4a Cursa barri de Les Pedreres

Aquest dissabte s'ha disputat a Girona una nova edició de la Cursa del Barri de Les Pedreres, que amb 10kms de recorregut per muntanya, arribava a la seva 4a edició. El temps ja ens avisava amb antelació de que seria un dia passat per aigua, però això no era obstacle pels corredors, que de bon matí ja pujaven cap a aquest barri gironí, per a realitzar les inscripcions. 

L'espera, fins a pocs minuts abans de la sortida, prevista a les 9h., la feiem al local social del barri, on deixavam també les bosses. Un cop fora, durant l'espera dçauns 10' pel tret de sortida, era quan la força de la pluja era més gran, però sense fer minvar en cap moment les ganes dels corredors. Un circuit continuament amb pujades i baixades, ens portava per la zona de Sant Daniel, i per les muntanyes que envolten la ciutat, amb un recorregut on l'aigua era present en molts llocs, amb una natura húmida per tots costats, que feia del córrer una activitat gratificant, disfrutant de l'entorn que ens envoltava.

Cada cop que semblava que s'havia acabat el pujar, un nou descens ens portava cap a una altra pujada, però sempre amb un circuit molt atractiu que deixava content a tots les corredors i corredores. L'última sorpresa, quan estavem a 300 metres de l'arribada, era desviar-nos cap a la muralla, pujant les escales i corrent uns centenars de metres per aquest emblemàtic lloc de la ciutat. 

Per a finalitzar, un altre cop dins el local social, doncs la pluja tornava a apretar fort, un bon esmorzar per a recuperar les energies. Una prova per repetir en properes edicions.

Recordeu també, que el proper 14 de setembre tenim la 8a Marató x la Marató de TV3, podeu venir a córrer o caminar els quilòmetres que volgueu, com cada any, i a fer la vostra aportació per a la Marató de TV3, i entre tots els participants, tindrem un sorteig de 3 rellotges gentilessa de Gonzalez Rellotgers (C/ Joan Maragall de Girona)

Diumenge 14, a les 9h30', 8a Marató x la Marató de TV3 (sortida a la Plaça Independència)

 Amb les noies del TR Running- Esports Parra

Amb l'Anna Oliveras i en Charles

Marathon du Beaujolais 2014

 Disfressats per afrontar la marató..

Després de dos anys corrent la marató del Medoc, una de les més festives que es celebren, aquest any ha tocat córrer una altra del mateix estil, la de Beaujolais. També amb tastets de vi pel camí, travessant els Chateaux, i amb els corredors disfressats, en principi no sabiem que ens trobariem, pensant que era com una "germana pobra" del Medoc.. però no, com ens quedaria demostrat, estan totes dos a la mateixa alçada.

En aquesta la participació total era de 10.000 corredors (2.000 a la marató, davant els 8.500 del Medoc), i els altres distribuits entre la mitja marató i els 12kms.

Amb una organització de "10", el divendres es celebrava la pasta party, amb un gran ambient i una orquesta que tancava la festa amb molta música. El dissabte tocava agafar l'autocar per anar a la sortida, programada a les 10h per la marató (a les 13h sortia la mitja, i a les 15h els 12 kms). Al  baixar de l'autocar, el president de la marató ens saludava personalment a tots els corredors, i ens desitjava sort. La espera fins la sortida es feia dins del pavelló de Fleurie, amb avituallament solid i liquid.. i com no, també amb vi).

L'aventatge d'aquesta marató respecte a la del Medoc, és que al haver menys corredors, no hi ha cap problema als avituallaments, i des del primer pots parar a veure i a menjar sense perdre temps.., i quan dic a menjar, em refereixo a provar formatges, llangonissa, pa, i també fruita, a més dels corresponents tastets de vi. Els quilòmetres es pasen ràpids, amb molt bon ambient, tant per part dels corredors com dels volontaris i veins dels poblets per on passem.

