la foto.. que al final serien imatges del vídeo oficial, on surto saludant a la afició i he pogut extreure la foto xula que hi ha més avall en aquesta entrada.

El ciclisme, a la carretera de pujades i baixades que porta cap a Sant Feliu de Guíxols, vaig fer el que es podia.. Realment falta molta bici a les cames, i de cares a l'any 2022, amb la inscripció pel Triatló de l'Alpe d'Huez feta, tocarà treballar de nou aquesta modalitat.. però en fi, es va fer que era l'important. 

I per finalitzat 4,6km de cursa  peu, practicament planers, on vaig apretar tot el que viag poder per tornar a remontar posicions i acabar, com sempre, content per l'esforç realitzat.

Diumenge al matí arribava el punt final del Hat Trick.. la 77a Travessia a l'Estany de Banyoles. Com l'any anterior a la No Travessia que es va fer pels socis del club, ja tenia decidir fer-la amb en Xevi Estartús des de l'inici, anant a acabar-la. Bona matinal amb una temperatura agradable, tant a l'exterior com a l'aigua, i sortides separades entre tots els participants per no evitar les aglomeracions. Al final 55' per creuar l'Estany i amb ganes de seguir sumant...

Aquesta setmana toca la Volta a l'Estany per la Esclerosis Multiple, i per les 2 següents setmanes les maratons virtuals de Londres (3 d'octubre) i la de Boston una setmana després..

Bona setmana a totes i tots!! Salut i km

TALLINN VIRTUAL MARATHON 2021

Un cop finalitzat l'estiu (si més no els mesos forts de juliol i agost) tocava tornar a penjar-se una dorsal per una marató virtual. Tot i que en principi fins el 3 d'octubre, amb la celebració de la virtual de Londres i el cap de setmana següent la virtual de Boston no anava a fer cap marató, vaig trobar la de Tallinn, a Estònia, que si ve es feia també presencial, oferien la versió digital.. i no em vaig poder resistir a inscriure'm per la que era la marató 129. 

A Tallinn precisament vaig estar un dia, quan vaig córrer la Marató de Helsinki fa uns quants anys, i aprofitant el viatge vaig agafar el ferry que uneix les 2 ciutats, per visitar la bonica ciutat medieval de la capital de Estònia.

Així doncs, el dimecres 8 de setembre, a les 5 del matí, començava aquesta nova marató virtual. L'hora triada, aviat, era degut a la forta humitat que hi ha i la calor, així acabaria abans. Una primera volta de 13,5km per l'Estany, zona de Les Estunes, Casa Nostra i Frigolet, abans d'arribar de nou a l'Estany i anar fins el cotxe, aparcat davant el Club Natació Banyoles, per agafar una altra ampolla d'aigua i un gel. 

A continuació, de nou cap a fer volta a l'Estany, fent com a punt de retorn l'encreuament amb la carretera d'Olot per recular. La intenció era estar sobre les 7h/7:05  al club, per agafar aigua de nou, i començar a córrer ara amb la companyia d'en Xevi Estartús, que volia fer una mitja. Així que ho feia venir just per arribar amb 21,1km a l'hora prevista, i seguir corrent tots 2. 

Teníem una hora per davant, doncs aproximadament a les 8 ens venia la segona "llebre" pel tram final, la Laura Algueró. Aquest cop corríem per l'Estany, fins a Porqueres on anàvem cap al Frigolet, Casa Nostra, calaix de Les Estunes per arribar de nou al club sobre les 8:05, moment en que ens esperava la Laura. Les cames ja portaven 31,5km i de moment seguia més o menys al mateix ritme, sense haver sofert cap devallada.

De nou repetíem la volta anterior, que ja havíem fet amb en Xevi, ara tots 3. Arribant de nou a l'Estany ens aproximàvem fins la zona dels Desmais, amb la seva font d'aigua fresca, per fer un últim glop d'aigua i encarar just fins al club els últims 1.200m de la Marató.

Així, clavats en la distància, finalitzàvem a tocar el club, amb les fotos conjuntes de tots 3, i la foto final amb la medalla (impresa a espera que aquests propers dies ja arribi la de veritat). Un bon temps en la línia de les últimes maratons virtuals fetes, de 4h8057" i un bon esmorzar post marató al club. 

Ara toca la Mitja Virtual de Boston aquest proper cap de setmana, conjuntament amb el Triatló Sprint de Tossa de Mar i la Travessia de l'Estany... Rock&Roll en estat pur.

 

HAWAII RUN 2021 VIRTUAL

I de moment seguim igual... sumant curses virtuals en espera que la situació de la Pandemia del Covid s'acabi normalitzant algun dia. Si que es van fent ja diferents tipus de curses, però ara per ara la majoria amb poca gent, per muntanya o en poblacions petites, sortides escalonades, amb molta precaució. La gran pregunta que tots tenim en ment, és que passarà amb les grans curses urbanes, maratons, mitges, etc... que haurien d'aplegar a milers de participants en la sortida. 

Sortides escalonades per calaixos? probablement seria una solució, però si parlem de proves amb 10.000, 15.000, 20.000 participants o més, quanta estona podria trigar en arrancar tota la filera de corredores i corredors? segurament seria una eternitat (metaforicament parlant). Un altre tema, tothom estaria disposat a estar envoltat de 20.000 atletes esperant el tret de sortida en aquests moments... personalment crec que ara per ara esperaria un temps més a fer-ho per prudència...

Així que de moment, esperant també s'ha de dir, al Triatló de Tossa aquest proper setembre (aquí la participació és més petita), segueixo amb les curses virtuals. Últimament n'han tocat 3 de més curtes, és a dir, no han estat maratons...) per anar agafant de nou una mica de xispa, o més ben dit, per treure una mica la pols de les cames, doncs és la manera de sortir amb una mica de ritme a córrer i no quedar-se en anar trotant cada dia.

El 23 de juliol tocaven els 10km virtuals de Mexico City, finalitzats en 52'23". En aquesta ocasió la idea era no anar adormit del tot, però tampoc era especialment d'aquell dies en que busco apretar molt i molt.

La següent, el 7 d'agost, eren els 10km virtuals de Manila, aquest cop amb la intenció de baixar, encara que fos per poc, dels 50' i anar així una mica per sota de 5' el km.. al final objectiu assolit amb un temps de 49'10".

I la més recent, el 20 d'agost, la Hawaii Virutal Run 2021 amb 7km. Aquí si que amb la intenció de forçar, dintre del que es pot actualment, una mica les cames.. Al final un temps més que acceptable de 33'37" a un ritme de 4'48" el km, no esta malament.

Com a objectius propers, en persona el Triatló Sprint de Tossa (dissabte 18) i probablement la Travessia de l'Estany (diumenge 19) si la situació permet la seva celebració.

En format virtual el mateix cap de setmana, el divendres 17, la Boston Half Marathon, per aconseguir la medalla mítica de l'unicorn (de moment tinc la dels 5km que ja vaig disputar). També durant el setembre, en un dia a escollir segons com em coincideixi tot, la Tallinn Virtual Marathon.

Pel 3 d'octubre la London Virtual Marathon i el cap de setmana del 8,9 i 10, en un dia per escollir, la Boston Virtual Marathon (amb la medalla d'unicorn de nou).. Aquestes 3 maratons en principi coincidiran amb les presencials, sempre i quan es puguin disputar, doncs malauradament algunes importants a Alemanya ja han estat cancelades, haurem d'esperar aconteixement...

Bona setmana a totes i tots.. Salut i km