VATICAN EXPRESS MARATHON 23-3-2026

 

Hi ha aventures que senzillament les has de viure... 8 dies després de córrer la Marató de Barcelona, el dilluns 23, si!!! un dilluns, es celebrava la 3a edició de la Vatican Express Marathon, una prova del tot singular per molts motius. 

El diumenge es celebrava la marató de Roma, i aprofitant això un maratonià americà que fa de llebre, organitzava l'endemà aquesta Vatican Express Marathon per 3r any.

Molts us preguntareu,  es pot córrer una marató dins el Vaticà, reconegut com el pais més petit del mon? Logicament de manera integra impossible. El mecanisme de la prova és quedar a les 6:00 per repartiment de dorsals i últimes instruccions. A les 6:30 quan obren el recinte del Vaticà, a la Plaça de Sant Pietro, entravem dintre. Foto de tot el grup, 21 corredors, una prova molt exclusiva, i des del Obelisc sortiem per un carrer paral·lel a l'avinguda principal davant el Vaticà, fins la llera del riu Tiber. Allà baixàvem les escales per entrar al carril bici que hi ha. A partir d'aquí, 1.600 metres d'anada, gir i 1.600 metres de tornada per volta, 13 en total. fins el punt en que es trobava la taula on esn controlaven el temps i també hi havia l'avituallament. 

Tot i la monotonia del circuit, amunt i avall amb el Tiber sempre al nostra costat, la prova en si no es va fer dura. Si que el factor mental és determinant per aguantar el pas dels km i les hores, però tots erem com una petita familia que ens anàvem recolçant i animant a cada encreuament. També era un punt de pas per molta gent que anava a treballar en bicicleta i per corredors que sortien a entrenar. 

Un dia de sol, sense arribar a apretar del tot en cap moment, inclus amb algun punt on la mica d'aire que bufava, en feia sentir una mica de fresca.

Participants de diferents nacionalitats hi vam participar, sempre animats per l'organitzador, en JC Santa, que viu a New York.

Al final una medalla de fusta, amb el Vaticà grabat i un buff amb els colors blanc i groc de la bandera d'aquest pais. 

Per sobre de tot una nova aventura viscuda, i un nou país que m'afegeixen a la llista els Marathon Globertrotters, el Vaticà. 

La marató 156 ja forma part de la història personal, esperant ara la propera, si tot va bé, el proper 26 d'abril amb la de les Vies Verdes. Però primer vindrà alguna prova més curta.

Bona setmana a totes i tots!!!

MARATÓ BARCELONA 15-3-2026

Diumenge 15 de març tocava tornar a córrer la Marató de Barcelona, en la que era la meva 21a participació a la prova i la marató 155. Un any més amb represetació de les Girunneres. D'una banda la Tina, la Lourdes i la Eva que repetine, i de l'altra la Roser i la Judit que debutaven a la distància. 

Una marató que com ja he comentat en les últimes edicions, ha crescut molt tant en participació, 32.000 inscrits, com en organització. Dijous aprofitava per anar  a la fira a recollir el dorsal, doncs el cap de setmana l'assistència és molt alta i es formen cues. 

Visita a la fira, aquest any amb Hoka com a patrocinador també de la marató i visitant una mica la resta de marques presents.

Diumenge, després de la pluja de dissabte, el dia es presentava amb bones perspectives meteorològiques. Una mica de vent en alguns punts del recorregut, típic d'una ciutat al costat del mar i sol, arribant en algun moment a fer inclús calor. Primera sortida a les 8:30, i amb les Girunneres ens tocava sortir a les 9:40. Una mica tard pel meu gust, però també va servir per no matinar tant i esmorzar amb calma.

L'objectiu era acompanyar a la Girunnera que anès en última posició, per no deixar ningú enrere. Així a partir del km 5 vaig fer camí amb la Judit, i vam anar sumant km a un ritme constant. Seria ja més endacant, a partir del 28, que li venia dolor a la cadera i a partir d'aquest moment tocava anar jugant amb el recorregut. Arribar als avituallament per veure i menjar amb calma tot caminant una mica, i així aprofitar per recuperar i  relaxar el dolor. El principal de tot era arribar a meta.

Finalment aconseguime l'objectiu, finalitzar la marató en un temps final de 4h35'. La resta de les Girus també ho aconseguien, fent que fos un matí rodò pel grup. Molt ambient en moltes parts del recorregut, lluny d'aquells anys que corriem 3.000 atletes per carrres deserts i zones allunyades del centre.

Si tot va bé, el proper dilluns 23 toca córrer una marató curiosa, la Vatican Express Marathon amb 30 participants. Sortida des de la Ciutat del Vaticà (un nou país per la llista) fins el passeig al riu Tiber, on haurem de fer un circuit de 1.600 metres d'anada i 1.600 de tornada 13 vegades... però això ja serà una altra aventura que explicaré.

Bona setmana a totes i tots!!

 

MARATÓ DE CASTELLÓ 22-2-2026

 

12 anys després de córrer l'any 2014 la Marató de Castelló, aquest 2026 decidia tornar-hi. Era una manera d'emplenar el calendari esperant la de Barcelona, i que no es fes tan llarg la espera.... Bromes a part, o no, decidia incloure-la al calendari, també per la seva relativa proximitat en cotxe de Girona.

Dissabte cap al migdia sortia, amb la previsió d'arribar cap a les 4 de la tarda, hora en que obrien de nou la entrega de dorsals... i clavat, just quan arribava obrien les portes del recinte.

Conjuntament es fa uns 10k  amb molt de nivell interncionalment, on s'han batut alguns records. Aquest han caigut els de Europa. Un 10k amb molta participació, i de fet a la sortida va haver moments de tensió amb una caiguda que fa format un gran tap amb gent per terra, impedint el normal funcionament de l'inici de la cursa.

En canvi la Marató amb una mica més de 1.000 participants, presentava una sortida neta i sense entrebancs. Molts amics i companys  a la sortida, alguns dels quals ara feia temps que no coincidia.

Primers km, fins el 14, amb l'Alvaro Gimeno, amb qui havia compartir colors a l'atletisme Girona i a qui feia temps que no veia. Tot i residir bona part de l'any a Girona, és fill d'un poble a 3km de Castelló. Ara ja jubiat pasa més periodes per la seva terra, però també a Girona i a la costa gironina.

al km14 ens agafaven les llebres de 4h15, que haviem portat 100metres darrera nostra. En aquest punt, i camí al Grau (la zona marítima) me n'anava una mica endavant, mantenint uns 300 metres de distància.

La Marató consta d'alguns carrers, que al llarg dels km correr més d'un cop, però sempre distanciats en el quilometratge, sense cap perill de coincidir amb altres corredors. Des del 16 fins al 29 és el tram d'anada i tornada al Grau, amb alguns quilòmetres sumats en paral·lel al mar. Els últims 13 tornen a ser pels carrers de Castelló, anant, girant, tornant per altres carrers, fins arribar a meta. A falta de 3km em passaven les llebres de 4h15.

Finalment, la Marató 154 la finalitzava en 4h17'04" i ja amb la vista posada en la de Barcelona, el proper 15 de març.

Bona setmana a totes i tots

MITJA MARATÓ BARCELONA 15-2-2026

 

El diumenge 15 de febrer es celebrava una nova edició de la Mitja Marató de Barcelona, una prova que des dels seus inicis, amb sortida aquells anys vora les torres Mapfre al costat del mar, ha evolucionat fins a convertir-se aquest 2026 amb la mitja amb més atletes finalitzats de l'estat espanyol, amb més de 31.000 arribats a meta. 

En aquesta prova, l'any 1998 tinc la meva millor marca en Mitja, amb un temps de 1h18'30". Un any més tornavem a la prova, aquest cop amb les Girunneres, unes quantes en el seu camí cap a la marató en exactament 4 setmanes. Dissabte tocava rocollir dorsal i visitar la Expo, dinar, una mica de turisme i cap a sopar abans d'anar a descansar. 

Sortides escalonades per evitar les aglomeracions. Tot i anar sempre envoltats de corredors, des del començament es podia córrer amb tranquil·litat. Just abans d'entrar al calaix trobava per sorpresa la Marti Valverde, a la que conec de fa molts anys i que va ser la meva successora a la presidència de l'Atletisme Girona. D'aquesta manera, la decissió era senzilla, l'acompanyaria durant la mitja, i faria un bon entrenament per aquest proper diumenge, que toca la Marató de Castelló. 

Molt bon ambient durant els 21km, amb una temperatura agradable i nomès una mica de vent en alguns tramps del circuit. Arribada a tocar de l'Arc del Triomf, i a diferència del que va succeir a la Mitja de Granollers, un avituallament final ràpid i agilitzat, sense cap mena de problema ni de cues.

El temps final per aquesta Mitja Marató número 149, 1h56'55" i a satisfacció d'haver acompanyat a la Marti.

Bona setmana a totes i tots!!!

