CANYON GRAVEL RIDE SEA OTTER

L'any passat, tot i estar inscrit, finalment em vaig quedar amb les ganes de fer la prova de Gravel de la Sea Otter... però aquest 2023 si que si. El dissabte 23 feien la prova llarga, de 125km, i el diumenge la més curta. Per davant ens esperaven 79km. Més o menys fins a mig camí un recorregut més rodador, i a partir del primer avitaullament, ja ens hauriem d'endinsar a les Gavarres, amb pujades, algunes de suaus però unes quantes de llargues i pronunciades, fins a resultar un desnivell acumulat de 1.000 metres positius. 

La sortida "neutralitzada" de tot el grup, per Girona i fins al final de Vilablareix, es feia senzillament volant, a un ritme molt alt. De fet anava amb l'ambulància enganxada a la bici.... A partir d'aquí, arribant ja al camí de terra, cadascú al seu ritme. Amb un grupet de 5/6 que circulàvem pels finals de tot el grup. 

Després del primer avituallament, de tant en tant ja anava agafant a algú a qui els km, el ritme i sobretot les pujades començava a passar factura. Pas d'un tram del port de Santa Pallaia, per agafar de nou pistes fins al 2n avituallament, situat a 22km del final. I encara ens quedava força desnivell per davant. Un tram de la Pujada als Àngels abans d'agafar ja direcció a sota de Sant Miquel, des d'on ens dirigíem cap a Girona. 

Aquí anava amb 2 companys de Tarragona, i amb la concentració de la baixada, mans als frens i sobretot intentant no caure, ens deixàvem el trencant que ens pujava a Montjuic abans de baixar de nou a Girona per la carretera. 

Després de comentar-ho, i al no ser una prova competitiva, per no retrocedir en pujada ja seguíem cap a Sant Daniel, per empalmar amb la baixada de Montjuic i fer els últims km fins a la Devesa. 2km que ens havíem estalviat...

Al final una bona fideuà per recuperar forces i content d'haver fet la prova. 

Bona setmana a totes i tots!!

 

XXXVII TRIATLO CATALUNYA- BANYOLES 2023

 

Tot i que 2 setmanes després de córrer la Marató de Reykjavik en principi no anava a participar a la Triatló de Banyoles d'aquest 2023, a última hora hi havia canvi de plans i el diumenge 3 de setembre em presentava a la sortida per fer el triatló de casa. 

Per davant esperaven 1.600 metres de natació. 40k de ciclisme i 9,7km de cursa a peu. La natació finalment optava per fer-la amb el neoprè.. és el que te estar per sobre els 50 anys, el pots dur lliurement. Amb la poca natació feta durant l'estiu, tenint en compte que poden ser 4-5' de guany en el temps, i restant el que pots perdre per treure'l, valia la pena. 

Al final sortien 1.600m en 33' amb una transició bona, on el neoprè sortia ràpid i no perdia temps. El clrcuit ciclista, a 2 voltes ens portava cap a Melianta i Esponellà, on donàvem la volta per fer l'alt d'Esponella i tornar de nou pel Pla de Martís fins a Banyoles i l'encreuament de la carretera d'Olot amb l'Estany, i repetir volta. 

Com sempre, a la meva, sense forçar més del compte i sense seguir a cap grup, doncs aconseguiria sortir de punt amb la possibilitat de pagar-ho corrent.. 

I finalment els 9,7km de cursa a peu. Tot i no entrenar qualitat, sortia un promig final de 5'/km que estava més que bé.

Pel recorregut ànims dels coneguts i de la Lidia que aprofitaven tots per fer un bon reportatge fotogràfic.

Amb aquest triatló dono per tancada la meva 35a temporada triatlètica, esperant ja amb ganes la del 2024, on si tot va bé espero tornar a fer un half... o un parell, mai es sap!!! Ganes n'hi ha.

REIKJAVIK MARATHON 2023

 

Aprofitant la setmana de vacances a Islàndia, tocava córrer la marató de la seva capital, Reykjavik. I és quan a l'estiu del 2022 sorgia la possibilitat de fer aquest  viatge l'agost de l'any 2023, ja vaig tenir clar que seria la tercera setmana, coincidint amb la celebració tant de la marató, com la mitja i els 10km. 

Al final hi anàvem, en diferents dies, un total de 18 persones, sent el grup més gran els que ho feiem de diumenge a diumenge. Amb apartament a Reykjavik mateix, de dilluns a dijous eren 4 dies intensos i aprofitats de punta a punta, amb 1.800km recorreguts en cotxe, moltes visites i sobretot molts riures. 

