jueves, 22 de abril de 2021

MAUI VIRTUAL MARATHON 2021

Un cop més de "viatge virtual" cap al destí que un dia hauré de fer de veritat... Hawaii, en aquest cas tocava fer la Maui Marathon Virtual que en condicions normals s'hagués celebrat el 25 d'abril. 

Disposava de qualsevol dia al llarg d'aquest mes per fer-la, i finalment el triat va ser el dissabte 17, i el lloc, a Banyoles on podria córrer acompanyat alguna estona de la Lídia i d'amics de la colla de corredors.

El primer era en Jordi Castañer, amb el que a 3/4 de 7 començavem a córrer, ell al final acabaria fent una mitja marató, 21,1km!!! A les 8 passàvem pel costat del cotxe, on com sempre al seu interior deixo l'avituallament en les maratons virtuals, i era l'hora en que se'ns afegien la Lídia, la Irene i en Xevi Estartús, just al km 13. Feiem una volta a l'Estany, el temps que tenia la Lídia per córrer, per a continuació fer el circuit de les Estunes per arribar de nou al cotxe, just al km29, on la Irene i en Xevi plegaven després de fer 16km.

A partir d'aquí em quedaven uns quants, els últims 13km, en solitari, repetint de nou la volta a les Estunes i acabant de completar la volta allargant per la zona de la Draga, d'aquesta forma arribava al cotxe amb la marató completa, amb una nova experiència maratoniana viscuda, i amb ganes de veure la medalla commemorativa i la samarreta quan arribi durant el mes de maig.

La 126 estava ja al sac amb un temps de 4h4'55", feta força constant al repetir els passos en els dos primers trams de 14km i sumant 4 minuts de més en l'últim tram sobre aquesta mateixa distància.. 

Propera parada maratoniana virtual en un altre país al que un dia m'agradaria anar... La Ottawa Marathon Virtual de Canada aquest proper Maig

Bona setmana a totes i tots... Salut i km






 

miércoles, 14 de abril de 2021

MEDIA DONOSTI VIRTUAL RACE

 


Quan una bona amistat et demana que li facis de llebre al seu debut, en aquest cas, en mitja marató, encara que com esta tot sigui en format virtual (o en qualsevol altre distància), no es pot dit que no. I més quan aquesta tasca de guiar a algú t'agrada i t'emplena. És una bona forma de tornar a l'esport, en aquest cas al córrer, una part del que t'ha donat al llarg dels anys.
Així que quan la Laura Algueró m'ho va dir, crec que per voltants del gener, per córrer el dia 11 d'abril la Media Donostia virtual race, de seguida vaig dir que si. I ens vam posar mans a l'obra, millor dit, sabatilles a córrer. Després d'algun entreno ràpid de 10km compartit, sobretot per que agafés confiança en els ritmes ràpids, i les bones sortides que ella feia més llargues, arribava el dia.
El marc incomparable per córrer seria Banyoles, i aprofitaríem la companyia del grup de Banyoles durant km. Alguns ens acompanyarien en la primera volta, altres com la Irene i en Cufí, durant 16km, i finalment els 2 Xevi´s, Estartús i Combis, farien la mitja completa al nostre costat. També en el tram final s'afegia en Jordi Castañer.
El temps final que li podia sortir a la Laura, tot i que en cap moment previ li comunicava, el tenia estimat entre 1h53' i 1h55´
Uns primers km per escalfar motors, millor dit cames, abans de començar a anar en els ritmes premeditats, ens portaven fins als 21,1km en un temps de 1h53', arribant just al costat de l'Estany..... no era Donosti, però tampoc estava malament la meta imaginària d'aquesta mitja marató. Molt content per veure que les expectàtives quedaven assolidies, i sobretot per la Laura que aconseguia el seu objectiu, a més arribant en molt bones condicions... ara esperem que puguis repetir, aquest cop en cursa real, el proper 30 de maig, també aquí a Banyoles.
Per aquest proper cap de setmana, toquen curses virtuals internacionals.... 5km a Boston i la Marató Virtual de Maui....
Bona setmana a totes i tots








jueves, 8 de abril de 2021

THE HAPALUA HAWAII'S FESTIVAL - HONOLULU 2021

 


