Ara fa un any, el meu genoll va acabar petant... més de 2 mesos parat, amb dolor, sense poder córrer i fent només natació. Després van començar, a finals de novembre, encara sense diagnostic sobre el genoll, les primeres sortides, molt curtes i molt lentes. Però tornava a córrer. La ressonància era clara, desgast del menisc interior, fisura de la banya posterior del menisc extern (de la cama dereta) i un Quist de Baker, probablement el que més m'impedia córrer. El metge de capçalera en deribava cap al trauma (i tenia clar que passaria pel quirófan), però quan al febrer anava al traumatoleg, sense dolor, aquest em recomanava córrer durant un mes, i tornar. El dolor seguia sense apareixer, i la següent recomanació era seguir corrent, i tornar al cap de 6 mesos (el proper 15 d'octubre).
Des de llavors, he corregut la marató d'Empúries, moltes curses i marxes, triatlons (i si tot va bé, un triatló distància half ironman en 2 setmanes).. i sobretot, he aprés a escoltar el meu cos. A saber que sense forçar els ritmes, tornant a introduir als entrenaments natació i ciclisme, ja sigui en carretera o amb la de muntanya, i disminuint els quilómetres de cursa a peu, podia seguir corrent i practicant esport. Fins quan? de moment espero que durant molts anys el dolor del genoll no apareixi, però sabent que si ho fa, hauré d'anar ràpid al metge, i per sobre de tot, escoltar el meu cos per estar atent sempre a qualsevol indicació que aquest m'envii.
I a tot aixó, avui tocava córrer una de les clàssiques de la ciutat de Girona, la Marxa del Pilar, que arribava a la seva 22a edició. 9,2kms que he pogut fer corrent, en poc més de 49', controlant sobretot en les baixades, segurament la part dels circuits on més possem en perill les nostres articulacions i la musculatura. Per finalitzar, un bon esmorzar per recuperar les forces.
.JPG)
