DUATLÓ DE GRANOLLERS -CIRCUIT DE CATALUNYA 2022

 

El passat dia5 de febrer es disputava la XII edició del Duatló de Granollers on ja havia participat els ans 2012 i 2014. Per aquesta edició em feia gracia tornar-hi de nou per la seva particularitat de fer-se dins el circuit de Momtmeló on cada any es celebren també curses de F1, Moto GP i moltes altres.

A diferència de les edicions en que ja havia corregut, aquest any la prova es celebrava el dissabte a partir de les 15:30.

Per davant 5k de cursa a peu (1 volta al circuit amb un tram pel seu lateral fent alguna ziga-zaga per completar els 5k), 18,7km de bici (4 voltes senceres al circuit) i per finalitzar 2,5k de cursa a peu (un tram de la volta abans d'agafar un lateral per anar a meta). En definitiva una bona oportunitat de competir en aquesta instal·lació, que fa realment atractiva aquesta duatló.

Aquest cop vaig anar amb en Dani Juncà, amb qui ja haviem coincidit el 2014. El temps final va ser de 1h17'.... amb la gran coincidència de que és el mateix temps en que el vaig fer fa 8 anys, i amb els mateixos parcials en cadascun dels tres segments... O en aquell moment m'ho vaig agafar amb calma, o passats els anys ens mantenim igual!!!

Amb ganes de tornar-hi el proper any!!

SANT SILVESTRE CADAQUES 2021

 

Després de 15 anys al peu del canyó amb la Sant Silvestre de Girona, des de la meva posició com a President del Club Atletisme Girona, aquest 2021 ha tocat un canvi d'aires.... Deixada la presidència de 16 anys, he fet canvi de plans a l'hora de córrer la Sant Silvestre  l'últim dia de l'any. Darrera han quedat les ganes de fer un any la Vallecana a Madrid i altres proves com la de Cadaqués. 

Doncs bé, al final decidíem anar-hi amb la Lídia, i se'ns afegien la Irene i en Xevi, la Rosa i l'Anna i la Laura que passava allà el cap d'any.

Córrer la Sant Silvestre en un lloc com Cadaqués era una gran opció per tancar aquest 2021 en el que seguiem inmersos amb la pandèmia.

10km amb trams arran de mar, baixant fins a Port Lligat, llar d'en Salvador Dalí, pujades i baixades... en un dia assolejat i sense tramuntana... ideal per córrer. La cursa al costat de la Lídia, la Rosa i l'Anna, gaudint i fent alguna foto pel record.

Per fimalitzar, res millor per tancar l'any que un bany al mar. Curiosament l'anterior bany, en aquest cas sessió de natació, havia estat també en aquesta platja l'octubre, amb motiu del Triatló Sgrail.

Amb ganes de tornar-hi aquest 2022, i a ser possible la tenim l'objectiu de quedar-nos a passar el Cap d'Any si es possible.

Ara toca anar programant, una mica sobre la marxa, aquest 2022 que dependrà també de la evolució en l'afectació del Covid. De moment Marató Vies Verdes el 13 de març, Triatló Alpe d'Huez a finals de juliol, i esperar que ens va deparant el calendari. Marató d'Empúries si es fa, algu triatló sprint o de mitja distància per la província. sempre pendent de les dates i disponibilat..

Bon any 2022 a totes i tots!!!

15 Marató per la Marató de TV3 2021

 

Després de la edició de l'any 2020 en format virtual, aquest 2021 arribava de nou en presencialment la Marató per La Marató de TV3, que arribava a la seva 15 edició. La idea que vaig gestar fa anys i que va sortir endavant en la seva primera edició l'any 2007, segueix sent un esdeveniment que molts esperem cada any, coincidint amb el programa la Marató de TV3, que en aquesta edició estava dedicada a la Salut Mental.

Moltes cares conegudes del córrer gironí, i durant tot el matí, en un format on a més dels que acabem fent la marató sencera, tothom i te cabuda donant les voltes que es volen al circuit de poc més  de 1.100metres, caminant o corrent i sobretot sumant km per una bona causa.

El dorsal, com sempre solidari al 100% s'obtenia després de fer el donatiu a l'urna instal·lada per La Marató de TV3, i un any més teníem amb nosaltres als Bombers, que com sempre s'anaven rellevant, per parelles, a cada volta, corrent amb tot l'equip de intervenció i respirant oxigen de la bombolla directament. 

Abans de començar les 37 voltes, un emotiu minut de silenci en record del nostre anyorat Toni Barea, mort durant aquest any, i que a cada edició venia a fer la Marató amb nosaltres.

Al final, vam ser una bona colla els que completavem la Marató sencera, una dotzena de maratonians que feiem els 42,2km en un temps final de 4h8', el menys important en un dia així, i completant la meva 132 marató.

El més important de tot, els 3.057,97 euros recollits per una bona causa, que fa que la quantitat recollida al llarg de 15 edicions sigui 39.493,62 euros)...

Ara per finalitzar l'any només queda la Sant Silvestre de Cadaqués, que finalment aquest any podré fer després de molts anys al peu del canyó amb la organització de la de Girona.

Bona setmana a totes i tots.. i Feliç 2022!!!!!

HONOLULU MERRIE MILE & START TO PARK 10K VIRTUAL

Per sort, cada cop tenim més curses presencials,, i esperem que a  poc a poc aquesta sigui ja la normalitat, però encara queden algunes de virtuals... entre elles les de Honolulu d'aquest desembre. I ja sabeu que Hawaii és especial... així que no em vaig resistir a inscriure'm a tot el pack: Milla, 10k i Marató de Honolulu, que si bé en principi no s'havien de realitzar presencialment, finalment aquest cap de setmana del 11 i 12 de desembre s'han pogut realitzar.

Primer em va tocar el torn de la Milla, després d'uns km d'escalfament, 1,609k a ritme per finalitzar en amb un temps de 7:04, lluny dels 5:15 de fa 30 anys... però que més dóna, lo important es ser-hi després de tants anys corrent, i el temps encara esta força bé.

2 dies després corria els 10k. Primers 2/3km per entrar en calor, i després, de menys a més, anar augmentant el ritme per intentar estar al voltant dels 50'. Finalemnt 48'9" i objectiu aconseguit.

Ara queda la marató, que coincidirà amb la 15 Marató per la Marató de TV3 que farem aquest proper 19 de desembre.... com he dit, Hawaii és Hawaii i em feia gracia tenir les seves medalles i samarretes de record, que si és com la edició del 2020 (serà l'única marató virtual que repetiré) arribaran el proper gener.

Bona setmana a totes i tots!!!

 

CIMS NOCTURNS DE GIRONA I MARXA POPULAR DE BANYOLES 2021

 

La tenia pendent de fa temps... i finalment el dijous 25 a les 20h prenia part a la primera prova dels Cims Nocturns de Girona, Sant Miquel. Tot i que pel meu compte ja hi he pujat alguns cops de nit, en competició nocturna no l'havia fet mai. Sortida des de Sant Daniel, i amb un recorregut que segueix les dreceres, sortien 3,9km de pujada, que vam poder gaudir sota una fina pluja i amb la llum dels frontals. Un cop a dalt, una mica d'avituallament, gaudir un moment del Castell de nit i cap a baix, aquest cop ja per la pista ample, sense tant de perill per fer el descens. 

Tot i queden durant dos dijous més les pujades restants, Els Àngels i Rocacorba, la intenció era només fer aquest primera, Sant Miquel.

I el diumenge 28 arribava la 14a Marxa Ciutat de Banyoles, amb sortida i arribada a la Plaça de Les Rodes, i amb un circuit que ens portava cap a l'Estany, Porqueres, sota turons i el bosc de Can Morgat, per dirigir-nos a continuació cap a Usall, d'on tornàvem de  nou a l'Estany en direcció cap al Club i al punt d'arribada.

