FOTO FINISH DE LA MARATÓ
Canada.... una destinació que
sempre m’ha cridat l’atenció!! De fet fa uns anys havia d’anar a córrer la
Marató del Quebec, però per aquelles coses de la vida va acabant anant la meva
filla aquell estiu a Canada, i jo em vaig quedar a Girona.
I ha sigut en aquest periple
de maratons virtuals pel món, que encara que hagi estat des de la distància, he
pogut córrer una de les maratons d’aquest país, la de Ottawa.
Disposaven de qualsevol dia
del mes de maig per disputar-la, una de les coses bones d’aquest període virtual,
que en algunes proves et deixen triar el dia que et va millor per fer-la. El
triat era el dissabte 22, un cop més a Banyoles amb el seu fantàstic entorn al
voltant de l’Estany, i acompanyat al llarg dels 42,2m per companys. Primer a les
6 del matí en Jordi Castañer que feia prop de 15km, fins a 2/4 de 7. Ja corrent
amb ell se’ns afegia un amic triatleta que trobàvem entrenant i que m’acompanyaria
fins les 8, hora en que havia quedat davant el club amb la Lídia, la Rosa i la
Carme, que m’acompanyaven durant una hora, fent 10km més, fins a les 9 en que
apareixien per fer els 14km restants la Irene, la Susanna i en Xevi, que tampoc
en falla mai.
Començant aviat com havia fet m’assegurava
també no finalitzar molt tard, i evitar la calor, tot i que per sort el dia acabava
sent ennuvolat, i només en alguna estona apareixia el sol.
Al final un bon temps de 4h9’02”,
però sobretot amb la satisfacció d’haver corregut amb bones companyies tota la
marató, fent que els km passessin més amens.
Esperem algun dia poder viatger
de veritat a aquest bonic país, i poder córrer realment en una de les seves
ciutats i maratons. De moment m’hauré de conformar fent al junt una altra virtual
canadenca, la que Sasqkatchewan marathon que s’havia de celebrar al mes de
juny.
Abans, aquest proper cap de setmana, tocarà córrer la
mitja de casa, la de Banyoles, que finalment es podrà celebrar també.
Bona setmana a totes i tots!!!
Diploma de la Ottawa Virtual Marathon
Feina feta
Canvi de torn a les 9... la Lídia, la Rosa i la Carme ja havien fet els seus 10km
Amb en Jordi just abans de començar
Bones companyies a l'últim km