Definitivament... si Hawaii havia estat sempre una destinació somiada per anar-hi, després de tot el que estem vivint amb la pandèmia, i de les diferents curses virtuals que he anat corrent a les illes hawaiianes, de proves oficials reconvertides en virtuals, està claríssim que en un futur hi aniré, amb les sabatilles i la roba de córrer a la maleta, i faré uns quants kilòmetres en aquest paradís, ja sigui coincidinint amb alguna de les curses que allà es tornaran a celebrar o entrenant.
Aquest cop, coincidint amb la suspensió de la mitja marató i el Hapalua festival, m'he "desplaçat" amb la imaginació per córrer les 3 curses que engloba normalment aquest festival, els 5, els 10 i els 21,1km, que formen el Big Kukini Challenge.
I com sempre que em poso un  dorsal virtual, l'adrenàlina puja i fa que el que seria un entrenament es converteixi, tot i ser en solitari, en una cursa. Una bona manera de treure una mica la pols de les cames i no caure en la monotonia de fer només rodatges tranquils.
Els resultats de cada prova, 23'47 pels 5km, 47'55" pels 10km i 1h48'17" em deixaven més que satisfet, demostrant que tot i l'any que portem, encara puc córrer per sota de 5' el km, i la mitja just per sobre. Segurament que amb sense haver de portar l'avituallament a sobre i sense vigilar els encreuaments, llocs per on pases, etc... també el ritme aniria per sota, però no em puc queixar i estic més que satisfet.
A final de mes, quan es tanquin les classificacions, veurem els resultats finals, que a hores d'ara encara em posen en posicions força cap davanteres de la general i sobre tot en el meu grup d'edat.
Aquest diumenge tornem a la mitja marató, en aquest cas la de Donosti, en format virtual, i que servirà per fer de llebre un cop més, aquest cop d'una Girunnera, la Laura Algueró que debutarà en la distància. 
I per la propera setmana... tornada a Hawai, aquest cop a Maui, per córrer la seva marató virtual. En l'horitzó pel maig, la Marató de Ottava a Canada, i probablement al juny la Saskatchewan Marathon també al Canada. Més enllà, passat l'estiu, espera la Virgin London Marathon virtual el 3 d'octubre, la Boston Marathon Virtual el 10 d'octubre i segurament un any més la New York Marathon Virtual. Tot i que de moment mantenen les presencials, es celebraran també les edicions virtuals, permeten així a corredors de tot el món poder córrer aquestes mítiques maratons. Una bona forma de seguir amb objectius, i aconseguir, en el cas de Boston, la famosa medalla de l'unicorn, que en altres condicions seria complicar de tenir.
Bona setmana a totes i tots, salut i km!!!









lunes, 29 de marzo de 2021

57a Pujada als Àngels i NYC Half Marathon

 







Setmana amb doble cursa virtual... tot i que una d'elles, sobre el circuit real de la prova. El dimarts tocava córrer la United Airlines New York City Marathon en format virtual. Des del dissabte 20 al diumenge 28 podies triar el dia per fer-la, i dimarts 23 va ser el que millor s'adaptava al calendari. Aventatges d'aquest nou món de les curses virtuals, no tot han de ser inconvenients.
La intenció, després dels 10 dies confinat a casa per Covid, en els que per sort vaig poder trotar dins el pis sense cap problema, era provar una mica el ritme sobre els 21,1km, amb la intenció de estar entre 1h50'/1h52'...
Amb aquesta intenció sortia ja mentalitzat, a un ritme viu, que pretenia mantenir durant tota la mitja. Des del principi era un ritme més ràpid del previst inicialment, que finalment aconseguia mantenir, per finalitzar amb un temps de 1h47'26".
I dissabte 27 tocava la tradicional Pujada a Peu als Àngels, la seva edició número 57 que s'havia de celebrar el 2020, el primer dia de confinament que vam viure. Des del Geieg s'organitzava aquesta pujada virtual per mantenir viu l'esperit d'aquesta prova, la més antiga de Girona, també amb un marge de dies per triar quan pujar, que anaven des del dissabte 13 al diumenge 28.
Es tractava de gaudir del recorregut sobretot, i a dalt, al disposar ja del dorsal i la medalla, poder fer una foto commemorativa, tot esperant que el proper 2022 la pandemia ens permeti poder córrer in situ de nou.
Ara a esperar el mes d'abril, que ve farçit de curses virtuals, entre elles les mitges de Donosti i Honolulu, i la Marató de Maui "també" a Hawaii, entre altres proves de distàncies més curtes.













