Després de la Bahamas Marathon, amb 2 setmanes de diferècia, el dissabte 30 de gener arribava la 2a marató virtual d'aquest 2021, aquest cop la de Kyoto al Japó. El dia per fer-la el podia triar entre el 23 de gener i el 21 de febrer, data inicial en que s'havia de celebrar en condicions normals, sense la pandèmia pel mig.
Tenin en compte que entre finals de febrer i principi de març, ja estava inscrit a la Maratón Lala de Mèxic, i que a darrera hora pel la primera quinzena de febrer també introduïa la Maratón Virtual de Murcia, aquesta data de gener era la triada per córrer la marató japonesa.
Amb la rutina d'algunes de les últimes maratons virtuals començava el dia. Despertar i esmorzar a les 6:30, a les &:50 m'entornava una estona al llit, fins a les 7:15 en que tenia posat de nou el despertador... si!!! amb temps encara per dormir una estoneta, per a continuació ja possar-me tota la equipació, fer un cafè i menjar mig plàtan.
Com aquets cop corria a Girona, treia el cotxe del parking per aparcar a la zona de la rotonda de Pedret, amb tot l'avituallament dintre, molt més pràctic que haver d'anar a casa i obrir la bustia cada cop.
A les 7:45 arrencava la que era la marató 123, amb una primera volta llarga cap a Pont Major, Sant Julià de Ramis, Sarria, zona del parc de Domeny i aprofitant que a les 9 algunes Girunneres es trobaven per córrer a Fontajau, m'hi passava i de pas em podien fer una foto corrent.
Prop del km 18 m'arribava fins al cotxe per agafar més aigua, i dirigir-me aquest cop cap a la Nestlé i el Tir per fer una altra volta, no tant llarga com la primera, però si per guanyar de nou uns bons km abans de tornar a per aigua i un plàtan al cotxe. A partir d'aquí, 2 voltes fins al final de Sarrià, ja més curtes, per finalitzar a la zona on tenia el cotxe.
Un dia no gaire fred, inclús amb una mica de calor en alguns moments, que m'haurien inclús permès córrer amb pantalons curts, i amb aire durant estones del matí. Al final, afluixant en el últim tram una mica el ritme per no arribar a patir cap col·lapse de la musculatura, un temps de 4h14' i una marató més al sac.
I mentre vaig sumant aquestes noves maratons virtuals, van arribant medalles de les que he corregut ultimament... New York, Honolulu i Bahamas. Sé que no és el mateix que si haguessim pogut córrer en aquests llocs.. però les circunstàncies que envolten al món en aquests moments son les que son, i ens hem de reinventar, tant en l'aspecte maratonià com en molts altres aspectes de la vida.
Arribaràn millors temps, podrem tornar a córrer envoltats de més corredors, però tots aquests petits tresors en forma de medalles, quedaràn grabats per sempre en la memoria, i en el futur els podrem lluir com a record del que ens toca viure.
Properes parades maratonianes: Maratón Virtual de Murcia i Maratón Virtual Lala (Mèxic)... i per l'abril, espera un mes de curses interesants allà on sempre he somiat anar, a Hawaii... Però això ho deixem per més endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario