viernes, 15 de abril de 2022

17a MARATÓ D'EMPÚRIES- L'ESCALA 2022

 


Per fi tocava tornar a córrer la Marató d’Empúries després de 2 anys. El 2020 per la pandèmia i el 2021 amb el canvi de data a l’octubre, en que no vaig poder participar per altres compromisos, el 10 d’abril corria la 17a edició. Tot i no haver participat l’any anterior, aquesta era la 17na vegada que la feia, degut a que el 2016, any de la primera anul·lació que va patir la marató, la vaig acabar realitzant tot sol.

Per primer cop, en la que era la meva 134 marató, no tenia clar si la podria finalitzar. Unes molèsties apareixien el dilluns per la zona del gluti, i uns isquiotibials que també es queixaven molt, em feia ser cautelós i tenir certs dubtes de si podria córrer sense dolor. Una cosa estava clara, en cas de notar-lo, plegaria per no fer-me mal.

L’objectiu era senzill... sortir molt i molt lent per no forçar la cama, i a mida que els km anessin avançant ja es veuria. Sortia a ritmes molt per sobre dels 6’/km, i anava sumant. De moment superava el primer pas per la zona de meta, al km11, i enfilava cap a L’Escala sol. Amb el canvi de data d’aquesta edició per no coincidir amb la Marató de Barcelona, poc més de 60 maratonians preníem la sortida. I al mitja marató, al voltant de 300. Això ens feia anar a tots molt dispersos, i més quan sobre el 16 el corredors de la mitja giraven i nosaltres ja seguíem tots sols.

Per sort trobava 2 companys amb qui compartiria part del recorregut en els següents km, mantenint sempre aquest ritme molt per sobre dels 6’. De nou al km 30 pas per la zona de meta, on la Laura i en Jordi, que havien corregut els 10km, m’esperaven per donar-me ànims. Per davant l’última volta, sense dolor.

Així arribava a meta, amb un temps de 4h43’30” que en la situació i tal com ho veia el dia anterior, em sabien més que a gloria. Al final només 59 corredors finalitzàvem la marató, i només 3 ho feien darrera meu aquest cop. Però molt feliç d’haver-la finalitzat, i sobretot, degut al ritme suau, sense haver patit en cap moment.

Un cop visitat el fisio (després de 10 anys sense fer-ho), en principi sembla que tot es redueix a una forta sobrecàrrega, que amb una mica de descans corrent hauria de marxar. Toca fer uns dies de bici i alguna sessió de natació, mentre espero per tornar a córrer, que també m’anirà bé per preparar el proper objectiu, el Half Triathlon de Banyoles l proper 12 de juny, amb unes distàncies de 1.900 metres de natació, 80km de ciclisme i 20km de cursa a peu.














1 comentario:

ramonet dijo...

Llàstima de poca participació, a mi es una de les que m'agradaría molt fer. Espere que t' hagis recuperat be, a vore si l'any que ve es fà i segur que m'anime