martes, 2 de marzo de 2021

MARATÓ LALA VIRTUAL (MÈXIC)



Aquest cop, per córrer la marató 125, tocava saltar virtualment la bassa de l'oceà i traslladar-se a Mèxic, on aquesta setmana s'havia de celebrar la edició de la Maratón Lala, que finalment s'ha hagut de realitzar virtualment.
La setmana abans ja m'arribava a casa el dorsal, amb la samarreta, la medalla i un buff commemoratiu de la Marató.. un 10 per la organització que ho enviava amb temps d'antelació per així poder fer aquest cop, la foto final amb la medalla real i no amb una d'impresa a la espera com en altres maratons de que arribés un cop finalitzada.
Per aquesta marató 125, la millor opció era córrer a Banyoles, d'aquesta forma podria fer una mínima celebració, si més no, corrent acompanyat durant forces km per un parell d'amics i els últims 6km per la Lídia... l'única persona que pot dir que ha estat a la celebració de la que va fer 100 i a la 125. En aquella ocasió, per casualitats de la vida, vam coincidir en un moment del recorregut, ella fent els 10km i jo la Marató.
Arrancava amb un dia que prometia una bona temperatura a les 7.15, ja amb pantalons curts i una samarreta sota de la de tires que tenia clar que més endavant em treuria per anar més còmode. Primer, amb en Jordi Castañer al costat, una volta de 7,5km per la zona dels aiguamolls i rodejant l'Estany, per poder estar a les 8h al costat del cotxe on hi hauria en Xevi Estartús que s'afegiria. 
La següent part del recorregut serien 2 voltes anant fins la zona del restaurant Les Estunes, el Frigolet volta a l'Estany, d'uns 10km cada volta. En Jordi ens deixava al km 24, i en Xevi acabava la volta amb mi just quan arribava al km 27,5. 
Fins al 36 serien l'únic tram que feia sol, a espera que al passar de nou pel cotxe-avituallament tindria allà a la Lídia, amb la que feia l'última volta a l'Estany.
Al final un bon  temps de 4h2'55", de fer el millor de les 12 maratons virtuals que he corregut fins ara, amb un ritme molt constant veient el pas de cada terç de marató (1h21"/1h19"/ 1h22).
Amb una foto primer amb la Lidia, i després amb l'aplicació de la Marató i el seu photocall, finalitzava aquesta marat´mexicana. La propera parada maratoniana serà en principi, si tot va bé, durant el mes d'abril amb la celebració de la Maui Marathon Virtual, en un mes que serà molt Hawaià, també amb els 5, 10 i 21,1km virtuals de Honolulu.















 

domingo, 21 de febrero de 2021

MARATÓN MURCIA VIRTUAL 2021


 Després de moltes maratons virtuals al llarg del planeta... ara en tocava una de relativament a prop, tenint en compte que totes ho son al córrer sempre en circuits a casa, sigui a Girona o a Banyoles... Peró el que importa és tenir imaginació i creure que corres pel món.. el que deia, aquesta, la que feia 124, era més a prop, concretament a Murcia. Una marató que tampoc he fet mai, però que per la seva situació, no descarto en el futur, quan tot torni a la normalitat, anar a córrer.
Com tantes altres, la de aquest any s'ha hagut de cancel·lar, i ha passat a format virtual i per una bona causa, la Fundació Cris contra el Càncer, un cop més, córrer i solidaritat van de la ma.
Amb una finestra de 2 setmanes per córrer i fer-la el dia que millor s'adaptés a cada corredor, vaig decidir fer-la el dissabte dia 13 de febrer.
En un dia que començava amb força boira a Girona, arrencava cap a les 7:45 des del parc de Domeny on deixava el cotxe amb l'avituallament. Així podria anar passant quan el necessites, parant només els segons precisos per obrir i tancat el cotxe i agafar una nova ampolla  d'aigua, un gel o un tall de plàtan segons les necessitats.
Començava a córrer sol fins que apareixia una de les Girunneres, la Laura Algueró, que si bé en principi venia per córrer al voltant d'una hora, al final m'acompanyava prop de 16km. Companyies que sempre van bé al llarg d'aquestes maratons virtuals que fas en solitari, però també conjuntament amb molts corredors d'arreu del planeta. 
Els últims km, ja sense anar lluny del cotxe, els feia per la zona de Domeny, que ja començava a estar ple de ciutadans que aprofitaven el matí per caminar, córrer, anar en bicicleta, tenint present que amb l'actual confinament comarcal tampoc podem anar molt lluny de la ciutat de Girona.
El temps final, tot i que com sempre, és el de menys, era de 4h11'54", mantenint-me força constant amb els temps de les anteriors maratons virtuals.
2 dies després m'arribava a casa la medalla i la samarreta, records que en el futur ens recordaran tots aquests moments viscuts i aquestes proves que esperem que un dia ja no s'hagin de celebrar virtualment.
Ara a pensar en la propera, una xifra rodona, la 125, coincidint amb la Marató Virtual Lala de Mèxic, de la qual ja tinc a casa el dorsal, la medalla i la samarreta. 
I també ja amb alguna altre programada pels propers mesos.. però això ho deixo per més endavant.




