Aquesta era la setmana per “viatjar”
al destí on la majoria de maratonians volen córrer... New York, la denominada
Meca de les maratons. Ja sabeu que mai m’ha cridat excessivament l’atenció
aquesta prova, tot i que si que diré que un dia m’agradaria fer-la. Però no em
treu la son aquest fet.
Doncs al final New York ha
vingut a Girona de mans d’aquest nou món de les curses virtuals i organitzada
directament per el New York Runners Road
Club per substituir la prova real, que lògicament no s’ha pogut portar a terme.
De fet la setmana ja “arrancava”
a la ciutat del gratacels amb la cursa virtual de 5 milles (8,1km) Poland Spring.
Aprofitava el dilluns, que havia de deixar el cotxe al taller, per tornar
corrent fins a casa i completar la distància, amb un bon temps de 40’, el que
suposava anar a un bon ritme per tal com esta tot.
El dimecres era el dia
escollit per córrer la Marató de New York. La previsió meteorològica ja indicava
que per la època de l’any en que estem faria una mica de calor... 16 graus a
les 6h del matí quan començava a córrer. Des de la organització ens havien
enviat un aplicació que també servia per mesurar la distància, i que en temps
real ens indicava en quin punt de la marató real neoyorquina estàvem.
A més a més hi havia el tret
de pistola d’inici de la prova, i en punts concrets un speaker ens animava des
de la aplicació i de fons hi havia el públic per donar-nos ànims. Realment un
detall molt d’agrair quan córrer 42,2km sol. Només entre els km30 i 40 vaig
anar acompanyat d’una de les Girunneres, la Roser Vidal, que va venir a córrer
una estona i a fer-me la foto de l’últim metre.
Volta al Pont Major i una bona
colla de km inicials per la zona del Parc de Domeny, la Nestlé i el Tir per
allargar el primer pas per la bústia de casa a buscar més aigua. Després una
nova volta amb la Roser cap a la zona del Tir, per finalitzar, com si fos Central
Park, en la Devesa de Girona.
Com tenia la foto de la
medalla que ens enviaran, ja la tenia impresa amb cinta i tot per penjar del
coll, i així tenir la foto final. Aquest cop me la feia la Lídia al carrer
Santa Clara davant la botiga. Amb ganes de que arribi en poques setmanes per
tenir el record d’aquesta edició virtual. Qui sap si en el futur un dia la
podré córrer realment a New York, tot i que primer s’haurà d’arreglar tota la
situació actual amb la pandèmia.
I per finalitzar la setmana de
curses, 3 dies després, el dissabte, corria els 5km de Moscu... a l’altra punta
del planeta. Amb un temps de 24’50” després de l’esforç de la marató, forçant
una mica la màquina per treure una mica la pols a les cames.
Seguim sumant, i ja van 119
maratons.. per cert, aquesta en 4h15’50”