En total 9,8km amb les pujades del Bosc de Can Morgat i la que ens portava fins a Usall abans de la baixada cap a l'Estany. Amb la Lidia sense poder córrer, la intenció era apretar una mica, sobretot en els trams més favorables i aguantar a les pujades, sobretot la primera per camins de terra que per sort ens coneixem molt bé dels entrenaments setmanals que fer per aquests indrets amb la colla.

Un bon temps de 48'10" i retrobament amb companys als que degut a la pandèmia, feia temps que no veia.

Bona setmana a totes i tots! salut i km

BEHOBIA - SAN SEBASTIAN 2021 VIRTUAL

 

Per segon any consecutiu, s’ha celebrat la edició virtual de la clàssica Behobia- San Sebastià, amb la gran diferència que aquest any si, s’ha pogut fer també de forma presencial. Apuntat des d’abans de l’estiu, me la esperava amb ganes, doncs tot i ser la edició virtual, era una motivació per fer un bon entreno de 20km, i a més crec que és l’única cursa virtual que he repetit del 2020 (em queda, que també la repetiré, la Honolulu Marathon al desembre... però ja sabeu que Hawaii és Hawaii).

La prova presencial es disputava el diumenge 14 de novembre, i podíem fer-la qualsevol dia al llarg de tota la setmana. Em decidia pel dijous per tema de calendari, amb la intenció de córrer a les 7h del matí, però el dia començava amb molta pluja, com si estiguéssim al mateix País Basc, i ho deixava pel migdia, ja sense pluja.. però amb una gran humitat que em faria passar, si més no tenir, una gran sensació de calor, agobiant en alguns moments per la gran sudoració que provocava la sensació de xafogor.

Els primers 10km a bon ritme, en 50’ justos però ja notant que amb els pas dels kilòmetres, i la sensació de calor, el ritme baixaria una mica els següents 10km, com així va ser, controlant per que la davallada fos mínima, per acabar en 1h43’ més que satisfet, doncs l’objectiu era intentar fer 1h45’

Amb la samarreta i la medalla ja a casa des de feia 2 dies, em podia fer la foto finish amb tot el pack. Per cert, molt més maca la nostra samarreta que no pas la que donaven a la Behobia presencial...

Tot i que cada cop queden menys proves oficials virtuals al calendari, s’ha de dir que sembla que la Behobia es seguirà mantenint en aquest format, com a mínim, el proper any.

Bona setmana a totes i tots!!!!

SGRAIL100..... Triatló Aventura!!!!

I quan menys ho esperes apareix una gran aventura per tancar la temporada triatlética... a finals de setembre apareixia en alguna web la noticia de que en Jan Frodeno organitzava alguna cosa a Girona el 31 d’octubre. Que podia ser? De moment poca cosa es podia saber, però si que estaria  relacionat amb el triatló i que podia ser totalment diferent al que s’havia fet fins ara.

I de cop es desvelava el secret, un triatló “point to point” que començaria a Cadaqués i finalitzaria a Girona, a només 500 metres de casa. Al menú 2.000 metres de natació en un indret fantàstic com és Cadaqués. A continuació, 88km en bicicleta (al final en sortirien 90), amb la particularitat de que seria per pistes i en bicicleta de Gravel, fins arribar a Celrà. Per finalitzat, un trail run de 10km des de Celrà fins a Girona... passant pel Castell de Sant Miquel, una pujada icònica pels gironins. En total 100km que donaven nom a la prova.. SGRAIL100- S de swim, GRA de gravel i AIL de Trail, a més del 100 dels kilòmetres de la prova.

Des del primer moment, vaig tenir clar que la prova en motivava, i després de parlar-ho amb la Lídia, feia la inscripció. Ara tocava solucionar el tema de la bici de gravel. La solució era llogar-la pel dia de la prova, i fer-ho també un parell de dies amb antelació per agafar sensacions. També hi havia la possibilitat de fer el recorregut amb la BTT, però era també una bona excusa per provar aquesta modalitat de bicicleta.