Al km 28 se'ns uneixen els corredors de la mitja, que van per el 8é quilòmetre (els que van a un ritme d'uns 7'), fent que els maratonians s'animin de cop. La entrada a Villefranche sur Saone, ens porta ja cap als últims 2.000 metres de la marató, amb una multitud de gent als dos costats del carrer que animen sense parar. Un cop passada la meta, on la speaker ens felicita en català: "Felicitats als gironins... bona gent la de Girona", la medalla (molt original) i una ampolla de Beaujolais noveau, el vi que surt a la venda el 3 diumenge de novembre cada any.

Avituallament final dins un parking, on la veritat, després de tot el que hem menjat durant el camí ja no entrava res, i un servei d'autobusos que ens retornava a parc d'exposicions on teniem el cotxe. Només quedava la Nuit du Marathon, un sopar on també hi son els voluntaris i patrocinadors de la prova, amb un bon sopar i els corresponents parlaments del president de la marató. 

En un moment donat, criden a la tarima a tots els corredors que porten més de 100 maratons, i també als debutants del dia, tot un detall. Per finalitzar, una orquestra entra pujada en un trailer, per començar la música que amenitzarà el final de festa... En definitiva, una marató amb una gran organització que cuida el més mínim detall, i que deixa un gran sabor de boca a tots els seus participants..

En quant al temps final, 5h41'19", rebaixant la Cati la seva marca al Medoc en més de mitja hora. 3a marató per ella, i la 79 per mi..

 Esperant la sortida

 Amb les tortuges Ninja

 2 "gondolers" de Venecia..

 Amb en Sidy... 48 maratons corregudes l'any 2013

Espectacular fi de festa, per celebrar el 10é aniversari de la marató

Propers objectius...

Després de 4 setmanes sense posar-me un dorsal, les ganes ja son moltes. L'última prova va ser el triatló de mitja distància de Empuriabrava el 12 d'octubre, i a partir d'aquí, entre les fires de Girona, i el col.laborar la setmana pasada a la cursa de Salt, i aquesta al cros de Griona, no hi ha hagut la possibilitat de competir. 

Però si tot va bé, el proper dissabte toca participar de nou en una prova, en aquest cas, la Marathon du Beaujolais, zona propera a Lió coneguda pels seus vins. Una altra marató de les festives, les que tant agraden als francesos, i amb alguna degustació de vi durant el trajecte, tot i que no tantes com a la del Medoc. I si tot va bé, i el genoll segueix aguantant, dues setmanes més tard (7 de desembre),toca la sortida amb el club, aquest cop a Castelló, on es disputa la Marató d'aquesta ciutat i una cursa de 10kms. Aquesta marató l'havia de córrer el 2011, però una petita lesió muscular ho va impedir.. veurem aquest any.

Per finalitzar, el dia 14 de desembre arriba la 8a Marató per la Marató de TV3, la prova solidària que organitzem cada any a Girona, coincidint amb el programa "La Marató de TV3", dedicat aquest any a les malalties del cor. D'aquesta prova us aniré donant informació les properes setmanes... 

Mentrestant.. bona setmana a tothom.

HALF EMPURIABRAVA 2014

L'arribada, sempre emotiva en un triatló d'aquestes característiques.

 Ahir diumenge, després de 7 anys, tocava tornar a participar en un triatló de llarga distància, millor dit, de mitja distància, doncs es tractava de distàncies mig ironman, és a dir, un half. Des de el 2007, a Suiisa, només havia pres part en triatlons sprint, i la veritat és que en tenia ganes. I en aquest cas, Diversport ens ho ha possat fàçil, per situació, al disputar-se a Empuriabrava, i també per economia, lluns dels preus desorbitats de un triatló de marca Ironman. 

Els entrenaments de natació havien estat bons, els de ciclisme, els més fluixos, amb una màxima sortida de 60kms, que feia que aquest tram l'havia de fer sense forçar més del compte el ritme. En quant a la cursa a peu, tot era sobreviure. El genoll per sort no ha tornat a molestar, i el secret és no anar a rimes forts.

