Aprofitant la setmana de vacances a Islàndia, tocava córrer la marató de la seva capital, Reykjavik. I és quan a l'estiu del 2022 sorgia la possibilitat de fer aquest viatge l'agost de l'any 2023, ja vaig tenir clar que seria la tercera setmana, coincidint amb la celebració tant de la marató, com la mitja i els 10km.
Al final hi anàvem, en diferents dies, un total de 18 persones, sent el grup més gran els que ho feiem de diumenge a diumenge. Amb apartament a Reykjavik mateix, de dilluns a dijous eren 4 dies intensos i aprofitats de punta a punta, amb 1.800km recorreguts en cotxe, moltes visites i sobretot molts riures.
El dia abans de la cursa, divendres, el dedicàvem a caminar per la ciutat, recollir els dorsals i esperar el dissabte per córrer la Marató o alguna de les proves conjuntes. Val dir que tant dilluns, com dimecres i divendres aprofitava per fer algun km vora el mar, amb una temperatura molt agradable, sobretot comparat amb la calor que feia a Girona.
El dissabte arribava el gran dia, amb sortida a les 8:40, en Mia, que debutava, i jo corríem la marató, mentre que les noies i en Jordi Castañer ho feien a la mitja, i la Pilar als 10k. Els primers 17k conjunts, per una zona residencial amb els veïns animant a les portes de les cases, i per la carretera, anant i tornant, que segueix el mar.
En aquest km els maratonians ja enfilàvem per un carrer en pujada, per sortir a les afores de la ciutat i sumar km en un circuit que es tornava trenca cames, sense grans pujades, però sempre pujant i baixant. Al km26 feia un entrebanc amb l'asfalt.... i anava directe a terra. Una mica de xapa i pintura al genoll, braç i palmell de la mà, però amb aquella sensació de que carai ha passat!!!
Així seguia sumant km fins al 36-37 on començaven els problemes musculars, i sobretot la pujada del bessò de la cama dreta. Una bona estona parat, amb una valla a 2 metres a la que volia arribar per estirar però no hi havia manera. Després un parell de km caminant, a la que intentava trotar el bessó m'avisava de nou.
Finalment, a partir del 39, aconseguia tornar a córrer amb força normalitat, per arribar a meta amb un temps de 4h39'28", que dono per més que bé després de tota una setmana voltant amb cotxe i caminant, de la caiguda i dels problemes musculars. La marató 138 ja esta a les cames!
Dir que Islàndia és un país que val la pena, i molt, visitar. Amb molta natura salvatge, molts contrastos al seus paisatges, i amb una temperatura molt agradable a l'estiu.
Fins la propera, bona setmana a totes i tots!!