12a CURSA CONTRA EL CANCER GIRONA (1-2-2026)

 

Com ja és tradició el primer diumenge de febrer, des de fa 12 anys, s'ha celebrat a Girona una nova edició de la Cursa Contra el Càncer. Una cursa consolidada, i que pel motiu que te, la lluita contra el Càncer, aplega cada any a un gran número de participants. 

Amb diferents distàncies, 5 i 10k de cursa, 6,5k de caminada i la curses pels més petits, la Plaça Catalunya es converteix en el centre neuràlgic de la prova. He optat per la prova llarga, al final 9,6k, i aprofitar per treure una mica de xispa al cos. Amb un circuit planer, que s'ha hagut de canviar aquests últims dies per les pluges caigudes, que no ens deixava córrer pel camí sota el Pont de la Barca. Molt de tram d'asfalt, que permitia apretar, amb alguns camins al costat del Ter, amb algunes pedres però que permetien conservar força el ritme, i 2 voltes a la Devesa per compensar el tram al que no es podia accedir. 

Al final asfalt de nou per Passeig Canalejas, Plaça Indepèndencia, passant sota casa, Carrer Santa Clara i accès final a la Plaça Catalunya. Al final un bon temps de 46'57" i amb ganes de la mitja de Barcelona en 2 setmanes. 

I a 3/4 de 12 li ha tocar córrer al net, l'Aiedan, que feia una volta sencera a la plaça Catalunya, abans de rebre el seu corresponent diploma i bossa d'obsequis.

Bona setmana a totes i tots!!!!

40 LA MITJA GRANOLLERS (18-1-1025)

Uns dies després de córrer La Mitja de Granollers, i ja més en fred, toca escriure sobre la primera prova del 2026. La Mitja arribava a la seva edició 40, aviat esta dit, i per celebrar-ho la tornaven a fer al gener, de fet coincidint amb la data de la 1ª edició, el 18 de gener.

Moltes expectatives davant una prova que sempre ha estat un referent i ben organitzada, però que aquest any m'ha deixat, a mi i a molts, amb la sensació de que no tornarem.

El dia es presentava amb pluja i fresquet, fet que no era la primera ni la segona vegada que ens hi torbavem.. La meteorologia és la que hi ha, i ens adaptem i correm, i cap problema. Això provocava algunes parts del circuit amb moltes basses, inclús amb rius d'aigua sobre els que haviem de córrer. Però com he dit, aquí i en moltes proves ens hi hem trobat, i cap problema.

Així arrencavem a córrer, a sumar km, fins el km9 en que hi havia el primer avituallament.... si, doncs l'anterior, que sempre hi era, ho havia estat muntat. En un punt del circuit si que hi havia palets amb caixes d'aigua, molt ben precintat i sense cap taula muntada ni voluntaris. Sort dintre de tot que el dia era fresc. En el del km9 va haver-hi gent que senzillament els hi oferien una ampolla de litre d'aquarius per fer un glop i tornar-la... i el que venia més tard tornar a beure de la mateixa ampolla. 

Si que hi havia l'avituallament que sempre ha estat sobre el km 15 i 16, i sobre tot, molt ambient als diferents punts del circuit, tant a la Garriga com als barris de Granollers.

Un  cop creuada la línia de meta, sota la pluja, gir a la esquerra desprès d'uns 100 metres... i sorprersa, tots els corredors allà parats i col·lapsant esperant poder arribar a la medalla i l'aviutallament final. 

Només dos passadissos, un a cada costat, amb un bon grapat de metres al mig del carrer on façilment es podien instal·lar un parell de carrils més.

A tot això, amb els corredors suats i rebent a sobre l'aigua que baixava del cel amb ganes i fresqueta. Una bona forma per part dels organitzadors de jugar amb la salut dels corredors participants. N'hi ha que van quedar ja aturats just pasat l'arc d'arribada, i van optar sortir per les valles i no recollir ni medalla ni avituallament final.

I cap als vestidors, on per seguir la tónica habitual, l'aigua era freda. Potser si n'hi havia hagut de calenta, els corredors del 5k i els 10k ja l'havien acabat.

Lo positiu la marca, 1h 47' la millor dels últims temps, recordant que de jove havia corregut en 1h18', i sabent el que toca tants anys després, feliç del ritme imposat al llarg de la Mitja, en la que era la meva 19 participació a Granollers.

Hi tornarè? en aquests moments tinc clar que no, una llàstima però després de 40 edicions segons quins errors no es poden cometre, i menys quan no s'han demanat disculpes en cap moment als participants.

Bona setmana a totes i tots!!