Però el destí feia que parlant amb un meu cosí de la prova, em deixés la seva bicicleta de gravel, no només pel dia del triatló, sinó que me la deixava ja durant 3 setmanes. I Des del primer dia m’enganxava aquesta modalitat. Poder entrenar lluny de la carretera, per pista i carril bici, i amb una bicicleta semblant a la de carretera. Sortides a primera hora del matí, fosc i amb frontal, gaudint com feia temps que no ho havia fet sobre una bicicleta.

El dissabte recollíem els dorsals, deixàvem la bicicleta que ens la transportarien fins a Cadaqués i la bossa de la transició bici-córrer que ens deixarien a Celrà. Un ambient distès a la recollida, i més pensant que el mateix Frodeno volia que la prova fos una aventura on la gent ho passes bé, més enllà de la competició pura i dura.

El diumenge a les 6:30 ens portaven en autobusos des de Girona fins a Cadaqués on es disputava la natació. Només arribar teníem a la nostra disposició cafè i donuts.... millor començament no podíem tenir. També tenia els ànims de la Laura Algueró, que estava allà durant el cap de setmana i venia abans de l'inici per animar-me pel que m'esperava.

La natació, en un mar tranquil, donava el tret de sortida al triatló aventura. Una transició tranquil·la, per equipar-me bé de cares al tram de bicicleta, amb la particularitat de que el circuit no estava marcat, s’havia de seguir amb GPS, un incentiu més a la aventura. El primer tram era el més dur, fins a Roses, amb constants pujades i baixades, destacant els primers 5km de continua pujada, sense descans...

A partir de Roses, travessia per l’Empordà, amb un recorregut força planer, fins l’últim tram en que ens trobàvem de nou algunes pujades. 2 avituallaments durant el camí sobre els km26 i 60, amb dolç i salat, molt complets, aigua, beguda energètica i servei mecànic gràcies a Canyon.

Un cop a Celrà, tocava començar a córrer cap amunt, cap al meu estimat Castell de Miquel, situalt al km4,2. Coneixia la pujada des de Girona, la faig molt sovint, però per aquest costat, potser també fruit de les hores acumulades, realment el camí s’enfilava de debò, amb més trams caminant que corrent. Un cop a dalt, i sabent el que em quedava fins a Girona, i que a meta hi trobaria a la Lídia i també al meu germà, podia córrer ja al meu ritme.

A la zona de la Font del Ferro, una nova pujada per anar a buscar el camí que ve dels Àngels i direcció cap a Sant Daniel, amb una última pujada a la zona del Cul del Món, per dirigir-nos a l’arribada, en un indret meravellós com és la Plaça dels Jurats, al costat de Sant Pere de Galligans, fi d’aquest camí que ens portava des de Cadaqués fins a Girona. Just abans de pujar les 20 escales que ens portaven a la plaça, hi trobava a la Gemma Urrea, una altra Girunnera, amb la familia, que m'havien vingut a veure.

Una cervesa només creuar la meta, i un altre dònut, i sobretot l’abraçada i el petó final de la Lidia era una molt bona recompensa. Allà hi era en Jan Frodeno, totalment distès en una jornada esportiva-festiva, que havia fet el triatló vestit amb una camisa hawaiiana juntament a una colla d’amics també amb la mateixa indumentària, cervesa en ma també, amb qui em feia una foto.

Passats els dies, la sensació d’haver viscut la primera edició d’un triatló aventura que repetiré sense cap mena de dubte, i que es pot convertir en un referent per a molts triatletes.

Només queda dir gràcies Jan per aquesta idea tan bona, i a la gent de Klassmark per posar la seva experiència com a organitzadors per fer-ho possible.

Bona setmana a totes i tots!!!