57a Pujada als Àngels i NYC Half Marathon

 

Setmana amb doble cursa virtual... tot i que una d'elles, sobre el circuit real de la prova. El dimarts tocava córrer la United Airlines New York City Marathon en format virtual. Des del dissabte 20 al diumenge 28 podies triar el dia per fer-la, i dimarts 23 va ser el que millor s'adaptava al calendari. Aventatges d'aquest nou món de les curses virtuals, no tot han de ser inconvenients.

La intenció, després dels 10 dies confinat a casa per Covid, en els que per sort vaig poder trotar dins el pis sense cap problema, era provar una mica el ritme sobre els 21,1km, amb la intenció de estar entre 1h50'/1h52'...

Amb aquesta intenció sortia ja mentalitzat, a un ritme viu, que pretenia mantenir durant tota la mitja. Des del principi era un ritme més ràpid del previst inicialment, que finalment aconseguia mantenir, per finalitzar amb un temps de 1h47'26".

I dissabte 27 tocava la tradicional Pujada a Peu als Àngels, la seva edició número 57 que s'havia de celebrar el 2020, el primer dia de confinament que vam viure. Des del Geieg s'organitzava aquesta pujada virtual per mantenir viu l'esperit d'aquesta prova, la més antiga de Girona, també amb un marge de dies per triar quan pujar, que anaven des del dissabte 13 al diumenge 28.

Es tractava de gaudir del recorregut sobretot, i a dalt, al disposar ja del dorsal i la medalla, poder fer una foto commemorativa, tot esperant que el proper 2022 la pandemia ens permeti poder córrer in situ de nou.

Ara a esperar el mes d'abril, que ve farçit de curses virtuals, entre elles les mitges de Donosti i Honolulu, i la Marató de Maui "també" a Hawaii, entre altres proves de distàncies més curtes.

MARATÓ LALA VIRTUAL (MÈXIC)

Aquest cop, per córrer la marató 125, tocava saltar virtualment la bassa de l'oceà i traslladar-se a Mèxic, on aquesta setmana s'havia de celebrar la edició de la Maratón Lala, que finalment s'ha hagut de realitzar virtualment.

La setmana abans ja m'arribava a casa el dorsal, amb la samarreta, la medalla i un buff commemoratiu de la Marató.. un 10 per la organització que ho enviava amb temps d'antelació per així poder fer aquest cop, la foto final amb la medalla real i no amb una d'impresa a la espera com en altres maratons de que arribés un cop finalitzada.

Per aquesta marató 125, la millor opció era córrer a Banyoles, d'aquesta forma podria fer una mínima celebració, si més no, corrent acompanyat durant forces km per un parell d'amics i els últims 6km per la Lídia... l'única persona que pot dir que ha estat a la celebració de la que va fer 100 i a la 125. En aquella ocasió, per casualitats de la vida, vam coincidir en un moment del recorregut, ella fent els 10km i jo la Marató.

Arrancava amb un dia que prometia una bona temperatura a les 7.15, ja amb pantalons curts i una samarreta sota de la de tires que tenia clar que més endavant em treuria per anar més còmode. Primer, amb en Jordi Castañer al costat, una volta de 7,5km per la zona dels aiguamolls i rodejant l'Estany, per poder estar a les 8h al costat del cotxe on hi hauria en Xevi Estartús que s'afegiria. 

La següent part del recorregut serien 2 voltes anant fins la zona del restaurant Les Estunes, el Frigolet volta a l'Estany, d'uns 10km cada volta. En Jordi ens deixava al km 24, i en Xevi acabava la volta amb mi just quan arribava al km 27,5. 

Fins al 36 serien l'únic tram que feia sol, a espera que al passar de nou pel cotxe-avituallament tindria allà a la Lídia, amb la que feia l'última volta a l'Estany.

Al final un bon  temps de 4h2'55", de fer el millor de les 12 maratons virtuals que he corregut fins ara, amb un ritme molt constant veient el pas de cada terç de marató (1h21"/1h19"/ 1h22).

Amb una foto primer amb la Lidia, i després amb l'aplicació de la Marató i el seu photocall, finalitzava aquesta marat´mexicana. La propera parada maratoniana serà en principi, si tot va bé, durant el mes d'abril amb la celebració de la Maui Marathon Virtual, en un mes que serà molt Hawaià, també amb els 5, 10 i 21,1km virtuals de Honolulu.