Com molts ja sabeu, la marató d'Empuries és molt especial, per mi, després de la solidaria que muntem a Giroan per la Marató de TV3, la meva preferida. Molts s'em queden mirant, pensant que estic sonat, una marató amb poca gent, normalment amb calor, per carreteres solidaries i corrent molts de cops en solitari.... Però que voleu que us digui.. té un encant especial, sortir i arribar de les ruines greco-romanes d'Empuries, correr prop de casa, l'entorn paisatjistic d'aquesta marató, amb mar, camps... però sobretot, potser, el fet d'experimentar la veritable soletat del corredor de fons, saber que ets tu, el teu cap, el teu cor, les teves cames, contra la distància mítica d'aquesta prova. Moltes coses, molts motius, i tots porten a fer d'aquesta marató d'Empuries una cursa diferent, crec que es podria resumir facilment... "Empuries és marató".
I per 9è any, em vaig presentar a la sortida, amb lo qual he tingut la gran sort de poder córrer totes les edicions d'aquesta mítica prova. Un any més, comvidat per la organització, i amb tota la gent que m'envolta, amb una gran representació d'atletes del club, per afrontar la marató, la mitja o els 10kms. Al igual que fa 2 anys, vaig decidir fer-la vestit de romà, si en algun lloc es pot fer això és precisament aqui, l'entorn ho permet, i l'objectiu clar, simplement disfrutar de la cursa, i arribar en bones condicions. Fem els primers kilometres amb la gent de la mitja, que cap al 13 es separen, i a partir d'aqui, alguns kilometres sol, alguns amb companyia, adelantant, sent adelantar, creuant als demés corredors en els trams de doble sentit, i com que aquesta és una marató familiar, i de bona gent, tothom es va animant, sigui quina sigui la posició. Després de pasar una petita pajara entre els kilometres 33 i 35, solucionat amb bones racions de galetes, taronjes, pomes, cocacola i aigua als avituallaments (em va atacar la fam.... que hi farem), els ultims 7 kilometres torno a recuperar les bones sensacions, amb la pregunta al cap... d'on treguem la força els maratonians, quan després de quedar una estona buits, conseguim tornar a córrer a un ritme aceptable? segurament de l'afany de superació que ens caracteritza, del més profund de nosaltres, capaços de treure lo millor que tenim dintre.
A falta de 2 kilometres truco a la familia, per que sapiguin que ja arribo, que un cop més, la particular gloria maratoniana és a tocar. I a 200 metres, hi son tots, la familia i la gent del club "l'altre familia", com cada any, esperant a tots els maratonians del Atletisme Girona per donar el seu soport. D'aqui a meta, molt ben acompanyat per entrar de nou sota un arc d'arribada.... Tot i no importar-me gaire després de una matinal tan bona, doncs crec que era el de menys, el temps final és de 3h40'02".
A continuació, amb tota la colla, vam fer allò que tant ens agrada, compartir taula plegats, davant un bon dinar i un bon ví, compartint rialles.
Com una imatge val més que mil paraules, aqui us deixo una bona colla, algunes fetes als amics mentrés ens creuaven corrent, altres fetes al finalitzar, però totes record de un gran dia.
4 comentarios:
Ja ho has dit tot i no es podia dir millor.
Sense comentaris.
Força campió!!!
"grande xevi" impressionant ets el millor i a sobre cargat de romà...moltes felicitats a tots
Un crack...!
Merci per la camiseta "voladora"....em va anar de conya la teva samarra...!
Aquesta setmana et retorna.
Quim
Felicitats ets gran. Jo vaig fer la meva quarta marató en un any, 3h i 50minuts.
Podries dir-me alguna possible marato per fer abans de l'octubre a la del mediterrani?. mono de marato
Publicar un comentario