Un cop finalitzat l'estiu (si més no els mesos forts de juliol i agost) tocava tornar a penjar-se una dorsal per una marató virtual. Tot i que en principi fins el 3 d'octubre, amb la celebració de la virtual de Londres i el cap de setmana següent la virtual de Boston no anava a fer cap marató, vaig trobar la de Tallinn, a Estònia, que si ve es feia també presencial, oferien la versió digital.. i no em vaig poder resistir a inscriure'm per la que era la marató 129.
A Tallinn precisament vaig estar un dia, quan vaig córrer la Marató de Helsinki fa uns quants anys, i aprofitant el viatge vaig agafar el ferry que uneix les 2 ciutats, per visitar la bonica ciutat medieval de la capital de Estònia.
Així doncs, el dimecres 8 de setembre, a les 5 del matí, començava aquesta nova marató virtual. L'hora triada, aviat, era degut a la forta humitat que hi ha i la calor, així acabaria abans. Una primera volta de 13,5km per l'Estany, zona de Les Estunes, Casa Nostra i Frigolet, abans d'arribar de nou a l'Estany i anar fins el cotxe, aparcat davant el Club Natació Banyoles, per agafar una altra ampolla d'aigua i un gel.
A continuació, de nou cap a fer volta a l'Estany, fent com a punt de retorn l'encreuament amb la carretera d'Olot per recular. La intenció era estar sobre les 7h/7:05 al club, per agafar aigua de nou, i començar a córrer ara amb la companyia d'en Xevi Estartús, que volia fer una mitja. Així que ho feia venir just per arribar amb 21,1km a l'hora prevista, i seguir corrent tots 2.
Teníem una hora per davant, doncs aproximadament a les 8 ens venia la segona "llebre" pel tram final, la Laura Algueró. Aquest cop corríem per l'Estany, fins a Porqueres on anàvem cap al Frigolet, Casa Nostra, calaix de Les Estunes per arribar de nou al club sobre les 8:05, moment en que ens esperava la Laura. Les cames ja portaven 31,5km i de moment seguia més o menys al mateix ritme, sense haver sofert cap devallada.
De nou repetíem la volta anterior, que ja havíem fet amb en Xevi, ara tots 3. Arribant de nou a l'Estany ens aproximàvem fins la zona dels Desmais, amb la seva font d'aigua fresca, per fer un últim glop d'aigua i encarar just fins al club els últims 1.200m de la Marató.
Així, clavats en la distància, finalitzàvem a tocar el club, amb les fotos conjuntes de tots 3, i la foto final amb la medalla (impresa a espera que aquests propers dies ja arribi la de veritat). Un bon temps en la línia de les últimes maratons virtuals fetes, de 4h8057" i un bon esmorzar post marató al club.
Ara toca la Mitja Virtual de Boston aquest proper cap de setmana, conjuntament amb el Triatló Sprint de Tossa de Mar i la Travessia de l'Estany... Rock&Roll en estat pur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario