Un cop més seguim amb una
marató en la nova realitat que ara per ara estem vivint. Les grans
manifestacions esportives de moment sembla que van per temps, i sobretot les grans
maratons on la participació és elevada (i probablement també les més petites trigaran..).
Sort que si tens ganes de córrer, i gaudeixes al fer-ho, pots seguir corrent
tot tipus de proves, i com ja sabeu que les que m’encanten son les maratons,
aquest dilluns dia 6 de juliol ha tocat córrer la Secrets of Rome Marathon...
des de Girona lògicament, però amb una mica
d’imaginació recorrent algun dels punts emblemàtics de la capital italiana.
A diferència de l’anterior fa
3 setmanes, en que vaig començar a córrer cap a les 6h del matí, aquest cop m’hi
he posat una hora abans, concretament a les 5h. La calor ja es fa notar, i d’aquesta
forma m’assegurava acabar més aviat, abans de que el termòmetre s’enfilés molt,
i la primera hora seria més fresqueta.
Amb una ampolla d’aigua de mig
litre, i dos botellins d’isostar a la ronyonera, corria primer prop de 25km (amb
parada també en alguna font) abans de passar per casa i agafar un gel i una
altra ampolla d’aigua de la bústia, on aprofitava per veure de pas una mica de
cocacola. A mida que sumava kilòmetres veia que les sensacions eren bones, a un
ritme tranquil sense forçar, podria acabar sense haver de parar a caminar com
feia 3 setmanes, on en un parell d’ocasions vaig fer-ho una petita estona.
Els últims 11km tenia de nou
la companyia d’una Girunnera, la Laura, que m’ajudaria després de 3hores
corrent sol a poder tenir amb qui parlar. Una nova parada ràpida a la bústia de
casa per agafar una nova ampolla d’aigua, i per veure una mica més cocacola,
per encarar ja els últims kilòmetres d’aquesta marató.
Arribaven per completar-los fins
la fàbrica de la Nestlé, i de retorn acabava de sumar per arrodonir la marató
dins la Devesa. Aquest cop la meta virtual la situava a la Església de Sant
Felix, finalitzant amb els esglaons que porten a la seva entrada. Una forma simbòlica
de retre homenatge als monuments de la ciutat de Roma.
El temps final de 4h11’21” em
deixava content, sobretot per finalitzar amb millors condicions que feia tres
setmanes a la de Virtual de Kuala Lumpur. Tercera marató d’aquests nous temps
que ens toca viure (la confinada més les 2 realitzades a l’aire lliure) i la
116 en total.. Seguim sumant i a esperar la propera, probablement la de Tokio
Virtual el primer cap de setmana d’agost.
Salut i km a tothom, i a
seguir gaudint d’allò que ens agrada... córrer!!!!