El dia abans de la cursa, divendres, el dedicàvem a caminar per la ciutat, recollir els dorsals i esperar el  dissabte per córrer la Marató o alguna de les proves conjuntes. Val dir que tant dilluns, com dimecres i divendres aprofitava per fer algun km vora el mar, amb una temperatura molt agradable, sobretot comparat amb la calor que feia a Girona.

El dissabte arribava el gran dia, amb sortida a les 8:40, en Mia, que debutava, i jo corríem la marató, mentre que les noies i en Jordi Castañer ho feien a la mitja, i la Pilar als 10k. Els primers 17k conjunts, per una zona residencial amb els veïns animant a les portes de les cases, i per la carretera, anant i tornant, que segueix el mar.

En aquest km els maratonians ja enfilàvem per un carrer en pujada, per sortir a les afores de la ciutat i sumar km en un circuit que es tornava trenca cames, sense grans pujades, però sempre pujant i baixant. Al km26 feia un entrebanc amb l'asfalt.... i anava directe a terra. Una mica de xapa i pintura al genoll, braç i palmell de la mà, però amb aquella sensació de que carai ha passat!!!

Així seguia sumant km fins al 36-37 on començaven els problemes musculars, i sobretot la pujada del bessò de la cama dreta. Una bona estona parat, amb una valla a 2 metres a la que volia arribar per estirar però no hi havia manera. Després un parell de km caminant, a la que intentava trotar el bessó m'avisava de nou.

Finalment, a partir del 39, aconseguia tornar a córrer amb força normalitat, per arribar a meta amb un temps de 4h39'28", que dono per més que bé després de tota una setmana voltant amb cotxe i caminant, de la caiguda i dels problemes musculars. La marató 138 ja esta a les cames!

Dir que Islàndia és un país que val la pena, i molt, visitar. Amb molta natura salvatge, molts contrastos al seus paisatges, i amb una temperatura molt agradable a l'estiu.

Fins la propera, bona setmana a totes i tots!!

TRIATLÓ ARGELES SUR MER

La veritat és que feia molt que no corria a França, un destí, el de la zona al voltant de Perpinyà, que fa anys havia anat sovint a córrer curses, marxes, maratons, triatlons. I és que de fet, des de Girona, ho tenim molt més a prop que anar a l'àrea de Barcelona, i de bon arribar.

Fa unes setmanes vaig mirar si encara es feia el Triatló de Argeles, el qual ja havia disputat en 2 ocasions anys enrere, i si, vaig veure que encara es feia, i aquest any en dilluns, dia festiu a França. Dit i fet, ja tenia en ment anar-hi. 

El dia abans, un company de Girona, en veure el llistat, em diu que em passa a recollir per anar plegats, millor no es podia plantejar el dilluns.

Tot i els problemes que es van trobar els organitzador, el Club Triathlon Catalan, quan a 2 setmanes els hi va denegar el tancament de la carretera per on es feia el circuit de ciclisme, van tirar endavant el Triatló.

Al menú un distància olímpica sense drafting, al que em vaig apuntar, però també hi havia un spint, un super sprint i un triatló per mainada.

1.500 metres de natacio fent 2 voltes, en una mar completament serena, a continuació 38,5km de bici, amb un tram de 1,5km per arribar al circuit que es feia a la carretera entre Argeles i Colliure, al que donàvem 4 voltes. Com he dit, circuit obert al trànsit al denegar-se a última hora el permís concedit amb antelació. Finalment 10k de cursa a peu en 2 voltes al passeig de Argeles.

Destacar per un costat la feina dels organitzadors per tirar endavant la prova, amb molts voluntaris al circuit de ciclisme, per tal d'evitar ensurts. També als voluntaris, sempre amb un somriure i animant a tots els participants.

Per altre part, destacar al guanyador, ni més ni menys que el sots campió de l'última edició de l'Ironman de Hawaii, el francès Sam Laidlow, antic integrant del club organitzador, i que va guanyar, com es diu, sense despentinar-se.

Per últim un consell...... comproveu bé abans d'un triatló que les rodes no estiguin frenades, no feu el que em va passar, que ho vaig fer després i la posterior anava una mica frenada. Més esforç per pedalar.

Tot i així, molt content de com va anar tot el triatló!!

En principi, si no hi ha cap sorpresa, la propera parada serà la Marató de Reikjavik el proper 19 d'agost.

 

TRIATLÓ SANT FELIU DE GUÍXOLS 2023

 

Dissabte 20 es va disputar el Triatló de Sant Feliu de Guíxols, un dels més antics que es fan a Catalunya i a l'Estat Espanyol, i gairebé amb tota certesa el més antic en distància Sprunt. Arribava a la seva edició número 33, i quan es va començar a celebrar, només se'n feien dels que ara anomenem distància olímpica, tot i que que segurament per tema espai, circuits, aquí ja es van decidir per aquesta distància més curta, molt comuna avui en dia.

