CANTALLOPS (solidaritat)...

 Aspecte dessolador durant un tram de la cursa.

Amb retard, per les vacances, però aqui va la crónica d'una cursa que mai es tindria que haber disputat, si més no, en aquestes circunstàncies, degut al foc que va devastar part de l'Empordà. El dimecres 15 d'agost, data festiva, es va celebrar aquesta cursa, amb sortida i arribada a la localitat de Cantallops, amb l'intenció solidaria de recaptar fons per la zona afectada. Amb 2 circuits per escollir, un de 10kms i un altre més llarg i dur de uns 22kms, es va demostrar de nou que soms un poble solidari quan cal ser-ho, i sobretot, que els corredors populars, sempre estem disposats a posar el nostre esforç per una bona causa, sense esperar res a canvi. 1.000 participants en la suma de les dues proves, si, 1.000!!!! tot un éxit, que varem fer un donatiu de 10 euros cadascú.

El circuit de la cursa curta, el que vaig triar, transcorria per els voltants de Cantallops, amb algun desnivell, no molt pronunciat, en front dels 1.000 metres de desnivell que havien de superar a la cursa llarga. Molts dels trams eren per camins, amb la vegetació calcinada als costats, inclús en algun moment per camins calcinats en mig dels arbres. Havia vist el foc per televisió, a la prensa, en fotos... però res comparable a la sensació que sents quan hi ets al mig, corrent, sentint la teva respiració i olorant encara la fusta cremada...et quedava una sensació de frustració e impotencia molt gran davant l'acció devastadora del foc, i sobretot, davant les imprudencies humanes que el poden provocar.

Com deia, es va demostrar la gran solidaritat dels corredors, i a la sortida vaig poder veure i saludar a molts amics als que feia temps que no veia. Esperem que una cursa així no s'hagui de repetir mai més, per aquesta causa, tot i que la cursa en si, potser si que valdria la pena fer-la de nou. Al finalitzar, gràcies a la col.laboració de varies empreses, varem tenir veure i menjar per recuperar-nos del esforç.

 

 Amb amics del club, abans de la sortida.

 Al costat d'en Llorenç, en Carlos, amb qui vaig compartir el viatge i la primera part de la cursa, i en Lluis Rafart

 Els dos Xevi's.. en Bonastre i l'Avellana

 Un altre dels mitics del triatló a casa nostra, en Dani Canadell.
Cursa popular de Lierganes

Aprofitant les vacances a Cantabria, varem aprofitar per córrer la cursa de Lierganes, un bonic poble d'aquesta província. Com sol passar per aquestes terres, inscripció gratuita, a diferencia del que ens trobem habitualment per casa nostra. La cursa es feia dins del poble, per categories, com al cros, variant les distàncies segons l'edat. A part de ser gratuita, també hi havia premis en metal.lic, el que provoca que el millor de la provincia sempre sigui en aquest tipus de curses. Al final, varem gaudir molt de la experiéncia, i la Cati, tercera a la categoria de veteranes, es va emportar medalla, copa i 15 euros...

A nivell personal, aquesta cursa em va soposar la competició número 850.... a només 150 d'arribar al miler.

 La representació gironina a Lierganes.

 La Nadeia arribant exultant a meta, després de deixar enreda una de les participants... sempre feliç

El podi de les veteranes

Exigencia màxima

 Amb el meu cosí, en Josep Avellana, un dels organitzadors de la prova, i el seu fill, també Josep Avellana, que participava a la 1ª Volta Nedant a l'Estany

Realment, ha sigut un dissabte de màxima exigéncia. Al matí, un repte important, preparat en 15 dies, però que em motivava molt, la Volta nedant a l'Estany, que celebrava la seva primera edició, amb un recorregut per les aigues de l'Estany de Banyoles, de 6.000 metres, una distància que mai havia fet, a la que m'enfrontava amb ganes i forces després dels entrenaments dels últims dies. I les expectatives es varen complir, esperava passat una gran matinal, tal com va ser, amb prop de 100 participants, es donava la sortida a les 10h., per fer un primer triangle de prop de 2.000 metres, en direcció al camp de futbol, i que ens portava de nou a les instal.lacions del Club Natació Banyoles, on hi havia el primer avituallament. En aquest punt pasava amb una mica més de 39', abans d'encara la segona part de la travessa, que ens portava en un altre triangle, en direcció a Olot, i que ens feia nedar arran de Estany, per paratges encantadors que mai havia vist amb aquesta perspectiva, i que segurament pocs priviligeats han pogut observsar des de les aigues.

Cap als 4.800 metres, aproximadament, tornavem a passar per l'avitaullament del club, on parava de nou a veure aigua, l'esforç que feiem era gran, i tot i que no ho pugui semblar, quan nedem també suem i perdem moltes energies, calia prendre una mica d'aigua. En aquesta segona part, ja amb el ritme agafar, per moments tenia la sensació de que els meus braços es movien com ho farien les pales d'un vaixell de vapor al Missisippi, amb força, amb fermesa, sincronitzats,sempre avançant, com si una poderosa corrent d'aigua m'impulses a cada metre. En aquests moment notava un estat de benestar fisic, com crec que feia temps que no el sentia. Al pas per els 4.800, amb un temps de 1h39, només ens quedava un rectangle, d'anada i tornada, que ens portava de nou a les instal.lacions del club, i sobre tot, a la linia d'arribada. Els últims 600 metres de tornada, saben que ja ho tenia a tocar, aprofitava per donar tot el que podia, recuperant un parell de posicions. Finalment, amb un temps de 2h4'48, tocava terra, i de nou, assolia un repte esportiu. Els tests en piscina en donaven una previsió de 2h6-2h10', que finalment superava a la realitat.

