domingo, 7 de noviembre de 2021

SGRAIL100..... Triatló Aventura!!!!






I quan menys ho esperes apareix una gran aventura per tancar la temporada triatlética... a finals de setembre apareixia en alguna web la noticia de que en Jan Frodeno organitzava alguna cosa a Girona el 31 d’octubre. Que podia ser? De moment poca cosa es podia saber, però si que estaria  relacionat amb el triatló i que podia ser totalment diferent al que s’havia fet fins ara.

I de cop es desvelava el secret, un triatló “point to point” que començaria a Cadaqués i finalitzaria a Girona, a només 500 metres de casa. Al menú 2.000 metres de natació en un indret fantàstic com és Cadaqués. A continuació, 88km en bicicleta (al final en sortirien 90), amb la particularitat de que seria per pistes i en bicicleta de Gravel, fins arribar a Celrà. Per finalitzat, un trail run de 10km des de Celrà fins a Girona... passant pel Castell de Sant Miquel, una pujada icònica pels gironins. En total 100km que donaven nom a la prova.. SGRAIL100- S de swim, GRA de gravel i AIL de Trail, a més del 100 dels kilòmetres de la prova.

Des del primer moment, vaig tenir clar que la prova en motivava, i després de parlar-ho amb la Lídia, feia la inscripció. Ara tocava solucionar el tema de la bici de gravel. La solució era llogar-la pel dia de la prova, i fer-ho també un parell de dies amb antelació per agafar sensacions. També hi havia la possibilitat de fer el recorregut amb la BTT, però era també una bona excusa per provar aquesta modalitat de bicicleta.

Però el destí feia que parlant amb un meu cosí de la prova, em deixés la seva bicicleta de gravel, no només pel dia del triatló, sinó que me la deixava ja durant 3 setmanes. I Des del primer dia m’enganxava aquesta modalitat. Poder entrenar lluny de la carretera, per pista i carril bici, i amb una bicicleta semblant a la de carretera. Sortides a primera hora del matí, fosc i amb frontal, gaudint com feia temps que no ho havia fet sobre una bicicleta.

El dissabte recollíem els dorsals, deixàvem la bicicleta que ens la transportarien fins a Cadaqués i la bossa de la transició bici-córrer que ens deixarien a Celrà. Un ambient distès a la recollida, i més pensant que el mateix Frodeno volia que la prova fos una aventura on la gent ho passes bé, més enllà de la competició pura i dura.

El diumenge a les 6:30 ens portaven en autobusos des de Girona fins a Cadaqués on es disputava la natació. Només arribar teníem a la nostra disposició cafè i donuts.... millor començament no podíem tenir. També tenia els ànims de la Laura Algueró, que estava allà durant el cap de setmana i venia abans de l'inici per animar-me pel que m'esperava.

La natació, en un mar tranquil, donava el tret de sortida al triatló aventura. Una transició tranquil·la, per equipar-me bé de cares al tram de bicicleta, amb la particularitat de que el circuit no estava marcat, s’havia de seguir amb GPS, un incentiu més a la aventura. El primer tram era el més dur, fins a Roses, amb constants pujades i baixades, destacant els primers 5km de continua pujada, sense descans...

A partir de Roses, travessia per l’Empordà, amb un recorregut força planer, fins l’últim tram en que ens trobàvem de nou algunes pujades. 2 avituallaments durant el camí sobre els km26 i 60, amb dolç i salat, molt complets, aigua, beguda energètica i servei mecànic gràcies a Canyon.

Un cop a Celrà, tocava començar a córrer cap amunt, cap al meu estimat Castell de Miquel, situalt al km4,2. Coneixia la pujada des de Girona, la faig molt sovint, però per aquest costat, potser també fruit de les hores acumulades, realment el camí s’enfilava de debò, amb més trams caminant que corrent. Un cop a dalt, i sabent el que em quedava fins a Girona, i que a meta hi trobaria a la Lídia i també al meu germà, podia córrer ja al meu ritme.

A la zona de la Font del Ferro, una nova pujada per anar a buscar el camí que ve dels Àngels i direcció cap a Sant Daniel, amb una última pujada a la zona del Cul del Món, per dirigir-nos a l’arribada, en un indret meravellós com és la Plaça dels Jurats, al costat de Sant Pere de Galligans, fi d’aquest camí que ens portava des de Cadaqués fins a Girona. Just abans de pujar les 20 escales que ens portaven a la plaça, hi trobava a la Gemma Urrea, una altra Girunnera, amb la familia, que m'havien vingut a veure.

Una cervesa només creuar la meta, i un altre dònut, i sobretot l’abraçada i el petó final de la Lidia era una molt bona recompensa. Allà hi era en Jan Frodeno, totalment distès en una jornada esportiva-festiva, que havia fet el triatló vestit amb una camisa hawaiiana juntament a una colla d’amics també amb la mateixa indumentària, cervesa en ma també, amb qui em feia una foto.

Passats els dies, la sensació d’haver viscut la primera edició d’un triatló aventura que repetiré sense cap mena de dubte, i que es pot convertir en un referent per a molts triatletes.

Només queda dir gràcies Jan per aquesta idea tan bona, i a la gent de Klassmark per posar la seva experiència com a organitzadors per fer-ho possible.

Bona setmana a totes i tots!!!

 




















 

No hay comentarios: