MAUI VIRTUAL MARATHON 2021

Un cop més de "viatge virtual" cap al destí que un dia hauré de fer de veritat... Hawaii, en aquest cas tocava fer la Maui Marathon Virtual que en condicions normals s'hagués celebrat el 25 d'abril. 

Disposava de qualsevol dia al llarg d'aquest mes per fer-la, i finalment el triat va ser el dissabte 17, i el lloc, a Banyoles on podria córrer acompanyat alguna estona de la Lídia i d'amics de la colla de corredors.

El primer era en Jordi Castañer, amb el que a 3/4 de 7 començavem a córrer, ell al final acabaria fent una mitja marató, 21,1km!!! A les 8 passàvem pel costat del cotxe, on com sempre al seu interior deixo l'avituallament en les maratons virtuals, i era l'hora en que se'ns afegien la Lídia, la Irene i en Xevi Estartús, just al km 13. Feiem una volta a l'Estany, el temps que tenia la Lídia per córrer, per a continuació fer el circuit de les Estunes per arribar de nou al cotxe, just al km29, on la Irene i en Xevi plegaven després de fer 16km.

A partir d'aquí em quedaven uns quants, els últims 13km, en solitari, repetint de nou la volta a les Estunes i acabant de completar la volta allargant per la zona de la Draga, d'aquesta forma arribava al cotxe amb la marató completa, amb una nova experiència maratoniana viscuda, i amb ganes de veure la medalla commemorativa i la samarreta quan arribi durant el mes de maig.

La 126 estava ja al sac amb un temps de 4h4'55", feta força constant al repetir els passos en els dos primers trams de 14km i sumant 4 minuts de més en l'últim tram sobre aquesta mateixa distància.. 

Propera parada maratoniana virtual en un altre país al que un dia m'agradaria anar... La Ottawa Marathon Virtual de Canada aquest proper Maig

Bona setmana a totes i tots... Salut i km

 

MEDIA DONOSTI VIRTUAL RACE

 

Quan una bona amistat et demana que li facis de llebre al seu debut, en aquest cas, en mitja marató, encara que com esta tot sigui en format virtual (o en qualsevol altre distància), no es pot dit que no. I més quan aquesta tasca de guiar a algú t'agrada i t'emplena. És una bona forma de tornar a l'esport, en aquest cas al córrer, una part del que t'ha donat al llarg dels anys.

Així que quan la Laura Algueró m'ho va dir, crec que per voltants del gener, per córrer el dia 11 d'abril la Media Donostia virtual race, de seguida vaig dir que si. I ens vam posar mans a l'obra, millor dit, sabatilles a córrer. Després d'algun entreno ràpid de 10km compartit, sobretot per que agafés confiança en els ritmes ràpids, i les bones sortides que ella feia més llargues, arribava el dia.

El marc incomparable per córrer seria Banyoles, i aprofitaríem la companyia del grup de Banyoles durant km. Alguns ens acompanyarien en la primera volta, altres com la Irene i en Cufí, durant 16km, i finalment els 2 Xevi´s, Estartús i Combis, farien la mitja completa al nostre costat. També en el tram final s'afegia en Jordi Castañer.

El temps final que li podia sortir a la Laura, tot i que en cap moment previ li comunicava, el tenia estimat entre 1h53' i 1h55´

Uns primers km per escalfar motors, millor dit cames, abans de començar a anar en els ritmes premeditats, ens portaven fins als 21,1km en un temps de 1h53', arribant just al costat de l'Estany..... no era Donosti, però tampoc estava malament la meta imaginària d'aquesta mitja marató. Molt content per veure que les expectàtives quedaven assolidies, i sobretot per la Laura que aconseguia el seu objectiu, a més arribant en molt bones condicions... ara esperem que puguis repetir, aquest cop en cursa real, el proper 30 de maig, també aquí a Banyoles.

Per aquest proper cap de setmana, toquen curses virtuals internacionals.... 5km a Boston i la Marató Virtual de Maui....

Bona setmana a totes i tots

THE HAPALUA HAWAII'S FESTIVAL - HONOLULU 2021

 

Definitivament... si Hawaii havia estat sempre una destinació somiada per anar-hi, després de tot el que estem vivint amb la pandèmia, i de les diferents curses virtuals que he anat corrent a les illes hawaiianes, de proves oficials reconvertides en virtuals, està claríssim que en un futur hi aniré, amb les sabatilles i la roba de córrer a la maleta, i faré uns quants kilòmetres en aquest paradís, ja sigui coincidinint amb alguna de les curses que allà es tornaran a celebrar o entrenant.

Aquest cop, coincidint amb la suspensió de la mitja marató i el Hapalua festival, m'he "desplaçat" amb la imaginació per córrer les 3 curses que engloba normalment aquest festival, els 5, els 10 i els 21,1km, que formen el Big Kukini Challenge.

I com sempre que em poso un  dorsal virtual, l'adrenàlina puja i fa que el que seria un entrenament es converteixi, tot i ser en solitari, en una cursa. Una bona manera de treure una mica la pols de les cames i no caure en la monotonia de fer només rodatges tranquils.

Els resultats de cada prova, 23'47 pels 5km, 47'55" pels 10km i 1h48'17" em deixaven més que satisfet, demostrant que tot i l'any que portem, encara puc córrer per sota de 5' el km, i la mitja just per sobre. Segurament que amb sense haver de portar l'avituallament a sobre i sense vigilar els encreuaments, llocs per on pases, etc... també el ritme aniria per sota, però no em puc queixar i estic més que satisfet.

A final de mes, quan es tanquin les classificacions, veurem els resultats finals, que a hores d'ara encara em posen en posicions força cap davanteres de la general i sobre tot en el meu grup d'edat.

Aquest diumenge tornem a la mitja marató, en aquest cas la de Donosti, en format virtual, i que servirà per fer de llebre un cop més, aquest cop d'una Girunnera, la Laura Algueró que debutarà en la distància. 

I per la propera setmana... tornada a Hawai, aquest cop a Maui, per córrer la seva marató virtual. En l'horitzó pel maig, la Marató de Ottava a Canada, i probablement al juny la Saskatchewan Marathon també al Canada. Més enllà, passat l'estiu, espera la Virgin London Marathon virtual el 3 d'octubre, la Boston Marathon Virtual el 10 d'octubre i segurament un any més la New York Marathon Virtual. Tot i que de moment mantenen les presencials, es celebraran també les edicions virtuals, permeten així a corredors de tot el món poder córrer aquestes mítiques maratons. Una bona forma de seguir amb objectius, i aconseguir, en el cas de Boston, la famosa medalla de l'unicorn, que en altres condicions seria complicar de tenir.

Bona setmana a totes i tots, salut i km!!!