domingo, 7 de febrero de 2021

KYOTO MARATHON VIRTUAL 2021


Després de la Bahamas Marathon, amb 2 setmanes de diferècia, el dissabte 30 de gener arribava la 2a marató virtual d'aquest 2021, aquest cop la de Kyoto al Japó. El dia per fer-la el podia triar entre el 23 de gener i el 21 de febrer, data inicial en que s'havia de celebrar en condicions normals, sense la pandèmia pel mig. 
Tenin en compte que entre finals de febrer i principi de març, ja estava inscrit a la Maratón Lala de Mèxic, i que a darrera hora pel la primera quinzena de febrer també introduïa la Maratón Virtual de Murcia, aquesta data de gener era la triada per córrer la marató japonesa.
Amb la rutina d'algunes de les últimes maratons virtuals començava el dia. Despertar i esmorzar a les 6:30, a les &:50 m'entornava una estona al llit, fins a les 7:15 en que tenia posat de nou el despertador... si!!! amb temps encara per dormir una estoneta, per a continuació ja possar-me tota la equipació, fer un cafè i menjar mig plàtan. 
Com aquets cop corria a Girona, treia el cotxe del parking per aparcar a la zona de la rotonda de Pedret, amb tot l'avituallament dintre, molt més pràctic que haver d'anar a casa i obrir la bustia cada cop.
A les 7:45 arrencava la que era la marató 123, amb una primera volta llarga cap a Pont Major, Sant Julià de Ramis, Sarria, zona del parc de Domeny i aprofitant que a les 9 algunes Girunneres es trobaven per córrer a Fontajau, m'hi passava i de pas em podien fer una foto corrent. 
Prop del km 18 m'arribava fins al cotxe per agafar més aigua, i dirigir-me aquest cop cap a la Nestlé i el Tir per fer una altra volta, no tant llarga com la primera, però si per guanyar de nou uns bons km abans de tornar a per aigua i un plàtan al cotxe. A partir d'aquí, 2 voltes fins al final de Sarrià, ja més curtes, per finalitzar a la zona on tenia el cotxe.
Un dia no gaire fred, inclús amb una mica de calor en alguns moments, que m'haurien inclús permès córrer amb pantalons curts, i amb aire durant estones del matí. Al final, afluixant en el últim tram una mica el ritme per no arribar a patir cap col·lapse de la musculatura, un temps de 4h14' i una marató més al sac.
I mentre vaig sumant aquestes noves maratons virtuals, van arribant medalles de les que he corregut ultimament... New York, Honolulu i Bahamas. Sé que no és el mateix que si haguessim pogut córrer en aquests llocs.. però les circunstàncies que envolten al món en aquests moments son les que son, i ens hem de reinventar, tant en l'aspecte maratonià com en molts altres aspectes de la vida. 
Arribaràn millors temps, podrem tornar a córrer envoltats de més corredors, però tots aquests petits tresors en forma de medalles, quedaràn grabats per sempre en la memoria, i en el futur els podrem lluir com a record del que ens toca viure.
Properes parades maratonianes: Maratón Virtual de Murcia i Maratón Virtual Lala (Mèxic)...  i per l'abril, espera un mes de curses interesants allà on sempre he somiat anar, a Hawaii... Però això ho deixem per més endavant.