domingo, 2 de septiembre de 2018

33 TRIATLÓ DE BANYOLES 2018



Sortint de l'aigua l'any 1989

Corrent al costat dels Banys Vells en aquella primera edició en la que vaig participar. No només he canviat jo, també l'entorn de L'Estany.
Després d'un temps sense escriure, i sense competir, avui toca tornar a fer una entrada al blog. L'ocasió s'ho ben mereix.
Aquest dissabte 1 de setembre s'ha celebrat a Banyoles la 33a edició del Triatló de Catalunya- Banyoles. Tot i que a principi d'any no entrava en cap moment participar-hi, doncs tot i tenir bicicleta la tenia aparcada, el bon devenir dels fets al llarg dels mesos em van portar a retornar a fer sortides en bici. 
Aquest fet, sumat a altrres factors com la motivació externa i el fet de que aquest 2018, si disputava un triatló, serien 30 temporades en actiu en aquest esport, em van portar finalment a inscriure'm. Es sumava també el fet de que Banyoles va ser també el primer triatló de distancia olímpica que vaig disputar.
Així doncs, tenia per davant 1.500 metres de natació, després d'un bon estiu de sessions en el mateix Estany de la ciutat. 40km de ciclisme, el sector on tenia clar que patiria més, doncs era en el que anava més fluix, i finalment 10km de cursa a peu on tocaria disfrutar del meu segment preferit, tot i el cansanci que ja portaría acumulat.
Un circuit de natació sense possibilitat de desviar-te gràcies als camps de regata instal·lats sempre sobre les tranquiles aigües de L'Estany, que començava super motivat després de rebre bona energia positiva, i amb la idea clara de donar el màxim en aquest primer sector per guanyar temps de cares al ciclisme. De menys a més, augmentant el ritme metre a metre, sortia de l'aigua cap a boxes, entre els crits d'ànims de l'equip de recolçament. A més moltes cares conegudes que també m'animaven, aventatge de córrer practicamen a casa.
Un bon tram ciclista, millor de l'esperat, intentant en alguns moments agafar alguns dels grups que venien per darrera, tot i que al no ser el meu sector favorit, tampoc em podía beneficiar gaire estona de pedalar dins d'ells. Dues voltes amb les pujades cap a Melianta, i la d'Esponella un cop donavem la volta en aquesta localitat,  i amb le vent en contra de tornada en cadascuna de les voltes, sobretot al Pla de Martís. Una llarga recta sense cap protección quan bufa el vent. Al final un parcial en el que quedaba més satisfet, a un ritme superior al que esperaba inicialment.
Finalemnt posava peu a terra decidit a recuperar el major nombre de posicions en els 10km de cursa a peu finals. Així ho feia, quilòmetre a quilometre em notava bé, corrent sempre per sota dels 4minuts i 30 segons per quilòmetre, per finalment realitzar aquest sector en 43 minuts i 39 segons, no tan lluny de les marques que feia fa uns anys.
Mes que satisfet del resultat final, senzillament volia pasar-ho be dins el patiment que soposa córrer un triatló, i realemnt era el que aconseguia, disfrutant de cada metre i cada moment de la competició. 
Us deixo unes fotos d'aquell primer triatló de Banyoles que vaig córrer el 1989 i fotos d'aquesta edició, el que tinc clar és que segeuixo disfrutant tant o més de l'esport.



Sortida de l'aigua, camí des boxes





Al pas per Meliante, on la també tenia equip de recolçament.






Nómes 100 metres per crear la línea de meta.. després de 30 temporades, amb la mateixa il·lusió de sempre