Com cada any, des de fa 10, el diumenge més a prop de l'1 de maig, se celebra a L'Escala la Maratço d'Empuries-L'Escala. Junt als 42,2kms, es fa de forma paralel.la una mitja marató i una cursa de 10kms, fet que fa aplegar a més de 1.800 atletes a les immediacions del recinte de les ruines greco-romanes, un indret ideal per la sortida i arribada d'aquesta prova. Felicitar a la organització, per haber mantingut aquesta fantàstica prova, que ha arribat a la 10a edició, i he tingut la gran sort, de a traves dels anys, haber corregut en totes, sumant a més en aquesta la meva marató nº69 (i gracies al organitzador per donar-me aquest número de pitrall).
Dissabte, seguint lo habitual de cada any, vam anar a recollir els pitralls del club, i diumenge, ben aviat, a fer camí per arribar d'hora, aparcar dins les instal.lacions i repartir els pitralls als companys de club. Es veia venir de bon matí que el dia seria calurós, si més no per el que estavem habituats aquests últims dies, i sense pujar molt la temperatura, al voltant dels 20º, però afegit al vent i a córrer molta estona vora mar, la sensació va ser durant tota la prova de molta calor, al que cal afegir que el nou circuit, a dos voltes i amb constants desnivells, sobretot a la zona compresa entre Empuries i el nucli de l'Escala, va fer una sensació de temperatura més elevada.
A les 8h30'es va donar la sortida a la prova reina, la Marató, i a la mitja, mentres que la prova de 10kms sortiria uns minuts més tard. Sortida direcció a L'Escala, per tot seguit donar la volta a la carretera que segueix el perimetre de les ruines en direcció a Sant Pere Pescador. Després de trobar el punt de gir, de nou enprenem direcció al centre de L'Escala, pasant al kilòmetre 11 per la sortida-arribada, i seguint per la zona centrica de la població, fins trobar de nou el punt de gir que ens portaria de nou a la carretera de Sant Pere. Fins aquest punt, el ritme que portava i les sensacios eren força bones. La intenció inicial era fer unes 3h30', i potser anava un pel ràpid, com va quedar demostrat més tard. El segon pas d'anada i tornada a la carretera de Sant Pere, em va servir per fer algunes fotos als companys que em creuava, i un cop arribat de nou al punt de gir, al 28... de cop em vaig sentir buit, les bones sensacions ja no hi eren, havien marxat com per art de magia. Al pas de nou per la linia d'arribada, al kilómetre 30, ja aviso que no pateixin, que ja arribaré abans o després, i que vaig força buit. A partir d'aquest punt,es tractava de sobreviure a la resta de la marató, amb molt de cap, i trotant de forma lleugera, caminant en algunes de les pujades, vaig anar fent camí, com una formigueta, potser com un cargol, però avançant cap a una nova victoria, que és el que vaig sentir quan vaig creuar la linia d'arribada. Els ultims 2 kilómetres, ja "enflairan" l'arribada, els vaig fer corrent de nou, visualitzant la gent que m'esperava per animar-me, sabent, que un cop més, estava a punt de rendir el meu particular homenatje a Filipides. Al final, un temps de 3h53'03", que vist el dia que vaig tenir, em sap a gloria. Felicitats a tots els que vareu córrer ahir la marató, fos quin fos el temps, doncs tots vam vencer a la distància, al circuit i a les condicions metereológiques. Ara, fins la propera, la que farà número 70.. toca canvi de desena.
Amb l'Alvaro Gimeno, que ahir també va córrer la seva marató 69Amb en Dani, en Carlos i en Llorenç
Amb un bon grup d'amics esperant la sortida.
En Jacky tornant de la carretera de Sant Pere
En Joan Risquez
Pasant per el km.30
Autoretrat al km 27
En Jacky arribant a meta
Ultims metres per en Joan Risquez
En Llorenç, estalada en mà
Una nova marató superada
Mossegant la medalla
Amb la Carme Ballesteros