.jpg)
A una setmana de la presentació del llibre, crec que és el moment de fer un petit avanç editorial, una part del pròleg per anar entrant en calor... Han estat 8 mesos de feina dura (entre maig i desembre de 2012), ara puc dir que escriure un llibre acaba sent més dur que preparar una marató o un Ironman...
Després ha vingut la feina de buscar una petita editorial on publicar el llibre (logicament, corrent amb totes les despeses que això comporta), la correcció del llibre, la maquetació, rellegir-ho tot de nou per intenta trobar possibles errors, els dissenys de portada (fet per la Nadeia)... però finalment, tot ha arribat a bon port, i aquest proper dimarts tindre els llibres.
Les presentacions seràn el proper divendres 19 d'abril a Esports Parra (C/Migdia 1), amb la venda i signatura de llibres a partir de les 19h., i la presentació a les 20h. La segona presentació serà el dissabte 27, coincidint amb la marató d'Empúries, al Pavelló municipal de l'Escala. La venda i signatura a partir de les 17h., i la presentació a les 18h. El dia de Sant Jordi sere també per la Rambla, pujant i baixant, amb els llibres.
I ara us deixo aquest inici del pròleg... Espero que us agradi!!!
Niké…
Corria
l'any 490 aC
quan, a la vella Grècia, es va viure una batalla més
en la lluita que aquest país
mantenia contra l'exèrcit persa de Xerxes.
Les seves tropes havien desembarcat
i acampaven a la població grega de
Marathon amb un gruix important
d'efectius; per defensar la ciutat d'Atenes,
capital de la nació grega situada a
uns 40 quilòmetres d'allà, un grup de valents
soldats es va desplaçar fins a
Marathon. Tot anava contra els grecs. El que no
s'esperaven els perses, però, era un
atac per sorpresa, inesperat per la diferència
del potencial d'ambdues forces.
Malgrat tot, això és el que va succeir i l'atac dels
soldats grecs els va suposar la
victòria sobre els homes de Xerxes.
A partir d'aquí la llegenda entra en
joc, segurament barrejada amb una part
de veracitat. Un guerrer grec,
anomenat Filípides, tot just finalitzada la batalla
i aconseguida la victòria, va fer el
trajecte de tornada cap a Atenes vestit de
soldat i amb el mateix calçat que
havia portat durant la batalla per anunciar
als ciutadans de la capital que les
tropes gregues havien vençut les perses. Diu
la llegenda que, en arribar, va
pronunciar la paraula Niké —el nom de la deessa
grega de la victòria— i que, tot
seguit, va morir a causa del terrible esforç que
havia realitzat. S'ha de tenir
present que el més probable és que aquest soldat fes
el trajecte caminant, des d'Atenes
fins a Marathon, amb la resta de les tropes
gregues, participés en la batalla i,
tot seguit, emprengués el camí de tornada a la
capital, uns fets que donarien força
a la credibilitat del mite sobre la seva mort.
Aquests fets, com he dit, naveguen
entre la certesa i la llegenda, potser una mica
a cavall de cadascuna, i no serien
més que simples anècdotes si no fos perquè,
amb el transcurs del temps, al llarg
dels segles, centenars de milers d'homes i
dones d'arreu del món han fet el seu
homenatge particular a aquest antic heroi
imitant la seva gesta, recorrent el
mateix camí que va fer, des de la planura de
Marathon fins a Atenes, amb la
diferència de fer-ho sense la càrrega dramàtica
suportada per Filípides, pròpia de
qualsevol guerra entre civilitzacions.
El cert és que cada setmana té lloc,
entre els milers d'esdeveniments esportius
que se celebren a qualsevol racó del
planeta, una de les proves més mítiques del
món de l'atletisme. La prova en la
qual desitgem participar, algun dia, la majoria
d'els homes i les dones que correm,
sobretot en curses populars, per superar-la
i demostrar-nos a nosaltres mateixos
que els límits només ens els posa la ment.
La marató: un nom que per si mateix
ja imposa. Molts atletes, conscients de la
distància que cal recórrer, mai no
s'hi arriben a encarar; i els que ens decidim a
fer-ho, quan ho fem, som assaltats
pel temor d'allò que ens trobarem durant el
seu llarg recorregut, pel neguit de
si serem capaços de finalitzar-la.
2 comentarios:
Moltes felicitats Xevi.
Espero veure't a Empúries per poder-te felicitar per les teves 75 maratons assolides.
Això si... arribaré bastant més tard que tu.
Joan... el que importa sempre a la vida és arribar... i tu ho aconseguiexes sempre.
Salut, ens veiem a Empúries...
Publicar un comentario