El passat 17 de febrer es va
celebrar la 7a edició de la Marató Vies Verdes de Girona. Amb sortida a la
capital de les comarques gironines i finalització a la localitat costanera de
Platja d’Aro, a més del 42,2km també es celebra conjuntament les proves de 30km,
mitja marató i els 10km. Totes amb sortides en diferents poblacions a la
mateixa hora, i finalitzant totes allà mateix.
Després de córrer en la edició
passada la mitja marató, aquest cop tornava a realitzar-la sencera, mentre que la Lídia i les seves companyes feien la
mitja. Ja tindrien temps d’esperar-me tranquil·lament a la zona d’arribada un
cop dutxades i esmorzades, per poder dinar plegats després.
Fresqueta de bon matí al
centre de Girona, tot i que en principi ja sabíem que el sol s’aniria obrint
pas i les temperatures s’anirien enfilant, com al final succeïa. Aquesta és una
marató de poca participació, però que sense cap mena de dubte aplega a molts
maratonians experts, amb moltes maratons a les seves cames. Abans de la sortida
vaig poder compartir estona amb molts d’ells, entre els que es trobava en
Santiago Hitos, que encapçala el ranking de l’Estat Espanyol amb prop de 300
maratons, i vaig poder conèixer en Javi Sanz, el maratonià que des de fa uns
anys s’ha encarregat de la feina que suposa elaborar aquesta llista. També
altres de més a prop als que veig més sovint i que tenen darrera seu també un
impressionant currículum de maratons acumulades.
L’objectiu, a més de gaudir
com sempre de la marató, dins del que es pot fer-ho en una prova d’aquestes
característiques, era mira de finalitzar per sota les 4 hores. Els primers
quilòmetres sense fixar-me en el temps que portava, fins als 10kms en que veig
que potser he anat una mica més ràpid del que calia.. però tot i així segueixo
al mateix ritme fins la mitja marató, ja hi haurà temps d’afluixar el ritme més
endavant amb un marge suficient per aconseguir l’objectiu final.
Pel camí tinc temps de saludar
a un parell de Girunneres, la primera que ens ha vingut a animar tot just
sortir de Girona i la segona que es troba a l’avituallament de Cassà de la
Selva, i que aprofita el meu pas per fer-me alguna foto que envia al grup de
whats de les Girus.
Aquest fet, veure que ha
enviat la foto, em serveix per enviar mentre corro un missatge a les Girunneres,
que d’aquesta forma saben per on estic en aquells moments. Faig el mateix amb
la Lídia que ja haurà acabat la mitja marató i aprofito per dir-li que ja la
avisaré més endavant pe avisar-la quan em falti poc per arribar.
Així segueixo avançant, al pas
per Llagostera saludo a la Begonya i a en Jaume que estan fent de voluntaris, i
ens fem una foto abans de continuar corrent. La baixada de la Costa de l’Alou
marca el punt on toca començar a controlar les forces, les cames ja porten
molts quilòmetres a sobre i encara queden 10 quilòmetres per arribar a meta.
Aprofito en aquest punt per
enviar un vídeo a les noies indicant per
on estic, estan pendents de la marató i així saben que em vaig acostant al
final. Al pas per Santa Cristina d’Aro aprofito per trucar a la Lídia i dir-li
que ja queden poc més de 5kms, a l’arribada estarà amb les seves amigues
esperant i donar-me els últims crits d’ànim. És en aquest punt en que m’haig de
posar a caminar uns metres, la cama comença a tirar una mica per l’esforç, i és
millor regular una estona que no tenir problemes al tram final. 100, 200
metres.. i toca tornar a córrer, ja es divisa a lo lluny el mar, i el passeig
marítim que ens indica que la marató va arribant al final.
A poc més d’1 quilòmetre truco
a la Lídia per dir-li que ja soc aquí, que en res arribo, i envio un últim
missatge a les Girunneres també per comunicar que estic a punt de finalitzar.
I per fi la recta de meta,
saludo a la Carme, la Rosa, i tota la colla que les han acompanyat, i faig
l’últim gir a la dreta amb la vista de l’arc d’arribada al final. Però primer
toca parar un instant, abraçar i fer un petó a la Lídia que m’està esperant i
amb l’ajuda de l’Speaker de la prova, ajudar-la a saltar la valla per entrar
junts a meta.
La marató 110 ja esta a les
cames, amb un temps de 3h55’50”. Només ens queda reunir-nos tots per fer un bon
dinar, i de pas, al mateix restaurant veure per la televisió com el Girona
Futbol Club ens dona una gran alegria guanyant al camp del Real Madrid. Millor
fi de festa impossible.