No al nivell de una marató, però vist en fred, la exigencia d'aquesta prova havia estar realment molt alta, però un cop més, queda demostrat que quan el cap vol, el cos segueix.

I tant sols 4 hores després, cap a Salitja, a fer el triatló de la festa major d'aquesta localitat, que arribava a la seva 24na edició. Un triatló casolà i molt divertit, amb unes distàncies de 100 metres de natació, 5,5 quilòmetres en bici, i prop de 2.000 metres corrent. Aquí vaig debutar en triatló a la primera edició, l'any 1989, des de llavors, he fet aquesta cursa 20 cops. També va debutar fa uns anys la meva filla, la Nadeia, ja totalment enganxada al triatló, i ahir ho va fer també la Cati, que dues hores abans va decidir que la feia, sense entrenament de natació i amb una sortida aquesta setmana en bici de 20'. També, com cada any, hi havia molts amics, amb ganes de passar-ho bé durant tota la tarda.

Aquest any, amb més participació que al 2011, es van fer 3 sortides, amb un total de 25 participants, i tot i el caracter popular i festiu, ja se sap, quan es don el tret de sortida tothom ho don tot. Tot i la exigencia que m'havia soposat la travessa nedant del matí, encara vaig aconseguir finalitzar amb un temps de 22'02", tant sols 3 segons més lent que l'any passat.

En definitiva, un dia de màxima exigéncia, amb una prova de llarga distància al matí, de les que m'agraden, d'anar al meu ritme, i una altre totalment explosiva, a la tarda, potser no tant apta a les meves característiques, però que també m'encanta fer.

 Sortida de la 1ª volta a l'Estany

 Primer avituallament

 Segona parada, a només 1.200 metres de finalitzar

 FINISHER

 Foto de familia abans del començament del triatló de Salitja

 Amb la Cati i la Nadeia

El millor premi, una cerveseta amb els amics

Temps de reptes...

 1ª Volta Nedant a l'Estany.

Tots els atletes seguim un proces natural al llarg de la nostra carrera esportiva, sobretot els populars. Si bé a nivell profesional l'objectiu és sempre la busqueda del màxim rendiment, el d'aconseguir les millors marques i estar als grans campionats, per un cop arribats a la cuspide, en molts casos deixar la competició, al nostre nivell la nostra vida esportiva sol ser més llarga. Comencem per molts motius diferents, estar bé, aprimar-nos, gaudir amb els amics... a mida que anem millorant, busquem marques concretes segons les nostres possibilitats. Però arriba un moment, amb el pas  dels anys, en que els objectius de grans marques passen a un segom plà. Gaudim per el simple fet de practicar esport, i molts de cops, la motivació la busquem en nous reptes, que ens facin seguir entrenant amb la màxima motivació. Tot i que personalment, no m'ha fet mai falta aquesta motivació extra, doncs gaudeixo de l'entrenament diari, sempre va bé trovar algun nou repte.

Els propers dies, les properes setmanes, i els propers mesos en venen carregats de reptes. Per començar, la Volta a l'Estany del proper dissabte. 6.000 metres de natació, una distància que no he fet mai, però a la que em vaig decidir enfrentar fa poc més d'una setmana. Si des de l'1 de gener fins el dijous 26 de juliol, havia nedat 35.000 metres, des de el divendres 27 fins el divendres 3 d'agost, he nedat 20.900 metres..., amb entrenaments per sobre els 4.000 metres, el que demostra que el cap és el motor del cos, quan vos fer una cosa, i estas mentalitzat, es pot fer, sigui en l'esport o en el dia a dia de la vida.

El següent repte, més a llarg plaç, és córrer, a la propera marató d'Empùries, a finals d'abril del 2013, la meva marató nº75. Quin millor lloc per celebrar-ho que prop de casa, al costat dels amics, i amb la seva companyia. per aconseguir-ho, necesito fer-ne 5 en aquests propers mesos. El calendari esta força decidit, el proper 8 de setembre, la Marató del Medoc, amb el doble repte de córrer la nº70, i acabar-la amb la Cati, que no n'ha fet mai cap, en el temps màxim que donen, 6hores i 30 minuts. Per això, el plà és córrer uns quants quilòmetres al principi, i anar caminant i trotar de tant en tant.. mentrés fem els 20 tasts de vins que hi ha durant el recorregut, i assaborir els avituallaments d'ostres, pernil, carn i gelats dels ultims 3 quilòmetres. I com diu el cartell, els atletes no disfressats, cal que s'abstinguin de participar. Després vindràn a l'octubre la marató del Mediterrani, la marató per la Marató de TV3, el proper desembre a Girona. I ja al 2013, la de Barcelona al març, i segurament una al febrer, força decidida, però que cal acabar de concretar.

I encara hi ha un altre repte per al 2013, en que cumpliré la meva 25a temporada com a triatleta, el de córrer de nou un altre triatló de distància mig ironman, dintre de un projecte solidari que explicaré els propers mesos....

El que deia, res millor que els reptes per seguir amb la motivació al 100%, tot i que per sort sempre la tinc a dalt de tot. Espero poder compartir-los amb tots vosaltres.

 Marathon du Medoc, el 8 de setembre.

 La del Mediterrani, que per cert no he fet mai, tot i ser propera, el 21 d'octubre.

 La Marató per la Marató de TV3

Marató de Barcelona al març del 2013