A principi d'any els Campionats del Món de Grups d'edat a Pontevedra no era una prova que tinguès marcada al calendari. Si que l'havia mirat, però el fet de ser lluny, pel tema transport bicicleta em tirava enrere. 1.200km en cotxe o pujar la bici a l'avió la veritat és que era un pal, a més coincidir alguna de les proves amb el cap de setman de la Cursa de la Dona a Girona.
Però el destí de vegades et posa alguna sorpresa al camí. Als Campionats d'Europa de Banyoles feia amistat amb l'Albert Torres, en Sensei, d'Igualada. Em comentava si anava a Pontevedra i li deia que m'haguès agradat fer l'Sprint el dijous 24 de setembre, però pel tema Cursa de la Dona, on estic a l'organtització, era complicat per tema desplaçament.
Finalitzats els Campionats em feia la proposta de portar ell la bici a la furgo. Al seu plà hi havia 3 proves en 4 dies, i dorm a la mateixa furgoneta. Així que afegia una més a la seva furgo, per portar un total de 10 bicicletes.
El pla de viatge era senzill, volaria fins a Vigo el dimecres a primera hora, dijous a les 16:00 em tocava córrer el triatló sprint i divendres al matí vol de tornada a Barcelona... total que el divendres a les 13:00 era a Girona i podei ajudar amb tot el tema logistic de la Cursa a Girona.
Molt ambient a Pontevedra, amb més de 5.000 triatletes de més de 100 paisos. Tot un espectacle.
El triatló no tenia gaire complicació, 750 metres al riu, just on troba també la ria que entra. S'esperava que una llargada seria amb corrent a favor i l'altre en contra. La veritat és que vaig nedar bé i en cap moment vaig ser conscient de si havia corrent, que en tot cas no deuria ser molt forta.
Bona natació i transició llarga fins als boxes a la pista d'atletisme. El tram de ciclisme amb anada amb tendència a pujar, amb un tram d'uns 3km que picaven fort, gir i tornada amb tendència a baixar cap a Pontevedra. En aquest tram logicament em pasava mota gent, és el que hi ha sobretot quan no saps patir en bicicleta.
Un cop peu a terra a la pista, transició de nou llarga i 5km de cursa a peu a 2 voltes, corrent també pel centra de Pontevedra algun tram. Moltissim ambient amb seguidors de tots els paisos animant als participants i aqui si, apretant tot el que vaig poder per remuntar posicions.
Arribada amb mitja volta a l'Estadi i feliç de l'oportunitat de tornar a córrer en un Mundial 23 anys després de fer-ho al de llarga distància a Eivissa el 2003.
Per l'any que ve hi ha la possibilitat de córrer en algun altre Campionat Internacional... però és un tema que s'haurà d'acabar de tancar aquest últims mesos del 2026. De moment aquest proper diumenge tocarà tancar la temporada triatlètica al Triatló de Platja d'Aro.
Bona setmana a totes i tots!!!