Les previsions meteorológiques, a priori, marcaven pluja per tot el matí, i de fet, abans de la natació una lleugera pluja apareixia de tant en tant. Aixó manava tenir precaució, i deixar les ulleres de sol al cotxe, agafant unes de transparents per protegit la vista... El pas dels minuns ens va fer veure que seria un error, doncs els homes del temps s'equivocaven de ple. 

Unes primeres braçades, per tastar el mar, en feien veure que em trobava super bé, lleuger i agil nanant. Aquest fet es confirmava al moment de donar la sortida. La previsió era fer entre 40'/45', i el temps al sortir era poc menys de 38', que afegits a la primera transició, feia que comences a donar pedals en 41'. A tot aixó, cap resta de nubols, amb un sol que ja apretava de valent.

Aquí la estrategia era anar fent, sense forçar, i esperava un temps de entre 3h30'/3h45', que per l'entrenament fet ja em deixava satisfet. Un circuit amb 4 voltes, practicament planer, feia que els ritmes fossin una mica més alts, sobretot les 2 primeres voltes (1h22' davant les previstes 1h45'). Casi sempre amb el plat petit, per no carregar les cames de cares a la cursa a peu. La tramontana anava pujant a mida que passaven les hores, i la 4a volta l'agafava amb més tgranquil·litat, menjant i hidratant-me durant tot el circuit. Després de 3h15' (3h57' en total), deixava la bici per començar la cursa a peu, uns últims 21,1kms, amb un petit tram al passeig marítim, abans de córrer per un camí sense cap ombra al costat del riu Muga. 

La forta calor anava passant fàctura als triatletes, en el meu cas, havia de caminar una estona després del km.4, per evitar que el quadriceps es contracturés. Aquesta maniobra la vaig repetir 4 cops durant la cursa a peu, el que em permetia arribar finalment a meta amb un temps de 6h.10'45", que em deixaven plenament satisfet. Donar les gràcies a l'Enric, l'speaker, pels ànims a cada volta, recitant tot el meuj curriculum, i la gent de Diversport per reconeixement final a una trajectória...

Com sempre, lo millor la trobada amb molts bons amics, les fotos fetes, i els ànims durant tota la cursa de la Cati i d'en Nicolas, que va aprofitar que ens va venir a veure per animar i fer fotos. I sobretot, amb ganes de tornar a repetir de nou aquestes distàncies... 

Aquí us deixo unes quantes fotos, amb diferents moments del Half..

 Amb en Francesc Clopés, voluntari al Half, i que em va voler donar  la medalla de finisher... una sorpresa molt gran per mi

 En Josep Ruhí

 Amb en  German

 En Robert Mayoral

 En Toni Barea

 Gràcies Nicolas pel soport

 En Carles i en Toni

 Com diu en German, semblem Xupa xups de maduixa..

 A punt per córrer

 Foto emotiva...

 Finishers...

24a Marxa de Palol de Revardit

 Aquest matí s'ha disputat una altra de les marxes clàssiques de les comarques gironines. I és que arribar a les 24 edicions disputades, esta a l'abast de poques marxes i curses populars. Un any més, s'ha disputat la Marxa de Palol de Revardit, organitzada amb cura i intentant deixar satisfets als corredors i marxaires. Amb un preu molt correcte amb el que es veu avui en dia, un circuit molt maco, de nou amb molt tram de camins, amb pujades i baixades, i amb un bon esmorzar final. Un recorregut de 11,6kms. que ha deixat satisfet a tothom. Per l'any que ve, s'haurà de celebrar el 25è aniversari...

