domingo, 17 de agosto de 2014

TRIATLÓ DE SALITJA... 22 de 26

Amb la Nadeia, abans de la prova...
Aquest dissabte s'ha disputat una nova edició del Triatló de Salitja, que des de l'any 1989 es disputa de forma ininterrompuda... son ja 26 edicions d'aquest triatló enmarcat dins la festa major de la població. Amb unes distàncies molt curtes (160m. natació, 5,5kms de bici i uns 2kms de cursa a peu), ha estat un lloc on hem debutat molts triatletes. Lluny queda el meu primer triatló, precisament aquí l'any 1989, i tot i els pas dels anys, cada cop que puc em segueixo escapant per disputar-lo. Es realitza també una prova per als més menuts, destacant així també la formació que fa aquesta prova per inculcar en els més joves la passió per el triatló. I aquí caldria mencionar a la gent del Club Natació Farners, i a la persona d'en Jordi Julià, que a apart de la natació, involucre als joves del club en proves de multiesport, de caracter popular, com és aquesta i el duatló (podriem dir aquatló, es nada i es corre), de Caldes de Malavella, que es farà el proper dissabte dia 30, portant-los a córrer i a disfrutar de l'esport.
Aquest cop, per la meva 22na participació en aquesta prova, tenia un cop més a la Nadeia, que ja va debutar fa uns anys en aquesta prova, quan era petita, i que en aquesta ocasió ha quedat 1a femina. La participació ha estat un éxit, amb 20 participants a les categories inferiors, i 17 a la absoluta... Llarga vida al Triatló de Salitja!!!

lunes, 11 de agosto de 2014

Un paradís anomenat Papigo...


Tot el grup el dia de "descans"... actiu
Lluny de les grans ciutats, a tots els paisos, podem trobar petits llocs on la tranquil·litat, i la poca massificació, estan per sobre de tot. En aquest cas, aquest petit racó l'he trobat a Grecia, a la zona muntanyosa del Pindus, a la regió de Zagoria, i concretament, al poble de Papigo (Macro Papigo en aquest cas, a només 2 kms de Micro Papigo). 
Es tractava de passar prop de una setmana envoltats de naturalessa, corrent i sobretot caminant per les muntanyes dels voltants, menjant plats tradicionals fets allà mateix, i gaudint de moments distessos envoltats d'amics.
El Running Camp, organitzat per l'Alexandra Panayotou, no va decebre a ningú. Després de l'arribada el divendres, dissabte tocava la primera sortida, des de Papigo (950m sobre el nivell del mar), en direcció al refugi d'Astraka (2.000m), per baixar de nou als 1.700m d'on pujavem de nou als 2.000m, concretament a Drakolinni (Llac del Dragó, per els petits dragons que hi habiten a les seves aigues. Després de menjar un entrepà, retorn de nou desfen el camí cap a Papigo. Al finalitzar, abans d'arribar al poble, un bany a les piscines naturals al riu (Kolimbitris), el millor remei per recuperar les cames. Un aperitiu per obrir boca. 
El dia següent tocava fer els Canyó de Vikos, de nou 20kms coberts en 4 hores i mitja. Un descens pronunciat des de Monodendri, per córrer i caminar un grapat de kilómetres, amb parada al naixement del riu Voidomatis, el més net d'Europa, i nova ascensió per arribar fins a Papigo.
El teoric dia de descans, amb una bona caminada, servia per banyar-nos en aquest riu, cristalí del tot, a només 8º de temperatura, i aprofitar un tram de uns 20 metres per deixar-nos portar per la seva corrent. El dia següent tocava el plat fort... Astraka, situat a 2.435metres. Una llarga ascensió, amb vistes precioses (inclosa la de les muntanyes d'Albania), abans de un descens fins als 1.700m, per a continuació pujar cap al refugi, situat als 2.000m..i d'aquí, de nou cap a Papigo, tot en descens, passant primer per les piscines... en total, 23,7km en 6h44'...
Dimecres tocava l'última sortida, més suau, en una volta circular de 15,4kms que ens havia de portar al poble "fantasma" (només hi ha un bar restaurant, i la resta de les cases estan abandonades, des de que el poble es va situar més avall..), i retorn per un camí al costat del riu Voidomatis, on no ens podiem resistir de fer un petit bany als peus).
I el dijous, abans de la despedida, tocava una mica de diversió, una sessió de rafting al riu, en aigues força tranquil·les, excepte un parell de salts cap al final. Una bona experiència en un entorn natural excepcional.
Una setmana plena de naturalessa, i també de bon menjar, gràcies als apats que ens feia l'Anula, amiga de l'Alex i resident a Papigo. Productes típics de Grecia fets casolans, i amb bones amanides amb verdures recollides de l'hort.. que més es pot demanar. Les imatges valen més que 1.000 paraules... aquí us deixo unes quantes, espero que us agradin... A kilometrar!!!!!!


 Camí d'Astraka
 El poble "fantasma"

 Imatges de Papigo i el Canyó de Vikos
 Preparats pel rafting
 Popo Thea.... (vistes maravelloses...)
 Preparant l'esmorzar
 Albania al fons
 Camí del refugi, amb retrobament dels 2 grups..
 En ple descens..
 Precaució per mirar el precipici...
 Dinant a Drakolinni
 Un bany fred per recuperar les cames...
 El berenar després de córrer i caminar..
 Gorges de Vikos
 Retrobament dels 2 grups
Nyammmmm