Al menú com sempre els 750 metres de natació, el circuit de 16,6km de ciclisme a la carretera de Tossa de Mar, amb les seves pujades i baixades i ple de revolts,  i per finalitzar 2 voltes corrent per completar els 5km de cursa a peu, en el circuit que es va canviar fa un parell d'anys, amb la forta pujada al principi de cada volta.

Tot i que el dia amenaçava amb pluja, finalment el temps ens va respectar i es va poder disputar la prova sencera. Cal dir que algun any el ciclisme no s'ha pogut realitzar, sobretot per la pluja i el perill que comporta.

Propera parada, aquest dilluns en un Triatló que ja havia corregut un parell de cops, el d'Argeles Sur Mer, a França, aprofitant que allà es festa.

Bona setmana a totes i tots.

TRIATLÓ GRAVEL OLIMPIC PDA

 

El cap de setmana del 13 i 14 de maig es celebrava a Platja D'Aro el Tradeinn140.6 triathlon, una prova que després de 2 primeres edicions amb la distància Ironman en carretera, aquest any es convertia en un cap de setmana triatlètic.

El dissabte 13 hi havia el distància full i el half en carretera, i el diumenge 14 es celebraven els primers Campionats d'Espanya de Triatló Gravel, en distància olímpica i Half. Eren també els primers campionats nacionals que es fan a nivell d'Europa. Esperem que aquesta modalitat arribi per quedar-se, i es comencin a celebrar més proves d'aquess tipus.

Per part meva, disputava el triatló Gravel en distància olímpica, amb 1.500 metres de natació, 36km de Gravel i 9,5km de cursa a peu pel carril bici. Molt bona natació, amb els mateixos temps en que nadava fa 20 anys. Bon circuit de gravel, amb trams rodadors, i una pujada forta d'uns 5km, primer amb un tram d'asfalt per la carretera de  Romanyà, un primer tram de terra amb uns quants "repetxons" amb sorra, on la roda relliscava i per moments posava peu a terra per avançar 100metres abans de tornar a pujar, i prop de 3km per pista on es pujava be, sempre tirant de cames. 

Baixada amb trams d'asfalt i de camins, alguns amb pedres on havies de vigilar, i últims 2km ja a Platja d'Aro. A continuació 9,5km en un circuit d'anada i tornada, planer, pel carril bici. 

La veritat és que amb ganes de repetir proves d'aquests tipus, amb la gravel. En quant a l'organització, molt bona, amb un avituallament final de fideuà, pizza, embotit, donuts, cervesa....

També el divendres es feien 2 sortides a nadar a mar, de la mà de la gent de Sailfish, per tastat l'aigua del mar.

18 MARATÓ D'EMPÚRIES i 5K D'EMPÚRIES

 

Empúries... aquell indret on la Marató es converteix en MARATÓ en majúscules...allà on més que en altres maratons evoquem a Filípides, l'heroi grec que va donar pas a la llegenda de marathon. Aquí, amb les sever ruïnes greco-romanes, cuna de civilitzacions. 

I un any més, es celebrava la mítica prova, que des de l'any 2003 es disputa. Amb anul·lacions per vent en el passat, i una edició suspesa per la pandèmia, arribava a la seva 18a edició, i de pas, a la meva 18a participació. 

El dissabte anava a buscar el meu dorsal i uns quants de la gent de Banyoles, i aprofitava per córrer els 5km, en els quals no havia corregut mai. En un circuit per la zona de les ruïnes i Sant Martí d'Empúries, molt agradable, finalitzava en 25'37", bona marca tot i anar controlant el ritme per no forçar de cares a diumenge.

Per fí arribava el gran dia, i com passa en aquesta prova, ens trobàvem a la sortida molts vells coneguts, maratonians de tota la vida que estimem aquesta marató, que la sentim nostra.

Pel camí una mica de pluja, que parava abans del començament. De fet arrancavem amb sol, i una tramuntana que a poc a poc aniria en augment. Com sempre aquí, kilòmetres compartits amb amics, altres en soledat, agafar corredors, altres que t'avançen... i així anar sumant km. 

Alguns cops de tramuntana que et paraven en sec, però sempre amb la il·lusió de seguir endavant per finaltizar una nova marató. 

Amistats que et saluden i animen pel camí, i la Lídia que esperava a l'arribada, juntament amb les noies de la colla de Banyoles i algun maratonià amic com en Vicente que espera per fer-nos la fotogràfia final.

Una marató més al sac, en 4h21'44" (temps des de pas per la sortida). Propera parara en 14 dies al primer Campionat d'Espanya de Triatló Gravel que es disputarà a Platja d'Aro el proper 14 de maig.

Bona setmana a totes i tots!