I el proper cap de setmana, festa grossa. Toca tornar a fer un Triatló de llarga distància, concretament un half, a Empuriabrava, amb 1.900 metres de natació, 90kms de bici i 21,1kms de cursa a peu. Els últims van ser el 2006 amb la disputa del Ironman de Zurich, i el 2007 el mig ironman de Rapperswill. De fet, des de llavors només he corregut triatlons sprint. L'objectiu, disfrutar i acabar, amb unes 3 tirades màximes en bici de 52, 54 i 60kms, tot serà agafar un ritme constant, i no deixar de menjar i beure per anar recargant les bateries... Espero acabar en bones condicions per poder fer una bona crónica.

Bona setmana...

Escoltant el cos

 Amb l'Albert, en Joan i en Marc.

Ara fa un any, el meu genoll va acabar petant... més de 2 mesos parat, amb dolor, sense poder córrer i fent només natació. Després van començar, a finals de novembre, encara sense diagnostic sobre el genoll, les primeres sortides, molt curtes i molt lentes. Però tornava a córrer. La ressonància era clara, desgast del menisc interior, fisura de la banya posterior del menisc extern (de la cama dereta) i un Quist de Baker, probablement el que més m'impedia córrer. El metge de capçalera en deribava cap al trauma (i tenia clar que passaria pel quirófan), però quan al febrer anava al traumatoleg, sense dolor, aquest em recomanava córrer durant un mes, i tornar. El dolor seguia sense apareixer, i la següent recomanació era seguir corrent, i tornar al cap de 6 mesos (el proper 15 d'octubre).

Des de llavors, he corregut la marató d'Empúries, moltes curses i marxes, triatlons (i si tot va bé, un triatló distància half ironman en 2 setmanes).. i sobretot, he aprés a escoltar el meu cos. A saber que sense forçar els ritmes, tornant a introduir als entrenaments natació i ciclisme, ja sigui en carretera o amb la de muntanya, i disminuint els quilómetres de cursa a peu, podia seguir corrent i practicant esport. Fins quan? de moment espero que durant molts anys el dolor del genoll no apareixi, però sabent que si ho fa, hauré d'anar ràpid al metge, i per sobre de tot, escoltar el meu cos per estar atent sempre a qualsevol indicació que aquest m'envii.

I a tot aixó, avui tocava córrer una de les clàssiques de la ciutat de Girona, la Marxa del Pilar, que arribava a la seva 22a edició. 9,2kms que he pogut fer corrent, en poc més de 49', controlant sobretot en les baixades, segurament la part dels circuits on més possem en perill les nostres articulacions i la musculatura. Per finalitzar, un bon esmorzar per recuperar les forces.

 Amb els companys del Trankils

Pel camí he trobat en Dani Juncà, entranant amb en Lluís Rafart, trobada inmortalitzada per en Dani.

1 CURSA DE LA DONA.. 1.000 GUANYADORES!!!!

 Després de mesos de preparacions, després dels entrenaments dirigits de les últimes 10 setmanes, dels nervis dels últims dies.. avui ha estat el gran dia, amb la celebració de la 1 Cursa de la Dona a Girona. El que va començar cap a finals del 2013 com una idea, en un dinar amb la Laura, la Joana i l'Antonio, s'ha acabat convertint en una gran festa per totes les corredores. Per un dia els carrers de Girona han estat per les dones, amb un recorregut centric de 5,2kms, amb sortida i arribada davant Esports Parra, al carrer migdia. Des de les més expimentades, fins a les que avui debutaven, totes han disfrutat de l'espectacle i de la festa. Només per tots aquests somriures, ha valgut la pena tota la feina realitzada durant mesos.. i des de la organització, només podem dir una cosa... Totes sou unes CAMPIONES i unes GUANYADORES... intentarem que l'any que ve la festa sigui més gran, i disfruteu encara més..

Aquí teniu unes fotos de la matinal..

 El dorsal-tattoo de la cursa, dissenyat per la Nadeia

 Les noies de la floristeria Santa Clara..

 Concentració de dones esperant la cursa

 La Mariona, la Cati, la Laura...

 Un grup disfressat per córrer...

La festa final... un veritable espectacle