VATICAN EXPRESS MARATHON 23-3-2026

 

Hi ha aventures que senzillament les has de viure... 8 dies després de córrer la Marató de Barcelona, el dilluns 23, si!!! un dilluns, es celebrava la 3a edició de la Vatican Express Marathon, una prova del tot singular per molts motius. 

El diumenge es celebrava la marató de Roma, i aprofitant això un maratonià americà que fa de llebre, organitzava l'endemà aquesta Vatican Express Marathon per 3r any.

Molts us preguntareu,  es pot córrer una marató dins el Vaticà, reconegut com el pais més petit del mon? Logicament de manera integra impossible. El mecanisme de la prova és quedar a les 6:00 per repartiment de dorsals i últimes instruccions. A les 6:30 quan obren el recinte del Vaticà, a la Plaça de Sant Pietro, entravem dintre. Foto de tot el grup, 21 corredors, una prova molt exclusiva, i des del Obelisc sortiem per un carrer paral·lel a l'avinguda principal davant el Vaticà, fins la llera del riu Tiber. Allà baixàvem les escales per entrar al carril bici que hi ha. A partir d'aquí, 1.600 metres d'anada, gir i 1.600 metres de tornada per volta, 13 en total. fins el punt en que es trobava la taula on esn controlaven el temps i també hi havia l'avituallament. 

Tot i la monotonia del circuit, amunt i avall amb el Tiber sempre al nostra costat, la prova en si no es va fer dura. Si que el factor mental és determinant per aguantar el pas dels km i les hores, però tots erem com una petita familia que ens anàvem recolçant i animant a cada encreuament. També era un punt de pas per molta gent que anava a treballar en bicicleta i per corredors que sortien a entrenar. 

Un dia de sol, sense arribar a apretar del tot en cap moment, inclus amb algun punt on la mica d'aire que bufava, en feia sentir una mica de fresca.

Participants de diferents nacionalitats hi vam participar, sempre animats per l'organitzador, en JC Santa, que viu a New York.

Al final una medalla de fusta, amb el Vaticà grabat i un buff amb els colors blanc i groc de la bandera d'aquest pais. 

Per sobre de tot una nova aventura viscuda, i un nou país que m'afegeixen a la llista els Marathon Globertrotters, el Vaticà. 

La marató 156 ja forma part de la història personal, esperant ara la propera, si tot va bé, el proper 26 d'abril amb la de les Vies Verdes. Però primer vindrà alguna prova més curta.

Bona setmana a totes i tots!!!

MARATÓ BARCELONA 15-3-2026

Diumenge 15 de març tocava tornar a córrer la Marató de Barcelona, en la que era la meva 21a participació a la prova i la marató 155. Un any més amb represetació de les Girunneres. D'una banda la Tina, la Lourdes i la Eva que repetine, i de l'altra la Roser i la Judit que debutaven a la distància. 

Una marató que com ja he comentat en les últimes edicions, ha crescut molt tant en participació, 32.000 inscrits, com en organització. Dijous aprofitava per anar  a la fira a recollir el dorsal, doncs el cap de setmana l'assistència és molt alta i es formen cues. 

Visita a la fira, aquest any amb Hoka com a patrocinador també de la marató i visitant una mica la resta de marques presents.

Diumenge, després de la pluja de dissabte, el dia es presentava amb bones perspectives meteorològiques. Una mica de vent en alguns punts del recorregut, típic d'una ciutat al costat del mar i sol, arribant en algun moment a fer inclús calor. Primera sortida a les 8:30, i amb les Girunneres ens tocava sortir a les 9:40. Una mica tard pel meu gust, però també va servir per no matinar tant i esmorzar amb calma.

L'objectiu era acompanyar a la Girunnera que anès en última posició, per no deixar ningú enrere. Així a partir del km 5 vaig fer camí amb la Judit, i vam anar sumant km a un ritme constant. Seria ja més endacant, a partir del 28, que li venia dolor a la cadera i a partir d'aquest moment tocava anar jugant amb el recorregut. Arribar als avituallament per veure i menjar amb calma tot caminant una mica, i així aprofitar per recuperar i  relaxar el dolor. El principal de tot era arribar a meta.

Finalment aconseguime l'objectiu, finalitzar la marató en un temps final de 4h35'. La resta de les Girus també ho aconseguien, fent que fos un matí rodò pel grup. Molt ambient en moltes parts del recorregut, lluny d'aquells anys que corriem 3.000 atletes per carrres deserts i zones allunyades del centre.

Si tot va bé, el proper dilluns 23 toca córrer una marató curiosa, la Vatican Express Marathon amb 30 participants. Sortida des de la Ciutat del Vaticà (un nou país per la llista) fins el passeig al riu Tiber, on haurem de fer un circuit de 1.600 metres d'anada i 1.600 de tornada 13 vegades... però això ja serà una altra aventura que explicaré.

Bona setmana a totes i tots!!

 

MARATÓ DE CASTELLÓ 22-2-2026

 

12 anys després de córrer l'any 2014 la Marató de Castelló, aquest 2026 decidia tornar-hi. Era una manera d'emplenar el calendari esperant la de Barcelona, i que no es fes tan llarg la espera.... Bromes a part, o no, decidia incloure-la al calendari, també per la seva relativa proximitat en cotxe de Girona.

Dissabte cap al migdia sortia, amb la previsió d'arribar cap a les 4 de la tarda, hora en que obrien de nou la entrega de dorsals... i clavat, just quan arribava obrien les portes del recinte.

Conjuntament es fa uns 10k  amb molt de nivell interncionalment, on s'han batut alguns records. Aquest han caigut els de Europa. Un 10k amb molta participació, i de fet a la sortida va haver moments de tensió amb una caiguda que fa format un gran tap amb gent per terra, impedint el normal funcionament de l'inici de la cursa.

En canvi la Marató amb una mica més de 1.000 participants, presentava una sortida neta i sense entrebancs. Molts amics i companys  a la sortida, alguns dels quals ara feia temps que no coincidia.

Primers km, fins el 14, amb l'Alvaro Gimeno, amb qui havia compartir colors a l'atletisme Girona i a qui feia temps que no veia. Tot i residir bona part de l'any a Girona, és fill d'un poble a 3km de Castelló. Ara ja jubiat pasa més periodes per la seva terra, però també a Girona i a la costa gironina.

al km14 ens agafaven les llebres de 4h15, que haviem portat 100metres darrera nostra. En aquest punt, i camí al Grau (la zona marítima) me n'anava una mica endavant, mantenint uns 300 metres de distància.

La Marató consta d'alguns carrers, que al llarg dels km correr més d'un cop, però sempre distanciats en el quilometratge, sense cap perill de coincidir amb altres corredors. Des del 16 fins al 29 és el tram d'anada i tornada al Grau, amb alguns quilòmetres sumats en paral·lel al mar. Els últims 13 tornen a ser pels carrers de Castelló, anant, girant, tornant per altres carrers, fins arribar a meta. A falta de 3km em passaven les llebres de 4h15.

Finalment, la Marató 154 la finalitzava en 4h17'04" i ja amb la vista posada en la de Barcelona, el proper 15 de març.

Bona setmana a totes i tots